diumenge, 16 d’agost del 2020

Sideways

Aquesta és una d'aquelles vegades que una bona pel·lícula et porta al llibre que la va inspirar. M'ha passat amb el 'The Silence of the Lambs', 'The Godfather' o, més darrerament, amb 'The Bourne Identity'. Tristament ara m'adono que no he fet cap ressenya d'aquests llibres i la última la vaig llegir l'any passat... La novel·la que més em va decepcionar és 'The Silence of the Lambs', que sembla pràcticament el guió de la pel·lícula excepte per un personatge secundari que cobra més força. És a dir, la pel·lícula t'espatlla la novel·la i, parcialment, també passa a la inversa. Així que vaig comprar el llibre amb un cert escepticisme però motivat pel context de la pel·lícula: el món del vi.

Sideways és la primera novel·la de Rex Pickett que tracta sobre dos amics, Miles i Jack, que decideixen fer un últim viatge a Santa Ynez (zona de vins al nord de Los Ángeles) abans que en Jack es casi. Miles, recent divorciat, és un escriptor frustat, entès i enamorat del món del vins, que vol portar al seu amic a viure una última experiència vinícola, doncs dóna per fet que la vida de Miles, i de retruc la seva, canviarà radicalment a partir de que es casi. Jack tot i no fer fàstics a la ruta i tast de vins que en Miles ha planejat, té altres plans al cap. El llibre dóna una profunditat al caràcter d’en Miles, introvertit, complexe i taciturn (excepte quan es tracta de vins) que Paul Giamatti aconsegueix copsar amb la seva brillant actuació a la pel·lícula. Jack, en canvi, és un tipus més senzill, a estones primitiu, que té les coses molt clares i sap de vins el que jo de botànica agronòmica. Aquesta desigual parella d'amics es retroalimenta, donant lloc a situacions hilarants en la setmana més intensa de les seves vides. D’aquesta notable comèdia dramàtica en destacaria la dissecció que fa de la complexa psicologia d'en Miles a través de les situacions i els personatges amb els que interacciona, tot plegat maridat pels millors vins de Santa Ynez on --per suposat-- no hi podem incloure cap Merlot.


2 comentaris:

  1. Així no entens de botànica agronòmica? Et feia un gran expert...
    Sobre "Entre copas", veient la pel·lícula hi va haver un tema que em va fer molta ràbia: Una peli de vins rodada a USA... no ho podien fer per França, Itàlia, Espanya? Havien de fer-ho amb els horribles vins americans?
    Veig que el llibre pot ser interessant, però no el llegiré. I és que llegir el llibre després de la pel·lícula és quelcom que no m'agrada gens fer. Ho he fet amb l'única excepció de "El padrino" i perquè feia molt temps que no l'havia vista (per cert, llibre excel·lent!)
    De fet tinc costum de fer a la inversa: Si veig que va a sortir la pel·lícula m'entra la curiositat pel llibre. Ho vaig fer amb la saga de los juegos del hambre (recomanables tant els llibres com les pel·lícules, encara que el target sigui l'adolescent, són molt disfrutables), o amb Ready player one (una de les rares ocasions en què la pel·lícula millora el llibre)

    ResponElimina
  2. Hosti Albert, no et vaig respondre a això... Les meves especialitats són la bonàtica agronòmica i els hàbits reproductius del betong de Lesueur. Mmm és cert que els americans tenen la fotuda costum d'apoderar-se de tot, i el vi és quelcom més aviat Europeu. No obstant, he estat a Napa Valley vàries vegades i he reconèixer que tenen vins molt bons. El que fa ràbia és que allà els vins és un tema snob, aquí (Espanya, Itàlia, França, Alemanya) és part de la cultura i pots disfrutar del vi independement de la mida de la teva butxaca. No obstant, la pel·lícula se centra en els vins americans (i varietats de raïm que hi creixen), reflexa perfectament el que vius quan visites aquella zona de Califòrnia (molt diferent del que em transmet una visita a bodegues a Europa) i ha estat escrita per un americà.

    ResponElimina