Isaac Newton (James Gleick)

Avui toca fer la ressenya d’un llibre sobre la biografia d’Isaac Newton (1642-1727), un dels científics més importants de la història de la humanitat. Vaig triar aquest llibre per la temàtica, fiant-me de les puntuacions que tenia a amazon, i després de descartar llegir les quasi 1000 pàgines que té la que probablement sigui la biografia més extensa que s’ha escrit de Newton (‘Never at rest’, de Westfall). El llibre de Gleick, que ha escrit també una biografia del gran Richard Feynmann, és un llibre relativament curt (200 pàgines + anotacions) on l’autor recorre la vida de Newton a través dels descobriments del pare de la mecànica clàssica. El llibre està plegat de referències i mostra la gran feina de recerca i documentació que va fer Gleick per escriure aquesta novel·la. No obstant, és una novel·la que es pot fer feixuga de llegir a estones, especialment per lectors que no tinguin l’anglès com a llengua mare i busquin un llibre fàcil de llegir que narri la vida de Newton. Gleick, tot i que procura donar contigut, posa més ènfasi en l’estètica i acaba aconseguint un llibre quasi més poètic que divulgador, ple de referències del propi Newton i els seus primers biòfrags; referències que no adapta a l’anglès del segle XXI. Com a curiositat diré que he après de les aficions herètiques de Newton que va coquetejar amb la màgia negra, l’oscultisme i l’astrologia. No sabia que Newton havia estat un bon químic o, millor dit, un bon alquimista, si bé que no va publicar mai gaire res al respecte... De fet, va tardar moltíssim en publicar les seves altres investigacions doncs era molt gelós del coneixement que adquiria i tenia por al plagi. Així neix la coneguda la rivilitat entre Leibniz i Newton, que es van disputar ser els pares del càlcul infinitessimal. Newton ho va descrobrir abans que Leibniz (i li va donar un enfoc més geomètric) però ho va publicar molts anys més tard. Per altra banda, desconeixia completament la rivalitat de Newton i Hooke (conegut entre d’altres coses, per la llei que porta el seu nom i explica la compressibilitat d’una molla), així com la importància de Newton en la Royal Society of Chemistry i la revista que de la RSC, ‘Philosophical Transactions’, una de les primeres revistes científiques de la història que, encara avui, publica articles científics. Una de les coses que més m’han agradat del llibre és l’esforç que posa Gleick en mostrar alguns punts forts i dèbils de la troballes de Newton que, com tots els científics, genis o no, errava de tant en tant. Fins i tot insinua, a través de frases ben triades dels diaris i publicacions de Newton, que el propi Newton era conscient de la naturalesa efímera dels seus descobriments, insinuant de manera anticipada alguns dels límits de la mecànica clàssica que ell va formular i no serien qüestionats fins 300 anys més tard.

El llibre ha complert el propòsit que jo tenia en ment, informar-me sobre la vida de Newton, però no seria el llibre que hagués triat per a aquest fi, si hagués sapigut el que em trobaria. És el que té comprar llibres per internet... no els pots fullejar a plaer abans de comprar-los. Li poso una nota de correcte.