L'Horror de Requiem de Marc Pastor

 

Les novel·les d’humor no són el meu fort. Ho vaig intentar amb Terry Pratchet (humor i fantasia, què podia sortir manament?) i ni una rialla. També ho vaig provar amb la “Guia de l’autoestopista galàctic”, i excepte alguna broma concreta, tampoc. També ho he provat amb humor més nostrat amb “Sin noticias de Gurb”, i ni punyetera gràcia. L’única que recordo riure de veritat és amb “Un trabajo muy sucio” de Christopher Moore (i de pas, deixo anar la recomanació)

Veient els meus antecedents, iniciar un llibre que segons el propi autor, és una novel·la d’humor còsmic d’estil monthypythonesc em tirava molt enrere, però si l’autor és Marc Pastor, ho havia d’intentar

De què va: Un tècnic d’autòpsies troba un anell misteriós dins l’estómac d’una noia morta, i buscarà l’origen del misteri junt amb els seus 2 companys de pis. Aquest misteri el portarà a l’adveniment de l’apocalipsi. Si en Mel Brooks hagués novel·lat una pel·lícula sobre els monstres primigenis de Lovecraft, sortiria aquesta novel·la.

La novel·la és un no parar de referències a qualsevol cosa: Pel·lícules, novel·les, musicals, cançons infantils... hi ha humor a cada paràgraf i no té cap inconvenient en trencar la quarta paret constantment, fent-ne sovint ús per autocriticar-se la seva pròpia obra (Per exemple, hi ha un capítol que es titula “Una altra vegada un malson com a recurs narratiu” on explica per segona vegada un somni del protagonista, que servirà per prosseguir amb la història)

Tot això amanit amb una història d’éssers còsmics monstruosos dominadors de mons amb escenes gores, morts violentes, i un comptador de decapitacions.

Ho ha aconseguit, m’ha fet gràcia, i veient els meus antecedents trobo que té molt mèrit. Potser no el poso al nivell de Moore, però s’hi acosta molt. De fet només li trobo 2 detalls negatius que són més culpa meva que de l’autor:

-        - El final que ell tria, tot i que entenc que és el que toca, se’m fa farragòs

-        - Hi ha tantes referències que alguna no l’he pescat i la broma m’ha deixat indiferent. M’ha fet veure que he de llegir més

En resum: Un excel·lent alt.

Per acabar, una cita gore-humorística:

“Una radial travessa el tòrax de xxxx des del darrere escopint estelles del costellam i bocinets de pulmó com projectils de crema catalana. La noia que l’ha empalat amb la serra mecànica està ensangonada de cap a peus, però com que és pèl roja, és un detall que passa desaparcebut”

La ciutat i la ciutat, de China Miéville

 

És força curiós com vaig arribar a aquest llibre: Me’l va recomanar un altre llibre. Llegint “Els àngles em miren” de Marc Pastor en cert moment un dels protagonistes en parla i el recomana. A més té una molt bona traducció a català, per tant m’hi vaig llençar de dret.

El llibre és la típica novel·la negra amb un assassinat a descobrir, la gran diferència és el context: Tot passa en una ciutat partida en 2, són dues ciutats que conviuen en el mateix espai físic, on segons el carrer on estiguis et trobes en una ciutat o una altra. Són 2 ciutats molt emmaranyades (al mateix carrer et pots trobar cases de les dues ciutats) on les persones si són d’una ciutat o una altra vesteixen, parlen i viuen de forma molt diferent. Mantenir les dues ciutats diferenciades es basa en què les persones d’una ciutat no poden ni parlar ni veure les de l’altra, han de fer veure que no les veuen. I ho han de complir, ja que hi ha una policia omnipresent anomenada “la ruptura” que quan veu algú incomplint s’emporta la persona que ha "comès ruptura" per no tornar mai més.

