Toca economia.
I mira que jo d'economia no hi entenc ni un rave... De fet per això em vaig posar a llegir aquest llibre: Per entendre'n una mica més.
Leopoldo Abadia és un home jubilat benestant amb 38 néts (!) que ha passat aquest últims anys intentant entendre com va començar la crisi, i ara que ja ho ha entès ho explica en conferències, entrevistes, pàgines webs... i en aquest llibre.
La fita més important que aconsegueix és que una persona absolutament nul·la per l'economia com jo, sigui capaç d'entendre el perquè comença la crisi econòmica, com es desenvolupa i com arriba fins a nosaltres. També proposa maneres de com a mínim, no empitjorar-la, perquè ell, com tothom, no té la solució de la crisi...
Prefereixo no ficar-me en crítica de continguts. Només pensar en explicar de què va, em fa venir mal de cap... Però suposo que el que diu és encertat ja que m'he ficat en un parell de forums sobre el tema i sembla que majoritàriament li dónen la raó.
Del que si que parlaré és de la forma: S'ha d'entendre que l'autor no és un novel·lista i que escriu com sap, però tot i això té un to paternalista que potser al principi fa gràcia, però poc a poc va fent ràbia. Si això s'hi suma que el llibre és un xic repetitiu i que la temàtica no és precisament la meva preferida... personalment he acabant odiant el llibre, esperava acabar-lo d'una punyetera vegada. Té nassos la cosa, se m'ha fet llarg un llibre de 200 pàgines!
Es fa difícil de puntuar: Per continguts seria un notable, per forma un molt deficient... Posem-li un sufi
