dimarts, 25 de gener del 2011

Odessa


Bon any!
Estic fent un petit cicle de llibres d'espionatge, i després de Follet, com no, havia d'anar a buscar al gran mestre en aquest gènere: Forsyth.
I ha tocat Odessa per dues raons: Havia sentit a dir que és un dels seus 3-4 millors llibres (per darrere de Chacal i El cuarto protocolo), i l'altre raó és òbvia: És l'únic de Forsyth que tenia a mà.
Entrem a la novela: Als anys 60, un periodista troba per atzar el diari d'un jueu que recentment s'ha suicidat, on explica l'holocaust i parla en concret d'un comandant nazi molt sanguinari. A partir d'aquest diari el periodista decideix investigar què se n'ha fet del nazi en qüestió per tal de fer justícia.
Com tots els llibres de Forsyth, té un gran inici (per cert, un dia d'aquests he de parlar sobre inicis de llibres, m'encanten sobretot les primeres grans frases... i Forsyth en aquest tema és dels millors). Un cop entrat a la trama fa un gran treball de documentació per posar el lector en situació, i potser aquest és per mi el seu gran defecte: Fa novel·les tant ben documentades que hi han estones que avorreixen, i Odessa no és una excepció, i si la documentació és sobre nazisme i holocaust, un tema que personalment, ja n'he llegit massa, pot fer-se cansat.
De fet, Forsyth es passa quasibé mig llibre documentant al lector per entrar a la trama que de veritat interessa: L'espionatge. Es fa esperar però quan arriba enganxa i et té lligat al llibre fins al final, a vegades amb sortides brillants, d'altres excessivament atzaroses.
En resum, dóno la novela de correcta, i per motius personals si ens posem a comparar, prefereixo al meu Ken Follet