El principal problema de la novel·la és entendre el concepte de les dues ciutats. No sé si m’he explicat, però al llibre no t’ho expliquen de cop i al principi es fa tot un xic confús. Un cop superes l’escull conceptual el llibre és bo. La investigació per assassinat (que portarà al detectiu a passar la frontera per anar a l’altra ciutat) és interessant, i un cop entens les dues ciutats, el concepte és molt interessant i dona molt de joc. Li poso un notable

Els Àngels em miren - Marc Pastor

El que he arribat a tardar a penjar aquest post! Marc Pastor no ha decebut. Novel·la negra, coral, amb un xic de gore i fantasia, però amb un defecte que no em deixa que sigui la millor de totes.

De què va: Troben a 2 noies joves assassinades a una casa del barri de Sant Andreu. No tenen res en comú, excepte el mateix tatuatge d’unes ales a la nuca. Els mossos d’esquadra investigaran el cas, amb el comissari Abraham Corvo com a protagonista: un home que porta dins seu un dimoni que el tortura, però alhora l’ajuda en alguns aspectes. Tota la trama amenitzada dins un context d’una República Catalana independent acabada de formar.

Per mi el millor del llibre és conèixer el funcionament del cos dels Mossos d’Esquadra des de dins, ensenyant que en contra del que et fan pensar la majoria de les novel·les negres, mai és un sol detectiu qui ho descobreix tot, sinó que necessita d’un grup coral de persones que participen per arribar a trobar l’assassí. Així doncs, tenim una gran diversitat de policies a l’obra que obliguen a tenir un glossari de personatges al final del llibre per tal de no perdre’s. Aquest fet se'm va fer gens pesat ans al contrari, per mi li donava verosimilitud a la història.

Té un apartat fantàstic (present en el dimoni del protagonista) i un apartat gore.  Els considero uns secundaris de luxe. Mai em van embafar la trama sinó que li donen el toc per fer la història encara més interessant. La trama de la novel·la és molt resultona, però no és el que fa interessant el llibre, sinó els aspectes anteriorment comentats, i com tota obra de Marc Pastor, buscar els ous de pasqua del seu corvovers.

Si aquesta novel·la s’acabés amb aquests aspectes, possiblement es convertiria amb la millor obra de Marc Pastor fins ara. Potser m’hauria atrevit a donar-li l’apelatiu d’obra mestra, però es quedaà en un gens despreciable excel·lent. El seu defecte és el context de la Catalunya independent.

De fet, el problema no és que l’hagi posat en una Catalunya independent de per se. La jove independència de Catalunya genera idiosincràsies curioses. El problema per mi és quan dedica unes pàgines a explicar com es va convertir en independent Catalunya. Explica una situació dintre de tot creïble però que es basa en un “cop de sort” per mi tret un xic del barret d’un mag. En vocabulari d’escriptors és el que en diuen un “Deus ex machina” (Pels que no entenen la jerga: l’autor utilitza un fet totalment inesperat i fora de context per sortir-se’n d’una trama complicada). Per molt esforç utilitzat, no em crec aquesta forma d’independitzar-se d’Espanya. Aquestes pàgines em van treure totalment de la novel·la, no me la creia. Però no li vull donar tota la culpa d’aquest problema a Marc Pastor, aquest llibre m’ha fet veure no hi havia solució possible. La independència de Catalunya, vist en perspectiva, no hauria estat possible de cap de les maneres.

Escriptors frustrats i escriptors valents

Vaig a explicar un secret: Sempre he volgut escriure un llibre.

