La Caída de los gigantes, de Ken Follet

 

Per una vegada no faré una entrada per parlar d’un llibre que he llegit, sinó d’un llibre que he escoltat: Un audiollibre

Sóc oient habitual de podcasts extrets de la ràdio (sóc fan del Basar de les sorpreses i dels Il·lustres execrables, tots 2 del Via Lliure de RAC1) però al arribar l’Agost els programes fan vacances. Vaig pensar en buscar un audiollibre i buscant buscant... a iVoox em vaig trobar gratuït l’Audiollibre de “La caída de los gigantes” de Ken Follet.

M’havia dit que no tornaria a llegir un llibre de Follet, però escoltar-lo... pensava que seria com escoltar una telenovel·la i m'ajudaria a passaria l’estona, així doncs, vaig començar l’audiolectura sense cap tipus de pretensió.

Doncs bé, m’he de menjar les meves paraules amb patates fregides. El que pensava que me’n cansaria al cap d’una hora d’àudio me l’he acabat i amb ganes de més. M’he passat unes 36h escoltant les més de 1000 pàgines que té el llibre. Escoltava anant a treballar, posant rentadores, netejant la casa... Em prestava voluntari a fer les feines de casa així tenia una excusa per seguir escoltant la història!

El llibre no deixa de ser una telenovel·la mantenint els defectes del Follet de sempre: Personatges molt tòpics (pots agafar els personatges del Pilares i posar-los aquí amb un altre nom, molts quadren), trobades molt forçades i impossibles entre personatges, o molts arguments que te’ls veus a venir si coneixes l’autor...tot i que alguna sorpresa inesperada m'he emportat aquest cop.

Aquests defectes queden en un segon pla per la seva magistral capacitat de posar tota la narració en un context històric. I és que no et perds res de la història de la primera guerra mundial: On va passar quelcom important hi ha un dels personatges que ho pateix/escolta/aprofita. Així doncs, et fa sentir a la teva pell la vida pre-guerra, com es va declarar, la guerra a les trinxeres, la revolució Bolxevic, la postguerra... A més és una narració molt crítica amb la societat del moment, on no salva a cap estat (El Regne Unit, país de naixement de Follet també rep unes quantes bufetades) i a més et fa adonar que els errors es repeteixen i moltes actituds d’aquella època es poden veure reflectides a l’actualitat.

En resum, una grata sorpresa recuperar a Follet, li poso un notable. Amb ganes d’escoltar “El invierno del mundo”.

La Bodega

Aquest és un llibre que em van regalar els de casa per Nadal, a petició meva. Em venia de gust llegir literatura on el món del vi en fos protagonista i, alhora, volia una lectura lleugera, narrativa senzilla. En aquest sentit, el llibre m’ha donat les dues coses. Ha estat entretingut i del món del vi en parla. Fins i tot, té un context històric prou interessant: la mort del general Prim quan aquest era primer ministre durant el regnat d’Amadeu de Savoia. I la cirereta és el fet que gran part del llibre transcorri a un poble imaginari de Catalunya, Santa Eulàlia. Si tenim en compte que el llibre està escrit per l’autor de El metge, aclamat com un dels escriptors de novel·la històrica més reputats, entendreu que, quan portava unes quantes pàgines del llibre, tenia les espectatives prou altes. 

Quina decepció! Poques vegades he llegit un llibre que tingués tant de potencial i ho deixés perdre d’aquesta manera. Quan n’havia llegit una quarta part, Noah Gordonn havia obert prous fils argumentals interessants com omplir tres volums. Quan portava llegit mig llibre començava a pensar que la cosa no anava per bon camí, anava tancant totes les trames sense massa pena ni glòria, o —com he sapigut al final del llibre— directament les ignorava. De referències històriques n’hi ha les justes, que no passen del que podríeu llegir en les primeres línies de l’article de la viquipèdia sobre el general Prim. Del món del vi se’n parla però, novament, se’n podria dir moltíssim més. Serà que no hi ha material a calaixos! 

Al final, tinc la mateixa sensació que després d’haver anat a veure alguna de les pel·lícules de la primera trilogia d’Star Wars o després d’un ‘mal polvo’: has passat una bona estona però en el fons estàs molt decepcionat perquè saps que hagués pogut ser molt millor, fins i tot excel·lent. Li poso un insuficient.