The Foundation (II i III)

    

Fa uns mesos em vaig llegir la primera novel·la de la sèrie de ‘The Foundation’ d’Isaac Asimov i vaig explicar que m’havia decepcionat. Finalment he acabat la primer trilogia i ha millorat la meva opinió de les novel·les. A diferència de les novel·les anteriors, aquest cop la trama m’ha semblat més interessant i ha explotat més la originalitat de la història que ens proposa. La idea del personatge ‘The Mule’ dóna molt de joc durant el segon llibre i en el tercer llibre aconsegueix lligar tota la història d’una manera més rodona. És cert, com ja em va avisar l’Albert, que una novel·la sola no és suficient per jutjar l’obra d’Asimov i en global la catalogo de notable. No obstant, continuo pensant que la triologia de Cixin Liu és una millor obra de ciència ficció. No estic segur que llegeixi més narrativa d’Asimov i si ho faig serà d’aquí molt de temps, apart, tinc dos clàssics més de ciència ficció pendents de llegir. El que és segur és que no tardaré gaire a explorar la faceta de divulgador d’Asimov. El llibre ‘Atom’ ja està esperant-me a les meves prestatgeries.

PS/ És un report curt perquè honestament ja fa força que les vaig acabar i he oblidat ja els petits detalls de les novel·les.

 

Foundation

Després de llegir la triologia de Cixin Liu, vaig decidir donar-li una oportunitat a la ciència ficció i tinc alguns llibres clàssics d’aquesta temàtica esperant-me a les meves prestatgeries. El primer que volia llegir és el que segurament és l’autor més prolífic d’aquest gènere: Isaac Asimov. Asimov era un científic, i probablement un dels primers divulgadors científics que hi va haver; de fet també va escriure molts llibres de ciència pel públic general (confeso que em vaig comprar ‘Atom’ i el tinc pendent de llegir...) i alguns llibres d’història. Per tant, tinc expectatives sobre la seva manera d’abordar la ciència ficció. De la seva extensa obra, vaig optar per un dels més coneguts: ‘Foundation’. Es tracta d’una saga de set novel·les, les tres primeres de les quals les va escriure al principi de la seva carrera (1951-1953). Avui faig la ressenya de la que m’he acabat de llegir, la primera. 

M’ha decepcionat. Esperava més, la veritat. La sinòpsi de la novel·la promet molt, amb una temàtica molt engrescadora que em va mantenir molt atent durant les primeres pàgines del llibre, però de seguida canviem de personatges, i després ho tornem fer, i així fins al final. Algun personatge arriba a tenir certa profunditat però la majoria passen massa ràpid, tan sols donant-te el temps suficient per explicar-te una petita història que ve a ser una peça més de la gran trama que hi ha de fons. El llibre està bé però el que he llegit no justifica tota la fama que té. Pel meu gust, s’hagués pogut estendre molt més, se m’ha fet curt i tampoc trobo que hi hagi un avenç molt important en el fil argumental de fons, que és clarament el més rellevant. Així que fent un acte de fe, he comprat la segona part i de moment li poso un correcte de puntuació. 

Finalment, a tall d’anècdota vull dir que a youtube podeu trobar una entrevista que un joveníssim David Letterman li va fer a Isaac Asimov l’any 1980. És ben curta però digne de veure. En poc més de deu minuts li dóna temps a predir l’existència del propi youtube, i la importància dels làsers en la comunicació (avui en dia la majoria de fibres òptiques utilitzen làsers com a emissors). Realment era un tipus excepcional, esperem que la meva opinió sobre la seva obra canvïi després de les següents novel·les.