Va de còmics

Últimament estic mandròs amb la lectura. Vaig llegir fa poc una entrevista a un renombrat llibreter barceloní on deia que el veritable enemic de les llibreries no és Amazon com tothom es pensa, sinó les plataformes televisives tipus Netflix o HBO. No podria estar més d'acord, i és que últimament prefereixo una bona sèrie que una lectura. Edu, quan vulguis transformem el blog "Enganxats a la lectura" per "Enganxats a les sèries"

El fet és que per posar-m'ho fàcil he estat llegint còmics i manga. No llegia còmics des dels Astèrix o els Tintins de la infantesa, i ha estat una grata sorpresa. Faré una petita ressenya del més destacable que he llegit aquest any.

Còmics:
1- Watchmen (Alan Moore i Dave Gibbons). El vaig voler llegir per poder veure la sèrie en condicions i la seva fama: Considerada la millor novel·la gràfica de la història. No he llegit la seva competència, però quina raó tenen! Em va deixar bocabadat. Quina profunditat! És una obra mestra amb majúscules, digna de vàries relectures, ja que es poden trobar infinits matissos no trobats anteriorment.

Són 12 volums amb principi i final i en teoria va de superherois. Per mi té reminiscències al Quixot: Cervantes parlava de novel·la de caballeries quan estava de capa caiguda, la va ridiculitzar i la va fer triomfar. Doncs amb Watchmen va passar el mateix: Els còmics de superherois començaven a estar molt "trillats" als anys 80 i el Sr Moore va decidir fer un còmic on sense tenir comèdia, se'n fotia dels superherois. Uns herois que no tenen poders, que es creuen els millors però en veritat no serveixen per a res, i al final veus les seves misèries. Aquesta novel·la va fer retornar la fama als superherois i gràcies a ella se li va donar un to més noir a aquest gènere.
Podria dir tantes coses... però no ens enganyem, excepte el concepte "El quixot dels superherois" que me l'he inventat jo, la resta ho treuria de blogs i podcasts, i és que després d'acabar Watchmen em va venir la necessitat d'escoltar un podcast de 8h (!) sobre tots els detalls del còmic, és per això que si es vol saber més del tema ho deixo als experts de l'obra.
Per cert, la sèrie també està a l'alçada, però és recomanable haver llegit els còmics abans

2- Locke any Key (Joe Hill). Actualment conegut per la sèrie de Netflix que no he vist. L'argument és una casa especial on està plena de claus que obren portes que fan màgia: Una porta et converteix en fantasma, una altra et canvia el sexe, una en gegant etc... El Sr Hill (per cert, és el fill d'Stephen King) fa un còmic molt directe amb una història trepidant, amb terror, aventures, fantasia... M'ho vaig passar d'allò més bé. Si he de dir quelcom és que li treu poc suc a tanta clau màgica. Això si, res a veure amb Watchmen (pausada, molt adulta i profunda) aquesta és trepidant, destinada a públic jove (que no infantil, amb la foto veieu que té tocs terrorífics evidents) i sense pretensions, relativament superficial. La deixaria de notable

Volia parlar de manga, però n'he llegit força més i el post se m'allargaria, ho deixaré per més endavant

La Bodega

Aquest és un llibre que em van regalar els de casa per Nadal, a petició meva. Em venia de gust llegir literatura on el món del vi en fos protagonista i, alhora, volia una lectura lleugera, narrativa senzilla. En aquest sentit, el llibre m’ha donat les dues coses. Ha estat entretingut i del món del vi en parla. Fins i tot, té un context històric prou interessant: la mort del general Prim quan aquest era primer ministre durant el regnat d’Amadeu de Savoia. I la cirereta és el fet que gran part del llibre transcorri a un poble imaginari de Catalunya, Santa Eulàlia. Si tenim en compte que el llibre està escrit per l’autor de El metge, aclamat com un dels escriptors de novel·la històrica més reputats, entendreu que, quan portava unes quantes pàgines del llibre, tenia les espectatives prou altes. 

Quina decepció! Poques vegades he llegit un llibre que tingués tant de potencial i ho deixés perdre d’aquesta manera. Quan n’havia llegit una quarta part, Noah Gordonn havia obert prous fils argumentals interessants com omplir tres volums. Quan portava llegit mig llibre començava a pensar que la cosa no anava per bon camí, anava tancant totes les trames sense massa pena ni glòria, o —com he sapigut al final del llibre— directament les ignorava. De referències històriques n’hi ha les justes, que no passen del que podríeu llegir en les primeres línies de l’article de la viquipèdia sobre el general Prim. Del món del vi se’n parla però, novament, se’n podria dir moltíssim més. Serà que no hi ha material a calaixos! 

Al final, tinc la mateixa sensació que després d’haver anat a veure alguna de les pel·lícules de la primera trilogia d’Star Wars o després d’un ‘mal polvo’: has passat una bona estona però en el fons estàs molt decepcionat perquè saps que hagués pogut ser molt millor, fins i tot excel·lent. Li poso un insuficient.