Escriptors frustrats i escriptors valents

Vaig a explicar un secret: Sempre he volgut escriure un llibre.

Porto 10 anys pensant en el tema: Un llibre que parlés del món real, però amb tocs de fantasia. Pensava utilitzar coses de la meva feina (sempre va bé tenir una feina rica d'anècdotes com és la medicina). Tinc l'esquema del llibre en ment, els capítols, els punts més clau de la història... de fet el 2011 vaig arribar a escriure'n la introducció i 2 capítols... Els tinc en word, al mateix ordinador on escric aquestes paraules. No he passat mai d'aqui.
Va arribar la família, la peresa... i sobretot, la vergonya. I és que he descobert que per escriure has de ser molt valent. Has de treballar molts mesos per quelcom que potser no val res, has d'afrontar la crítica (seré prou bo?) o vigilar que tota la història quadri si no vols que surti un nyap (i sinó que li diguin a GRR Martin, que segons tinc entès, la gran raó per la qual no acaba SOIAF és que l'havia cagada i no sap com arreglar-ho perquè quadri)
Em vaig acabar enganyant a mi mateix dient-me que no tenia temps amb la família i la feina, que segurament no seria prou bo. De moment, no m'hi he tornat a posar. Mai se sap.

El cas és que el 2013 em va caure a les mans un llibre que em va entrar per una portada excel·lent: Bioko de Marc Pastor. És un llibre sobre un home anomenat Moisès Corvo que arriba a l'illa de Bioko a l'Àfrica a finals de segle XIX on hi investigarà uns crims bastant "gores". Si tot això ho amenitzem amb una illa desconeguda per l'home blanc + elements fantàstics... El llibre em va encantar.

Un cop llegit el llibre, em va picar la curiositat saber sobre l'autor... i resulta que és un home de 41 anys que treballa a la científica dels Mossos d'Esquadra a Barcelona i aquesta era la seva 4a novel·la! Una edat molt semblant a la meva, una feina molt diferent a la meva, però igual de compromesa i interessant. A sobre ara també té un fill! M'he trobat amb un autor de scifi català que ha tingut la valentia que jo no he tingut.
Marc Pastor s'ha convertit en algú a qui admirar, i per això he fet una cosa que no he fet amb cap altre autor fins ara: M'he llegit totes les seves novel·les. Anem a parlar d'elles:

1- Montecristo (2007) La seva primera novel·la és una aventura d'uns presos catalans que s'escapen d'un camp de concentració nazi. Una mescla de La gran evasión + Indiana Jones. M'ho vaig passar d'allò més bé, però es nota que és la seva primera novel·la. Notable
2- La mala dona (2008) Una novel·la negra a la Barcelona de principis de segle. L'assassina és una dona que va existir a la que anomenaven "la vampira del Raval". Està considerat el seu millor llibre. Hi ha un parell d'escenes memorables, certament es nota un gran pas qualitatiu, però no sé perquè no em va enganxar especialment. Crec que és més culpa meva que del llibre: No estava en un bon moment personal. Notable.
3- L'any de la plaga (2010) Història del present amb un protagonista molt molt friki, Barcelona de fons, calor d'agost, eucaliptus i alienígenes lladres de cossos. Un còctel explosiu molt divertit del qual n'han fet una pel·lícula aquest any. Notable
4- Bioko (2013) ja comentada. Excel·lent
5- Farishta (2017) Per mi la millor novel·la que té. Una dona va a treballar a unes illes perdudes i paradisíaques enmig del pacífic als anys 90. És un llibre amb tocs de "Lost" i amb força ciència ficció al final. M'agrada per la valentia de la proposta, és molt fàcil que la història no quadri però ell s'hi atreveix i la clava. Excel·lent.

El millor d'aquest autor però no és cap novel·la en particular, sinó el tot general: L'anomenat Corvovers. Tots els seus llibres estan relacionats els uns amb els altres. Quasibé sempre hi ha algú de la família Corvo entre els personatges, empreses que passen d'una història a una altra, secundaris... Quan ja n'has llegit dos, al tercer llibre a part de llegir una història interessant hi ha l'incentiu de buscar les referències als altres llibres. Són com petits regals pels lectors fidels.

I doncs, perquè trec aquest tema ara? Tant sols vull posar en context la meva pròxima ressenya: Marc Pastor ha tret un nou llibre. Ja l'he acabat. Quan trobi un moment en parlaré.

