The Kite Runner

La primera part de la novel·la es desenvolupa a l’Afganistan dels anys setanta i vuitanta, durant el regnat de Zahir Shah. Amir, un jove paixtu, creix en una família afgana benestant que compta amb dos servents hazares. El seu pare, vidu, és un home amb una gran reputació i fortes conviccions morals, que exerceix una influència decisiva sobre Amir. Aquest creix admirant-lo, però alhora se’n va distanciant en adonar-se que no és capaç d’estar a l’alçada de les expectatives paternes.

Després del cop d’estat, s’instaura una república autoritària que dura cinc anys i acaba desembocant en una guerra civil, fet que obliga Amir a exiliar-se quan arriba a l’adolescència. No donaré més detalls, ja que podria espatllar la lectura de la novel·la: els elements esmentats fins aquí constitueixen només el context històric i els fets que es revelen a les primeres pàgines del llibre.

Es tracta d’una obra amb elements autobiogràfics, però no pas d’una autobiografia. La novel·la utilitza el context de l’emigració afganesa i la història recent del país —que en menys de cinquanta anys passa per una monarquia, una república, una revolució comunista, una guerra civil i un règim talibà— per presentar una història tràgica d’amor i reconciliació, que de vegades adopta certs tons de faula.

Tot i que l’estil narratiu és força diferent, hi trobo moltes similituds amb To Kill a Mockingbird. Hi ha un propòsit moralitzador clar i alguns elements narratius compartits. Per exemple, de la mateixa manera que Lee construeix la figura d’Atticus, Hosseini treballa intensament el personatge del pare, Baba, en ambdós casos inspirats en experiències personals dels autors. Tant Lee com Hosseini deixen que siguin els fills, Scout i Amir, els qui assumeixin el pes narratiu del relat, que sovint es beneficia del fet que sigui un infant qui expliqui els esdeveniments. (Aquí tinc la sensació que Lee ho explota millor amb Scout, tot i que ho dic sense haver-me rellegit recentment la seva novel·la.)

Una diferència clara és que la narrativa del llibre de Hosseini gira al voltant d’Amir, mentre que l’acció de To Kill a Mockingbird no gira pròpiament al voltant de Scout, malgrat que n’és la narradora.

És una d’aquelles novel·les que, tot i presentar molts elements previsibles, no resulten per això menys colpidores; un mèrit clar de Hosseini, que busca impactar més que no pas sorprendre. Hosseini és un escriptor afganès, nacionalitzat nord-americà, que, tot i dominar el farsi, va preferir escriure la novel·la en anglès, llengua que domina millor. Té altres novel·les interessants, que m'hauré de llegir més endavant. 'The kite runner' és, sens dubte, una novel·la excel·lent.