La Bodega

Aquest és un llibre que em van regalar els de casa per Nadal, a petició meva. Em venia de gust llegir literatura on el món del vi en fos protagonista i, alhora, volia una lectura lleugera, narrativa senzilla. En aquest sentit, el llibre m’ha donat les dues coses. Ha estat entretingut i del món del vi en parla. Fins i tot, té un context històric prou interessant: la mort del general Prim quan aquest era primer ministre durant el regnat d’Amadeu de Savoia. I la cirereta és el fet que gran part del llibre transcorri a un poble imaginari de Catalunya, Santa Eulàlia. Si tenim en compte que el llibre està escrit per l’autor de El metge, aclamat com un dels escriptors de novel·la històrica més reputats, entendreu que, quan portava unes quantes pàgines del llibre, tenia les espectatives prou altes. 

Quina decepció! Poques vegades he llegit un llibre que tingués tant de potencial i ho deixés perdre d’aquesta manera. Quan n’havia llegit una quarta part, Noah Gordonn havia obert prous fils argumentals interessants com omplir tres volums. Quan portava llegit mig llibre començava a pensar que la cosa no anava per bon camí, anava tancant totes les trames sense massa pena ni glòria, o —com he sapigut al final del llibre— directament les ignorava. De referències històriques n’hi ha les justes, que no passen del que podríeu llegir en les primeres línies de l’article de la viquipèdia sobre el general Prim. Del món del vi se’n parla però, novament, se’n podria dir moltíssim més. Serà que no hi ha material a calaixos! 

Al final, tinc la mateixa sensació que després d’haver anat a veure alguna de les pel·lícules de la primera trilogia d’Star Wars o després d’un ‘mal polvo’: has passat una bona estona però en el fons estàs molt decepcionat perquè saps que hagués pogut ser molt millor, fins i tot excel·lent. Li poso un insuficient.