Homo Deus

“Si Marx volviera hoy a la vida, probablemente urgiría a los pocos discípulos que le quedan a que dedicasen menos tiempo a leer ‘El Capital’ y más tiempo a estudiar internet y el genoma humano.” 

“El vaticano era lo más cercano a Silicon Valley que tenía la Europa del siglo XII.” 

L’any passat vaig llegir Sàpiens, la primera novel·la que llegia de Yuval Noah Harari, historiador i escriptor israelià. Sàpiens és un best-seller que fa un anàlisi dels moments cabdals de la civilització humana. És un llibre d’assaig excel·lent, que convida a la reflexió constant però que està escrit de manera molt amena i no demana que el lector tingui nocions de cap mena per poder seguir les explicacions que s’hi donen. Homo Deus està fet de la mateixa pasta; també es tracta d’un llibre d’assaig fàcil de llegir i es serveix d’algun dels conceptes de Sàpiens (tot i que no cal haver-lo llegit). Per exemple, la societat dels caçadors-recolectors i el seu estil de vida, s’analitza a ambdues novel·les per il·lustrar el poder de relacions humanes, el paper de l’agricultura en el creixement de la població o la importància de la ficció. Si Sàpiens intenta explicar com hem arribat a aquest moment de la humanitat, Homo Deus pretén explicar-nos a on podrem arribar des d’aquí. Amb aquest propòsit fa una bona repassada històrica i un anàlisi prou profund dels canvis que hi ha hagut els últims anys (la primera edició de la novel·la és de 2016) amb l’objectiu de fer-ho servir com a guia per extrapolar on serem d’aquí uns anys. Curiosament, he llegit aquest llibre alhora que estava llegint la triologia de ciència ficció ‘El problema de los tres cuerpos’ (Liu) i la simbiosi ha estat perfecta. Diguem que durant aquestes setmanes de confinament jo també m’he estat plantejant el futur de la humanitat a partir d’aquestes dues obres. De la mateixa manera que Sàpiens, Homo Deus és un gran llibre de divulgació, que cobreix (de manera més aviat superficial) temes tan diversos com els avenços científics i tecnològics i com aquests poleixen l’estructura de la societat, l’estudi del comportament humà, la presa de decisions i els posa a l’abast de qualsevol lector. És com una mena de trampolí per interessar-se per aquests temes i atrevir-se amb llibres més específics. El llibre usa molta metafora i s’atreveix a fer frases tan provocadores com les que he deixat adalt.  Em resisteixo a catalogar-lo d’obra mestra, però s’hi apropa molt. He guadit cadascuna de les pàgina del llibre i ja tinc ganes de llegir el tercer llibre que ha escrit Harari, ‘21 lecciones para el siglo XXI’. Potser el deixaré pel 2021, perquè després d’aquest llibre m’han entrat ganes de llegir obres com The Black Swan (Taleb) o rellegir Think fast and Slow (Kahneman). He llegit Homo Deus en castellà (l’original és en hebreu) i he trobat alguna errata, però res greu. 

Sàpiens

Sàpiens va ser el regal que la Verònica em va fer el passat Sant Jordi. N’havia sentit parlar però no n’havia llegit cap crítica, vaig confiar en una temàtica atractiva (la història de la nostra civilització) i el fet que fos un best-seller (més de 15 milions de còpies venudes). No m’ha decepcionat gens. El llibre és tot el que promet i una de les lectures més amenes que he llegit aquest any. És òbviament un assaig però escrit de manera molt didàtica i agradable, el que permet passar pàgines a una velocitat vertiginosa. Volia llegir-lo en català (coses de comprar el dia de la diada...) i la traducció m’ha semblat bona, llevat d’un parell d’errates està ben adaptat. El millor del llibre és l’anàlisi força objectiva de les claus que ens han portat dels primers caçadors-recol·lectors a l’homo sàpiens de l’actualitat. Tot i que pugui semblar el contrari, no es tracta pas d’un intent de síntesi de la història de la humanitat. Més aviat, Yuval Noah Harari es serveix de la història per posar exemples que il·lustren la seva anàlisi dels moments cabdals de la civilització humana. Cada pàgina del llibre convida a pensar i reflexionar, sobre la religió, la societat, les relacions humanes, la vida, etc. Enganxa el lector amb el seu llenguatge extremadament planer i a través dels esmentats episodis històrics, que permeten explicar per què hem acabat essent com som. Per això, com a llibre de divulgació, el catalogaria d’excel·lent o fins i tot d’obra mestra. Ara bé, això és també el seu defecte. Trobo que ens ho presenta tot molt preparat i mastegat, deixant-li poc marge al lector per a la interpretació; fins i tot quan ofereix més d’un escenari plausible, encamina molt descaradament al lector a la interpretació que ell creu més factible. Això no li resta ni un api d’interès al llibre, que recomano moltíssim com a lectura a tothom qui vulgui tenir una visió global del món en què vivim però, sobretot, com hi hem arribat. Li poso una puntuació d’excel·lent. La segona part de Sàpiens, “Homo Deus” ja ocupa les prestatgeries del meu pis, esperant a veure quina interpretació fa Harari del futur que ens depara. 

La crisis ninja y otros misterios de la economía actual

Toca economia.

I mira que jo d'economia no hi entenc ni un rave... De fet per això em vaig posar a llegir aquest llibre: Per entendre'n una mica més.

Leopoldo Abadia és un home jubilat benestant amb 38 néts (!) que ha passat aquest últims anys intentant entendre com va començar la crisi, i ara que ja ho ha entès ho explica en conferències, entrevistes, pàgines webs... i en aquest llibre.

La fita més important que aconsegueix és que una persona absolutament nul·la per l'economia com jo, sigui capaç d'entendre el perquè comença la crisi econòmica, com es desenvolupa i com arriba fins a nosaltres. També proposa maneres de com a mínim, no empitjorar-la, perquè ell, com tothom, no té la solució de la crisi...

Prefereixo no ficar-me en crítica de continguts. Només pensar en explicar de què va, em fa venir mal de cap... Però suposo que el que diu és encertat ja que m'he ficat en un parell de forums sobre el tema i sembla que majoritàriament li dónen la raó.

Del que si que parlaré és de la forma: S'ha d'entendre que l'autor no és un novel·lista i que escriu com sap, però tot i això té un to paternalista que potser al principi fa gràcia, però poc a poc va fent ràbia. Si això s'hi suma que el llibre és un xic repetitiu i que la temàtica no és precisament la meva preferida... personalment he acabant odiant el llibre, esperava acabar-lo d'una punyetera vegada. Té nassos la cosa, se m'ha fet llarg un llibre de 200 pàgines!

Es fa difícil de puntuar: Per continguts seria un notable, per forma un molt deficient... Posem-li un sufi