Dràcula (Bram Stoker)

He tardat més de l’esperat a fer el comentari sobre Dràcula però per fi està acabat. De fet me’l vaig acabar fa 2 setmanes, però és el que té estar fora de vacances… Anem al tema:

Ja al començar el llibre crida l'atenció el sistema d'escriptura, ideal per al terror: Ens trobem un format de diaris personals dels seus protagonistes on t’expliquen el que han viscut i les expectatives que tenen, augmentant l’angoixa del què passarà al lector. Si a més de la sistemàtica s'hi suma un inici molt angoixant on veiem el protagonista ficant-se a la gola del llop sense veure-les venir molt lluny de casa seva, provoca que a les 100 pàgines del llibre estàs enganxat a una història trepidant. Quan la novel·la es trasllada de demarcació persisteix la gran tensió al desconegut, amb unes escenes d’angoixa que arriben al seu clímax amb encert... Però finalment s’arriba a la meitat del llibre.

I és que aquest llibre es pot separar en dues parts: Una primera trepidant, emocionant, angoixant, amb sensació d’estar llegint un llibre entre “excelent” i “obra mestra”. I una segona on ens trobem un punt d’inflecció on l’interès de la història canvia de rumb. Aquest canvi tot i ser necessari fa que la tensió viscuda fins al moment vagi decaient poc a poquet fins al final del llibre, i tot i que segueix essent distret, poc a poc la història va perdent la gràcia que tenia al principi. De fet, al final arriba un moment que l’ésser maquiavèlic i terrorífic acaba fent llastimeta i tot...

Vull comentar a més 2 curiositats:

Una positiva: A finals de segle XIX i parlen de transfusió de sang!! Gran genialitat! En aquell moment no es coneixien ni els grups sanguinis i això fa improbable el resultat final de les transfusions, però tot i així aquest punt científic m’encanta i l’aplaudeixo

Els protagonistes de la història són taaaant bones persones... Tot són bones paraules, tots s’entenen, no hi ha gens de malícia... En alguns moments tanta dolçor m’embafava. Em sembla que estava llegint els teletubbies...

En resum: Un llibre amb un inici genial però amb final desangelat. Li poso una nota final de “notable”

Sin noticias de Gurb

Aquesta setmana he passat uns dies a Girona i aprofitant l'insomni d'un parell de nits m'he llegit aquesta novel·la curta i satírica de Eduardo Mendoza. El llibre va sorgir del compendi de relats curts que l'autor escrivia per un diari de gran tirada i que aquí es recollen en una novel·la curta, tinguent tant d'èxit que ha estat traduïda a molts idiomes. És una novel·la sense grans pretensions que explica la història d'un extraterrestre que busca el seu company perdut en la Barcelona pre-olímpica. És prou recomanable com a distracció per un parell de tardes, et permet evadir-te parcialment dins d'aquest seguit d'anècodotes ridícules que puntualment t'arraquen una rialla. Si classifiquéssim les novel·les com a deficient, suficient, correcta, notable, excel·lent i obra mestra, aquesta la posaria en la categoria 'correcta'.

Frankenstein

Hola gent! Per trencar el gel faré un primer apunt literari Aquest any vaig començar l'any amb el propòsit lector (entre molts d'altres...) de llegir-me els 2 màxims clàssics del terror: Frankenstein i Dràcula. Els 2 escrits el mateix segle, i per això tenia la intenció de fer una petita comparativa dels 2 clàssics. Frankenstein està ja pulit, Dràcula encara estic de camí, és per això que em posaré amb Frankenstein. Frankenstein és un llibre del seu temps i es nota en cada pàgina: Romanticisme. És un compendi d'ideari tràgic, el protagonista des de bon principi està avessat a la desesperació, el lector sap de bon principi que tot acabarà com el rosari de l'aurora i tot i això a seguir llegint i a seguir patint... A mi, personalment, el massoquisme no és el meu fort i això fa que el llibre no m'hagi agradat, tot i això sóc conscient que el llibre té mèrit, ja que es va escriure el 1817, a aquella època ni en Poe havia començat a escriure, ni Bram Stoker no havia ni nascut. Per tant podríem dir que la senyora Shelley (per cert, una dona escrivint fa 200 anys també té molt de mèrit) és una de les primeres impulsores del gènere de Terror. Així doncs, si ets un romàntic massoquista que t'agrada el terror i els clàssics, aquest és el teu llibre. I de'n Dràcula porto una quarta part del llibre i m'està agradant fooorça més! En tot cas ja faré una ressenya més endavant... Fins la pròxima!

Primera paperina

Fa una colla d'anys que estem enganxats. Ho fem a totes hores, bé sigui per gaudir, per entretenir-nos, per aprendre o per feina. Des de que sabem llegir no hem parat de fer-ho; qualsevol cosa s'hi val, la qüestió és passar pàgines i hores. Pot ser una novel·la, un tractat o un llibre de text. Per això ens calia un espai on canviar impressions dels llibres que anem llegint, deixar constància del que pensàvem d'un cert llibre i agafar idees per noves lectures.

En aquest espai que avui inaugurem recollirem les impressions d'una colla d'addictes a lectura que de moment consta només de tres persones: JuanMa, Albert i Eduard. Estem oberts a admetre nous ionquis de la lectura, si us interessa formar-ne part poseu-vos en contacte amb nosaltres!

Apa, a llegir!