dimecres, 26 d’agost del 2020

Foundation


Després de llegir la triologia de Cixin Liu, vaig decidir donar-li una oportunitat a la ciència ficció i tinc alguns llibres clàssics d’aquesta temàtica esperant-me a les meves prestatgeries. El primer que volia llegir és el que segurament és l’autor més prolífic d’aquest gènere: Isaac Asimov. Asimov era un científic, i probablement un dels primers divulgadors científics que hi va haver; de fet també va escriure molts llibres de ciència pel públic general (confeso que em vaig comprar ‘Atom’ i el tinc pendent de llegir...) i alguns llibres d’història. Per tant, tinc expectatives sobre la seva manera d’abordar la ciència ficció. De la seva extensa obra, vaig optar per un dels més coneguts: ‘Foundation’. Es tracta d’una saga de set novel·les, les tres primeres de les quals les va escriure al principi de la seva carrera (1951-1953). Avui faig la ressenya de la que m’he acabat de llegir, la primera. 

M’ha decepcionat. Esperava més, la veritat. La sinòpsi de la novel·la promet molt, amb una temàtica molt engrescadora que em va mantenir molt atent durant les primeres pàgines del llibre, però de seguida canviem de personatges, i després ho tornem fer, i així fins al final. Algun personatge arriba a tenir certa profunditat però la majoria passen massa ràpid, tan sols donant-te el temps suficient per explicar-te una petita història que ve a ser una peça més de la gran trama que hi ha de fons. El llibre està bé però el que he llegit no justifica tota la fama que té. Pel meu gust, s’hagués pogut estendre molt més, se m’ha fet curt i tampoc trobo que hi hagi un avenç molt important en el fil argumental de fons, que és clarament el més rellevant. Així que fent un acte de fe, he comprat la segona part i de moment li poso un correcte de puntuació. 

Finalment, a tall d’anècdota vull dir que a youtube podeu trobar una entrevista que un joveníssim David Letterman li va fer a Isaac Asimov l’any 1980. És ben curta però digne de veure. En poc més de deu minuts li dóna temps a predir l’existència del propi youtube, i la importància dels làsers en la comunicació (avui en dia la majoria de fibres òptiques utilitzen làsers com a emissors). Realment era un tipus excepcional, esperem que la meva opinió sobre la seva obra canvïi després de les següents novel·les. 

1 comentari:

  1. Trobo normal que t'hagi decepcionat. Per mi "La fundación" no té cap sentit llegir només el primer llibre. S'han de llegir els 3 primers perquè la trama es tanqui. És com llegir una tercera part d'un llibre i esperar que t'agradi la conclusió en aquell moment.
    No obstant coneixent els teus gustos no puc assegurar que t'acabi d'agradar. Jo m'ho vaig passar molt bé, però sé que la ciència ficció i tu no sou amics íntims...
    He de dir però, que per mi Asimov no és dels meus escriptors Sci-fi de capçalera. Excepte la Fundación no m'ha entusiasmat res més del que he llegit d'ell.

    ResponElimina