Porto 10 anys pensant en el tema: Un llibre que parlés del món real, però amb tocs de fantasia. Pensava utilitzar coses de la meva feina (sempre va bé tenir una feina rica d'anècdotes com és la medicina). Tinc l'esquema del llibre en ment, els capítols, els punts més clau de la història... de fet el 2011 vaig arribar a escriure'n la introducció i 2 capítols... Els tinc en word, al mateix ordinador on escric aquestes paraules. No he passat mai d'aqui.
Va arribar la família, la peresa... i sobretot, la vergonya. I és que he descobert que per escriure has de ser molt valent. Has de treballar molts mesos per quelcom que potser no val res, has d'afrontar la crítica (seré prou bo?) o vigilar que tota la història quadri si no vols que surti un nyap (i sinó que li diguin a GRR Martin, que segons tinc entès, la gran raó per la qual no acaba SOIAF és que l'havia cagada i no sap com arreglar-ho perquè quadri)
Em vaig acabar enganyant a mi mateix dient-me que no tenia temps amb la família i la feina, que segurament no seria prou bo. De moment, no m'hi he tornat a posar. Mai se sap.

El cas és que el 2013 em va caure a les mans un llibre que em va entrar per una portada excel·lent: Bioko de Marc Pastor. És un llibre sobre un home anomenat Moisès Corvo que arriba a l'illa de Bioko a l'Àfrica a finals de segle XIX on hi investigarà uns crims bastant "gores". Si tot això ho amenitzem amb una illa desconeguda per l'home blanc + elements fantàstics... El llibre em va encantar.

Un cop llegit el llibre, em va picar la curiositat saber sobre l'autor... i resulta que és un home de 41 anys que treballa a la científica dels Mossos d'Esquadra a Barcelona i aquesta era la seva 4a novel·la! Una edat molt semblant a la meva, una feina molt diferent a la meva, però igual de compromesa i interessant. A sobre ara també té un fill! M'he trobat amb un autor de scifi català que ha tingut la valentia que jo no he tingut.
Marc Pastor s'ha convertit en algú a qui admirar, i per això he fet una cosa que no he fet amb cap altre autor fins ara: M'he llegit totes les seves novel·les. Anem a parlar d'elles:

1- Montecristo (2007) La seva primera novel·la és una aventura d'uns presos catalans que s'escapen d'un camp de concentració nazi. Una mescla de La gran evasión + Indiana Jones. M'ho vaig passar d'allò més bé, però es nota que és la seva primera novel·la. Notable
2- La mala dona (2008) Una novel·la negra a la Barcelona de principis de segle. L'assassina és una dona que va existir a la que anomenaven "la vampira del Raval". Està considerat el seu millor llibre. Hi ha un parell d'escenes memorables, certament es nota un gran pas qualitatiu, però no sé perquè no em va enganxar especialment. Crec que és més culpa meva que del llibre: No estava en un bon moment personal. Notable.
3- L'any de la plaga (2010) Història del present amb un protagonista molt molt friki, Barcelona de fons, calor d'agost, eucaliptus i alienígenes lladres de cossos. Un còctel explosiu molt divertit del qual n'han fet una pel·lícula aquest any. Notable
4- Bioko (2013) ja comentada. Excel·lent
5- Farishta (2017) Per mi la millor novel·la que té. Una dona va a treballar a unes illes perdudes i paradisíaques enmig del pacífic als anys 90. És un llibre amb tocs de "Lost" i amb força ciència ficció al final. M'agrada per la valentia de la proposta, és molt fàcil que la història no quadri però ell s'hi atreveix i la clava. Excel·lent.

El millor d'aquest autor però no és cap novel·la en particular, sinó el tot general: L'anomenat Corvovers. Tots els seus llibres estan relacionats els uns amb els altres. Quasibé sempre hi ha algú de la família Corvo entre els personatges, empreses que passen d'una història a una altra, secundaris... Quan ja n'has llegit dos, al tercer llibre a part de llegir una història interessant hi ha l'incentiu de buscar les referències als altres llibres. Són com petits regals pels lectors fidels.

I doncs, perquè trec aquest tema ara? Tant sols vull posar en context la meva pròxima ressenya: Marc Pastor ha tret un nou llibre. Ja l'he acabat. Quan trobi un moment en parlaré.