La mecànica del cor

Aquesta petita novel·la me la van regalar per Nadal a la feina: Amb una portada per nens, com de dibuixos animats, acompanyada d'una sinopsi molt atraient, però també de caire infantil... I jo pensant: S'ha de llegir de tot! Amb el que em va agradar Harry Potter, segur que pots amb aquest!

Mathias Malthieu (l'autor) ens relata la història d'un noi nascut a la nit més freda de la història, motiu pel qual se li va congelar el cor i se li va substituir per un rellotge de fusta. Amb aquest cor artificial però, el protagonista haurà de seguir 3 normes perque el cor no es trenqui i per tant, pugui sobreviure:
1-No toquis les agulles
2- Domina la ràbia
3- No t'enamoris mai

A partir d'aquesta premisa tant atraient l'autor ens porta per una novel·la curta (altre cop, només 168 pàgines) romàntica però trepidant; amb un caire infantil, però que no se n'està de mostrar escenes amb cruesa; Aconsegueix sumar una narració excel·lent amb una escriptura majestuosa... que no deixa de ser infantiloide (entra dintre dels escriptors-narradors, per més informació, llegir comentaris d'Ana Karenina), i un final que pot agradar més o menys, però no deixarà indiferent.

En el tema defectes tots són molt subjectius, en conec més d'un/a que no li agradarà el final (per mi personalment li dona certa gràcia al llibre). Jo en canvi em queixo (a risc de fer-me reiteratiu...) que el trobo curt, i bé, com a bon representant del sexe masculí, les novel·les amb tocs tant romàntics com aquesta no són el meu fort.
Qualificació final: Notable

Balzac i la petita modista xinesa

Em vaig llegir aquesta petita novel·la de Dai Sijie fa uns 2 mesos (últimament llegeixo més que no pas escric...) amb la curiositat de buscar una història de móns llunyans sense pretencions. I què em vaig trobar?

És un relat curt de només 163 pàgines (cosa que a mi personalment les novel·les curtes quasi sempre se'm queden com el seu nom indica, curtes) on ens explica una història on 2 adolescents xinesos considerats "intel·lectuals", en plena etapa de Mao Tse Tung, els separen de les seves famílies i els envien a un poble perdut a les muntanyes per dur a terme el s'anomena la "reeducació". Allí, en un món sense llibres, descubriran amagats unes novel·les prohibides pel règim.

És una novel·la distreta, amb certes pretensions (el llibre és una crítica a l'antic règim de Mao), on aprens de la història recent xinesa i intenta inculcar l'hàbit de llegir. És dolça i tendre... però tot i això... és una història que sé que em passarà desaparcebuda amb el temps, no té aquell punt que em faci tenir-la per especial.

Com he indicat a dalt, tinc una gran mania a les històries curtes, Sempre s'acaben quan amb prou feines començo a entrar a la història i això fa que no m'involucri en elles. Quasi sempre em decepcionen. Suposo que és el que m'ha tornat a passar amb aquesta novel·la. I no aprenc, segueixo llegint novel·les curtes...

En resum: la dóno de Correcte

Com a curiositat final: Com a gran fan declarat de Dumas, em va encantar que un dels llibres prohibits més àmpliament comentats és... El conde de Montecristo. Almenys amb això coincidim amb l'autor, la passió per aquesta gran novel·la!

Sin noticias de Gurb

Aquesta setmana he passat uns dies a Girona i aprofitant l'insomni d'un parell de nits m'he llegit aquesta novel·la curta i satírica de Eduardo Mendoza. El llibre va sorgir del compendi de relats curts que l'autor escrivia per un diari de gran tirada i que aquí es recollen en una novel·la curta, tinguent tant d'èxit que ha estat traduïda a molts idiomes. És una novel·la sense grans pretensions que explica la història d'un extraterrestre que busca el seu company perdut en la Barcelona pre-olímpica. És prou recomanable com a distracció per un parell de tardes, et permet evadir-te parcialment dins d'aquest seguit d'anècodotes ridícules que puntualment t'arraquen una rialla. Si classifiquéssim les novel·les com a deficient, suficient, correcta, notable, excel·lent i obra mestra, aquesta la posaria en la categoria 'correcta'.