Com una sèrie televisiva pot aconseguir acabar una saga literària: Història de SOIAF

Sempre hi ha una primera vegada per tot:
- Per primera vegada no faré una crítica a un llibre
- Per primera vegada parlaré d'una sèrie de televisió
- Per primera vegada repetiré comentaris per una novel·la que ja n'he parlat...

Estic parlant de l'única obra mestra que té aquest blog fins al moment, estic parlant evidentment, de Canción de hielo y fuego, traducció de Song of ice and fire (SOIAF).

I és que avui és un dia especial. Avui, 12 de juliol, després de 6 anys d'espera, George R.R Martin treu el 5è volum de la saga!

Vull deixar constància de tota la bibliografia de Martin relacionada amb SOIAF:

SOIAF consta de:
- A Game of Thrones (1996)
- A Clash of Kings (1998)
- A Storm of Swords (2000)
- A Feast fot Crows (2005)
Aquests 4 ja comentats en el post de desembre de 2010
- A Dance with Dragons (2011, la causa d'aquest post)
- The winds of winter (pròximament)
- A Dream of Spring (pròximament)

Hi han també 3 novel·letes curtes del mateix món anomenades "Tales of Dunk and Egg" la història passa 90 anys abans de les novel·les de SOIAF, de moment ha escrit:
- The Hedge Knight (1998)
- The Sworn Sword (2003)
- The Mystery Knight (2010)
- Té com a mínim un altre llibre en projecció de la saga. Els tinc pendents de llegir.

I per acabar la bibliografia hi ha la nova sèrie de televisió: "Juego de tronos", emesa pel Canal plus aquests últims mesos. Aquesta sèrie és l'adaptació d'un llibre de SOIAF per temporada, per tant de moment tenen guió per 5 temporades...

Aprofito per fer una petita crítica de la sèrie: Després d'un primer capítol més aviat decepcionant, en part per culpa de la gran feina que hi ha en presentar personatges, la sèrie millora a poc a poquet, essent realment bona a partir del 4-5è capítol. I és que els diàlegs no tenen pèrdua, els paisatges de fantasia són molt aconseguits i és clar, la història s'ho val. A més a més aporta novetats als fidels lectors! Hi han aspectes de personatges desconegudes a la novel·la (almenys fins al volum 4) que te les explica la sèrie! Això es deu a que aprofita punts de vista totalment desconeguts a la novel·la així doncs veus converses que mai es van llegir per no ser personatges principals. Gran trumfo!
Com a part negativa trobo que li falta un punt de tensió (potser només passa als que ja se saben la història...) i tenen un seriòs problema per crear multituds... Per posar un exemple, la caravana de Khal Drogo sembla una petita excursió i no l'exèrcit que ens ven el llibre...


Hom es pot pensar que per la sortida del llibre no n'hi ha per fer un post al blog, però si un sap la història s'adonarà que si val la pena:
El senyor G.R.R Martin (per cert, us heu fixat amb les grans similituds en les sigles amb J.R.R Tolkien?!) Va editar els 3 primers volums en 4 anys, però si seguiu la bibliografia veureu que va tenir una crisi per seguir endavant: No sabia com afrontar i continuar la història d'uns personatges molt concrets per por d'espatllar l'obra, fins que al final va decidir el següent: Ja que no s'atrevia a escriure sobre uns personatges, si que podia parlar dels que tenia clar com seguirien a l'obra. És així com va sorgir el quart volum, Feast for crows el 2005, que no és res més que la història de la meitat dels personatges del 5è llibre. Per tant podríem dir que aquest 5è volum que acaba de sortir portava del 2000 al 2011 en construcció!
Un cop editat el quart volum varen passar els anys i els anys... i l'home no treia llibre per la desesperació dels fans, i jo sincerament, començava a dubtar que se'n sortís (a tenir en compte que l'home ja té els seus quasi 63 anys...)

Aqui és quan entra en escena la sèrie "Juego de tronos", Es basa en un llibre per temporada, per tant en 4 anys els guionistes s'haurien quedat sense material... Així doncs Martin té pressa: Ha d'acabar els 3 llibres que li falten en els pròxims 5 anys!

Ho aconseguirà? De moment ha fet el primer pas: A dance with dragons ja és aqui.

