Seven Brief Lessons on Physics

Em vaig comprar aquest petit llibre (té 75 pàgines) en una llibreria de segona mà, mentre passejava per Venècia a finals d’octubre. No pensava llegir-me’l aquells dies de vacances, però com que m’havia acabat ‘Breu història del món’ (de Gombrich) i aprofitant un viatge de tornada prou llarg el vaig començar. Me’l vaig acabar en un tres i no res, perquè va resultar tan interessant com fàcil de llegir. Rovelli fa un esbós en 7 capítols de les principals teòriques físiques descobertes els últims 120 anys. La relativitat especial, la relativitat general, la mecànica quàntica, el model estàndard de partícules i s’atreveix amb alguna teoria encara per confirmar com la gravitació quànticos de llaços. Sembla que es tracti merament d’una mirada ràpida i superficial —destinada a persones amb coneixements molt elementals de física— amb un propòsit de divulgació. No obstant, a partir del sisè capítol i, sobretot en l’esplèndit capítol final, el llibre comença a girar entorn de filosofia de la ciència. De com les teories físiques encaixen amb la nostra percepció de la realitat, què ens diuen del paper que juguem en el món on vivim, què som i a on anem com civilització. Ho explica amb una claredat i simplesa sorprenents tenint en compte que ho lliga als concepts abans introduïts en els capítols anteriors. Li poso un excel·lent perquè tot i el gran gust de boca amb el que em vaig quedar després de l’últim capítol, els primers capítols els hagués pogut fer més llargs i endinsar-se un pèl més en cadascuna de les teories i li hagués quedat una autèntica obra mestra de la divulgació de la física.

El problema de los tres cuerpos

1. El llibre comença amb la revolució cultural xinesa, que tingué lloc entre 1966 i 1976 i fou impulsada pel partit comunista xinès liderat per Mao Zedong. Durant aquest període hi hagué una persecució de totes les idees que podien posar en dubte les doctrines comunistes. Hi van haver massacres i humiliacions públiques de polítics però també de científics i educadors pel sol fet d’ensenyar assignatures que, tot i no tenir contingut polític, eren analitzades d’una manera integrista i perseguides per ser contràries al règim maoista. Prenent aquesta època com a punt de partida, el llibre ens introdueix Ye Wenjie, astrofísica, una de les dues protagonistes del llibre. L’altre protagonista és Wang Miao, que viu en l’època actual i dirigeix un laboratori important de nanotecnologia. El problema de los tres cuerpos introdueix termes de física general, astrofísica i nanotecnologia en una trama molt atraient que ens porta des de la revolució cultural fins a l’actualitat sense adonar-nos que estem llegint un llibre de ciència ficció. No és fins ben entrada la segona meitat del llibre que Cixin Liu comença a introduir conceptes de caràcter extraodinari però encara dotats d’una mínima base científica que els hi atorga certa credibilitat. Sense dir-ho explícitament, Liu se serveix de teories físiques encara no consolidades, com la teoria de cordes, per tal d’explicar la seva història i donar coherència a una trama que es torna cada cop més interessant. La ciència ficció és un dels gèneres literaris que menys m’agrada però he quedat gratament impressionat amb aquest llibre, que combina com he vist poques vegades abans el rigor científic amb una imaginació desbordant. La única meva crítica és el canvi de ritme que té la novel·la cap als tres quarts del llibre, on l’autor que s’havia pres la molèstia d’explicar-nos amb detall la història de Ye Wenjie i donar-nos un context molt generós per poder seguir la trama, de cop i volta accelera i ens deixa una mica orfes de detalls. No obstant, el problema de los tres cuerpos és una novel·la excel·lent, la primera d’una trilogia que promet moltes hores de gaudi.