La novel·la negra sueca està de moda. Després del costumbrista i efectiu Henning Mankell va aparèixer Stieg Larsson amb una exel·lent trilogia, però que va comportar un excessiu boom mediàtic per la literatura detectivesca escandinava. És en aquell moment quan varen aparèixer varis autors al mercat tant en català com en castellà com la Camilla Läckberg o l'autora en qüestió d'aquest llibre: Asa Larsson.
Sang vessada és la seva segona novel·la, on segueix les peripècies de l'heroïna del primer llibre. De fet, d'heroïna en té poc, ja que es passa tot el llibre depressiva i obsessionada per les accions comeses en l'anterior best seller...
El llibre ens explica com aquesta advocada protagonista intenta recuperar-se de les vivències viscudes anant a la seva terra natal on vès per on, tornarà a enfrontar-se a un nou crim, en aquest cas una rectora de parròquia penja s'una cadena de ferro davant de l'orgue de l'església.
La història ens l'explica cada tram des del punt de vista d'un personatge concret, sigui la protagonista, una policia, el barman, el veí del costat, un mossèn, un altre mossèn... I aqui radica el problema d'aquest llibre: El punt de vista no para de moure's d'un costat a l'altre sense un punt fix, això acaba marejant el lector i fa perdre el més mínim interès pel llibre. Si a més es suma que la protagonista és avorrida i amargada s'aconsegueix que al final la troballa de l'assassí deixi completament indiferent.
En resum, suspenc aquest llibre, sap greu que per culpa del boom Larsson es llegeixi més aquest tipus de novel·les quan és segur que hi han millors novel·les negres per descobrir a la nostra terra.
