La Bodega

Aquest és un llibre que em van regalar els de casa per Nadal, a petició meva. Em venia de gust llegir literatura on el món del vi en fos protagonista i, alhora, volia una lectura lleugera, narrativa senzilla. En aquest sentit, el llibre m’ha donat les dues coses. Ha estat entretingut i del món del vi en parla. Fins i tot, té un context històric prou interessant: la mort del general Prim quan aquest era primer ministre durant el regnat d’Amadeu de Savoia. I la cirereta és el fet que gran part del llibre transcorri a un poble imaginari de Catalunya, Santa Eulàlia. Si tenim en compte que el llibre està escrit per l’autor de El metge, aclamat com un dels escriptors de novel·la històrica més reputats, entendreu que, quan portava unes quantes pàgines del llibre, tenia les espectatives prou altes. 

Quina decepció! Poques vegades he llegit un llibre que tingués tant de potencial i ho deixés perdre d’aquesta manera. Quan n’havia llegit una quarta part, Noah Gordonn havia obert prous fils argumentals interessants com omplir tres volums. Quan portava llegit mig llibre començava a pensar que la cosa no anava per bon camí, anava tancant totes les trames sense massa pena ni glòria, o —com he sapigut al final del llibre— directament les ignorava. De referències històriques n’hi ha les justes, que no passen del que podríeu llegir en les primeres línies de l’article de la viquipèdia sobre el general Prim. Del món del vi se’n parla però, novament, se’n podria dir moltíssim més. Serà que no hi ha material a calaixos! 

Al final, tinc la mateixa sensació que després d’haver anat a veure alguna de les pel·lícules de la primera trilogia d’Star Wars o després d’un ‘mal polvo’: has passat una bona estona però en el fons estàs molt decepcionat perquè saps que hagués pogut ser molt millor, fins i tot excel·lent. Li poso un insuficient.

Nietzsche para principiantes

La col·lecció “... para principiantes” de l’editorial longseller, especialitzada en l’educació, tracta una infinitat de temes (matemàtiques, física, química, filosofia, història, etc.) amb un format de còmic desenfadat que serveix com a introducció ràpida a una temàtica. N’he llegit varis, la majoria en anglès (“Introduction to ...”) i, en general, m’han agradat bastant. El llibre que avui comento ha estat una de les decepcions més grans que he tingut. L’edició no és de prou qualitat i les imatges són bastant dolentes. En tot cas, el més preocupant és que sense l’ajuda de fonts externes és impossible seguir tot el que s’hi diu. Llegint-lo, he après sobre Nietzsche, però sempre a base de consultar alguns fets i frases ambigües a internet. Li dono una puntuació de insuficient, definitivament no el recomanaria com a introducció a l’autor alemany tot i que no tinc, avui per avui, millors alternatives que suggerir.

                             

Sang vessada

La novel·la negra sueca està de moda. Després del costumbrista i efectiu Henning Mankell va aparèixer Stieg Larsson amb una exel·lent trilogia, però que va comportar un excessiu boom mediàtic per la literatura detectivesca escandinava. És en aquell moment quan varen aparèixer varis autors al mercat tant en català com en castellà com la Camilla Läckberg o l'autora en qüestió d'aquest llibre: Asa Larsson.

Sang vessada és la seva segona novel·la, on segueix les peripècies de l'heroïna del primer llibre. De fet, d'heroïna en té poc, ja que es passa tot el llibre depressiva i obsessionada per les accions comeses en l'anterior best seller...
El llibre ens explica com aquesta advocada protagonista intenta recuperar-se de les vivències viscudes anant a la seva terra natal on vès per on, tornarà a enfrontar-se a un nou crim, en aquest cas una rectora de parròquia penja s'una cadena de ferro davant de l'orgue de l'església.

La història ens l'explica cada tram des del punt de vista d'un personatge concret, sigui la protagonista, una policia, el barman, el veí del costat, un mossèn, un altre mossèn... I aqui radica el problema d'aquest llibre: El punt de vista no para de moure's d'un costat a l'altre sense un punt fix, això acaba marejant el lector i fa perdre el més mínim interès pel llibre. Si a més es suma que la protagonista és avorrida i amargada s'aconsegueix que al final la troballa de l'assassí deixi completament indiferent.

En resum, suspenc aquest llibre, sap greu que per culpa del boom Larsson es llegeixi més aquest tipus de novel·les quan és segur que hi han millors novel·les negres per descobrir a la nostra terra.