Les novel·les d’humor no són el meu fort. Ho
vaig intentar amb Terry Pratchet (humor i fantasia, què podia sortir manament?)
i ni una rialla. També ho vaig provar amb la “Guia de l’autoestopista
galàctic”, i excepte alguna broma concreta, tampoc. També ho he provat amb
humor més nostrat amb “Sin noticias de Gurb”, i ni punyetera gràcia. L’única
que recordo riure de veritat és amb “Un trabajo muy sucio” de Christopher Moore
(i de pas, deixo anar la recomanació)
Veient els meus antecedents, iniciar un llibre
que segons el propi autor, és una novel·la d’humor còsmic d’estil monthypythonesc
em tirava molt enrere, però si l’autor és Marc Pastor, ho havia d’intentar
De què va: Un tècnic d’autòpsies troba un
anell misteriós dins l’estómac d’una noia morta, i buscarà l’origen del misteri
junt amb els seus 2 companys de pis. Aquest misteri el portarà a l’adveniment
de l’apocalipsi. Si en Mel Brooks hagués novel·lat una pel·lícula sobre els monstres
primigenis de Lovecraft, sortiria aquesta novel·la.
La novel·la és un no parar de referències a
qualsevol cosa: Pel·lícules, novel·les, musicals, cançons infantils... hi ha
humor a cada paràgraf i no té cap inconvenient en trencar la quarta paret
constantment, fent-ne sovint ús per autocriticar-se la seva pròpia obra (Per
exemple, hi ha un capítol que es titula “Una altra vegada un malson com a recurs
narratiu” on explica per segona vegada un somni del protagonista, que servirà
per prosseguir amb la història)
Tot això amanit amb una història d’éssers
còsmics monstruosos dominadors de mons amb escenes gores, morts violentes, i un
comptador de decapitacions.
Ho ha aconseguit, m’ha fet gràcia, i veient
els meus antecedents trobo que té molt mèrit. Potser no el poso al nivell de
Moore, però s’hi acosta molt. De fet només li trobo 2 detalls negatius que són
més culpa meva que de l’autor:
- - El final que ell tria, tot i que
entenc que és el que toca, se’m fa farragòs
- - Hi ha tantes referències que alguna
no l’he pescat i la broma m’ha deixat indiferent. M’ha fet veure que he de
llegir més
En resum: Un excel·lent alt.
Per acabar, una cita gore-humorística:
“Una radial travessa el tòrax de xxxx des del
darrere escopint estelles del costellam i bocinets de pulmó com projectils de
crema catalana. La noia que l’ha empalat amb la serra mecànica està ensangonada
de cap a peus, però com que és pèl roja, és un detall que passa desaparcebut”
