La meva mare és una fan d'Agatha Christie. A casa meva hi ha pràcticament la col·lecció completa en castellà de la prolífica escriptora anglesa. Des de fa un temps, la meva mare està rellegint els llibres en versió original. Són llibres senzills que permeten una lectura àgil, i fa poc n'hi vaig portar alguns dels USA. D'aquests em va recomanar que em llegís 'The Unexpected Guest'.
'The Unexpected Guest' és una obra particular de Christie que va ser escrita per a ser una obra de teatre, i que ha estat adaptada com a novel·la per Charles Osborne. Una vegada més Christie ens mostra una part del crim i pàgina rera pàgina ens va donant evidències que ens acosten a la solució de l'enigma. Tot i la descomunal quantitat de crims que l'escriptora va plantejar al llarg de la seva carrera, aconsegueix sorprendre al lector en el final de molts dels seus llibres. Fa molt que no els llegeixo, però si he de triar em quedo amb els finals de 'Murder on the Orient Express' o 'Ten Little Niggers'. En el cas de 'The Unexpected Guest' el final és sorprenent, però reconec que aquest cop me l'esperava. Christie ofereix una solució alternativa a l'enigma d'una manera no prou sutil, el que t'obliga a descartar-la i si li dones prou voltes se't pot acudir la veritable solució.
Aquesta novel·la no és el millor exemple de l'escriptora de novel·la detectivesca més prolífica de tots els temps i la segona escriptora més venuda en tots els gèneres (només William Shakespeare ha venut més llibres que ella), però aquest blog no estaria complet si no haguéssim inclòs un comentari de Christie. De nota li poso un suficient.
Com a curiositat final, us diré que a Christie no li agradaven les adaptacions que es feien de les seves novel·les pel teatre. De fet, es veia incapaç d'adaptar-ne algunes i fins i tot, un cop escrites els hi augurava un breu temps de vida. Així va pronosticar que Mousetrap, una obra que ha estat al teatres els quasi seixanta anys que fa que es va escriure, sobreviuria poc més d'un any a les sales.
