Quan era adolescent, amb un bon amic vàrem decidir que cada un es llegiria una d'aquelles novel·les romàntiques de tapa rosa, foto fogosa i títol apassionat que sempre n'estan plenes les estanteries dels grans magatzems. Cada un en llegiria una de diferent i a l'acabar els posaríem en comú. A mi em va tocar "pasión otoñal" de la Candance Camp, elegit per ser la tapa amb la foto més fogosa (he afegit la tapa del llibre al final de la crítica, no té pèrdua). La considero una gran experiència, sobretot quan quedàvem amb l'amic en qüestió i rèiem de les cites que recordàvem dels corresponents llibres. La novel·la en si que recordi no va ser res de l'altre món, (el que esperava d'ella) però en contra del que pensava al principi, quan vaig acabar vaig concloure que poden ser novel·les molt dignes, i que si me'n queia una altra a les mans (mínimament recomanada) no li faria un lleig.
He llegit altres novel·les romàntiques (com la mecànica del cor, exposada no fa massa al blog), però si faig aquest pròleg és per l'autora: Jane Austen. No crec que sigui la pionera de la novel·la romàntica, però està clar que és un dels màxims exponents clàssics, dels quals actualment moltes autores del gènere tenen molts clixés extrets de la seva obra.
Argument: Emma és una noia de 21 anys adinerada, intel·ligent i consentida pel seu pare. Com que està avorrida, fa una amiga nova de menor classe social (la Harriet) i juga a buscar-li un marit perfecte. Per aquest fi manipula a la gent que l'envolta, provocant un seguit d'embolics.
Darrere aquest argument en principi no massa atraient he trobat una novel·la que classifico d'excel·lent. Vaig a exposar els motius:
1- Una gran capacitat d'expressar relacions sentimentals en paper. Pots arribar a tenir una comprensió total d'una relació amb cada matís, la importància d'una paraula ben dita o la d'una de mal dita. L'Emma és un personatge tant intel·ligent que sempre sap la paraula correcta que s'ha de dir per mantenir unes relacions, siguin d'amistat o d'alguna cosa més.
2- L'ambientació: Inicis de segle XIX a un poblet campestre d'Anglaterra, amb uns costums detalladament explicats, les classes socials, la importància (vital!) d'un bon casament per una dona, les festes, els balls... Això és costumbrisme ben explicat. En aquest punt li guanya la partida a Tolstoy (últim costumbrista que he llegit)
3- Un cop entens qui és cada personatge... Enganxa! Romàntic i costumbrista i estava enganxadíssim!! Em vaig llegir 600 pàgines en 2 setmanes! Buscàvem un autor complet? Jane Austen!
4- La trama porta aquell tipus de sorpreses que faràs mitja volta al llibre per buscar si quadra tot plegat (guardant mooolt les distàncies, a l'estil el sexto sentido, que valia la pena tornar a veure la peli per lligar caps)
Per posar alguna cosa negativa, considero que es recrea massa amb el final de la novel·la, quan tot està al sac i ben lligat hi han unes pàgines on t'explica què fan els personatges que no aporta massa a l'obra, però bé, estic parlant d'unes 10 pàgines d'un total de 600...
Curiositat final: Hi ha 2 pel·lícules contemporànies sobre aquest llibre: Emma (1996) amb la Gwyneth Paltrow de protagonista, i Fuera de Onda (1995) una versió en el món actual per adolescents (tot passa en un institut) on la protagonista era l'Alicia Silverstone.
