És força curiós com vaig arribar a aquest llibre: Me’l va
recomanar un altre llibre. Llegint “Els àngles em miren” de Marc Pastor en cert
moment un dels protagonistes en parla i el recomana. A més té una molt bona
traducció a català, per tant m’hi vaig llençar de dret.
El llibre és la típica novel·la negra amb un assassinat a
descobrir, la gran diferència és el context: Tot passa en una ciutat partida en
2, són dues ciutats que conviuen en el mateix espai físic, on segons el carrer
on estiguis et trobes en una ciutat o una altra. Són 2 ciutats molt
emmaranyades (al mateix carrer et pots trobar cases de les dues ciutats) on les
persones si són d’una ciutat o una altra vesteixen, parlen i viuen de forma
molt diferent. Mantenir les dues ciutats diferenciades es basa en què les
persones d’una ciutat no poden ni parlar ni veure les de l’altra, han de fer
veure que no les veuen. I ho han de complir, ja que hi ha una policia
omnipresent anomenada “la ruptura” que quan veu algú incomplint s’emporta la
persona que ha "comès ruptura" per no tornar mai més.
El principal problema de la novel·la és entendre el concepte
de les dues ciutats. No sé si m’he explicat, però al llibre no t’ho expliquen
de cop i al principi es fa tot un xic confús. Un cop superes l’escull
conceptual el llibre és bo. La investigació per assassinat (que portarà al
detectiu a passar la frontera per anar a l’altra ciutat) és interessant, i un
cop entens les dues ciutats, el concepte és molt interessant i dona
molt de joc. Li poso un notable
Un gènere que no toco massa, novel·la negra, des dels meus dies d'adolescent, quan llegia Agatha Cristie. És el gènere preferit de la meva mare, que s'està llegint la sèrie de Camilla Läckberg, i a qui li vaig regalar el primer llibre de 'La trilogía del Baztán' (Dolores Redondo), una novel·la negra de molt d'èxit que trascorre en un petit poble de Navarra, Elizondo. Té la gràcia que t'introdueix en la cultura basca i els seus mites, de bruixes, màgia negra i molta superstició. No puc valorar el llibre perquè no me l'he llegit, però vaig veure les pel·lícules (les tens a Netflix) i tenen algunes coses bones (l'actriu principal, la trama, el context) i d'altres menys bones (alguns secundaris bons però amb papers molt pobres, certa previsibilitat). Distreu i prou, que sovint ja és molt. T'ho dic per si t'interessa... La trama que descrius de 'La ciutat i la ciutat' em sembla molt interessant, em motiva! Ho tindré en compte. Per cert, no ets l'únic que ha arribat a un llibre a través d'un altre llibre... em passa molt sovint amb novel·les d'assaig, però també m'ha passat amb novel·les de ficció. De fet, és el camí pel que he arribat a alguns clàssis :-)
ResponEliminaHe sentit a parlar de la trilogia de Baztan, potser algun dia cauen. Pel que he sentit, els llibres són força millor que les pel·lícules per tant intentaré evitar Netflix
ResponElimina