Canción de hielo y fuego

Quina gran lectura!

Per fi m’he acabat els llibres escrits d’aquesta saga, una experiència única.

L’autor és G.R.R Martin (Unes inicials que recorden a un altre gran mite del gènere...) i ja ha editat 4 volums d’unes 800 pàgines cadascun. L’obra és de gènere “fantasia heroica”, anomenada per l’aparició d’un o varis herois, on a vegades apareix màgia i que acostumen a passar durant èpoques remotes o móns fantàstics.

Argument: Un món fantàstic on els seus habitants viuen en una època medieval i on existeixen diferents regnes, un d’ells predomina gràcies a les conquestes del seu rei. Ens presenten diferents lords, governants dels seus regnes amb les seves famílies, unes més protagonistes que d’altres, unes més ben intencionades que d’altres, que participen en el que dóna títol al primer llibre: el “juego de tronos”. Apareixen traïcions, batalles, tornejos, sexe, traïcions, màgia, assassinats, traïcions...

El número de personatges és summament ampli: Personatges principals que al final no ho són tant, secundaris que al final són protagonistes, tots molt ben construïts, que evolucionen en el pas dels llibres sense perdre el sentit de l’obra.

Sobretot els 3 primers llibres són una obra mestra, i això és degut a:

1- Són unes novel·les imprevisibles, al primer llibre no les veus venir, i al tercer, quan et penses que et coneixes l’autor i ja no et sorprendrà més... Ho torna a aconseguir

2- La cruesa de la història: Martin no s’està de floretes precisament, hi ha escenes gore, d’altres molt dures, d’altres terrorífiques. Només arribant a les 100 primeres pàgines del primer llibre ja es veu quines maneres apunta la novel·la. Hi ha moments en què et venen ganes de tirar el llibre i dir: Aquesta no te la perdono Martin!, però tot i això segueixes... i perdones.

3- Dóna la sensació en tot moment que tot està planejat, cada aparició, ada acte dels personatges... que més endavant ens enterarem el perquè de tot plegat. En aquest sentit recorda a la sèrie Lost, de moment però no podem saber si tot quedarà tant bé

4- La Pre-Novel·la: De bon principi t’expliquen coses que ja han passat. Batalles, antics herois, històries d’amor... Tot això crea un ambient de context històric, llegendes prèvies i cançons que ambienten molt bé les novel·les. Fa pensar que Martin podria tenir el seu propi Silmarillion si volgués.

5- El punt de vista: Cada capítol el protagonista és un personatge diferent, i mentres el protagonista és un el temps transcorre pels altres personatges, això implica que a vegades t’enteris de coses a primera fila però en canvi hi ha aconteixements vitals que els veuràs de lluny, i inclòs d’altres no sabràs segur si han passat, ja que només són rumors... Això et fa enganxar al llibre esperant arribar al capítol del personatge rumorejat per veure què hi ha de veritat en tot allò.

Tot i que la considero una obra mestra li trobo dos punts negatius:

1- La quarta novel·la: “Festín de cuevos”. Comences poc enganxat perque els protagonistes són els personatges secundaris de les altres novel·les. A més dóna la sensació que el llibre no arranca, com si Martin hagués gastat tota la pòlvora en els llibres anteriors. Prefereixo tenir una visió més optimista i pensar que està preparant la història pel que vindrà...

2- La història està inacabada, i el que és pitjor, Martin no està per la labor. Porta més de 5 anys sense editar nou llibre i actualment pensa més amb la sèrie que es farà sobre la saga...

En Resum: Obra mestra inacabada. El temps dirà si és una obra mestra com déu mana, però de moment jo sóc optimista en què Martin ho aconsegueixi.

P.D: Per fer dentetes explicaré la imatge de l'inici: Veiem a Jaime, amb la seva armadura daurada de la casa Lannister (la família de l'emblema del lleó) i la capa blanca de la guàrdia reial amb una espasa plena de sang. I és que acaba d'assassinar el rei Aeris II de la casa Targayden (la família de l'emblema del drac de tres caps), també apodat el rei boig. Tota l'escena passa a la sala del tro de la "Fortaleza Roja" on veiem al darrere el "Trono de hierro" forjada a partir de les espases dels enemics vençuts. A partir d'aquell dia a Jaime l'anomenaran "el matarreyes"

Encara que sembli mentida... No estic desvetllant cap misteri!