Breu història del món

Ernst Gombrich va néixer a Viena l’any 1909 i va morir a Londres fa vint anys. Quan tenia 26 anys, motivat per transmetre alguns fets històrics a la filla d’uns amics, va escriure un capítol sobre l’edat mitjana i el va enviar a un editor. Entusiasmat amb el resultat, l’editor li va donar sis setmanes per fer-ne una sèrie de capítols que cobrissin la història de la humanitat i publicar-ho en format de llibre. Llavors es va submergir en una rutina intensa, fent recerca sobre els fets que volia cobrir pel matí i escrivint-ne els capítols al vespre. La que pot ser és la seva obra més coneguda, Breu història del món, va veure la llum l’any 1936, i va ser prohibida pels nazis per pacifista! Segurament el fet que Gombrich tingués avantpassats jueus no hi va ajudar i, de fet, ell ja treballava a Londres abans que esclatés la segona guerra mundial. Va viure la resta de la seva vida al Regne Unit. 

Breu història del món, dista molt d’un llibre dogmàtic d’història on les dates i els noms dels protagonistes són el fil conductor. Gombrich creia que, si s’explica prou bé, un nen pot entendre qualsevol fet històric. Potser per això, a estones, el llibre pot resultar un pèl simple, sobretot al principi, quan comença relatant l’origen del planeta Terra. Gombrich busca engrescar el lector presentant-li la història com si es tractés d’un relat d’aventures carregat de passió, mentre repassa els fets més trascendents de la humanitat. El llibre peca clarament de ser eurocentrista i, cap al final, més aviat germanocentrista. Tot i aquest biaix, és un llibre molt amè, que podria ser perfectament lectura obligada per la ESO, o bé per algú que vulgui reconectar amb la història, començant per una primera gran pinzellada.

A la pràctica, el llibre comença a Egipte, passant després per Grècia, Macedònia i Àsia Menor. Fa petites incursions a la història d’Àsia però no s’esmenta res d’Àfrica (llevat d’Egipte) i ben aviat es centra en la història d’Europa. Com no pot ser d’una altra manera (el llibre té només 400 pàgines), es presenten els esdeveniments convenientment simplificats però mantenint el rigor. Si estàs familiaritzat amb els events històrics, trobes a faltar personatges i fets rellevants; és el preu a pagar per fer el llibre digerible. És encomiable l’esforç que fa Gombrich per intentar donar una explicació a tots els grans moments de la humanitat i, conscientment o no, motiva la recerca del lector per tal de complementar alguns dels episodis que s’hi expliquen. Un aspecte que m’ha agradat molt és la visió ràpida però completa que dóna del paper de la religió en la història d’Europa durant l’edat mitjana; com es passa del cristianisme al catolicisme, l’aparició del protestantisme, la reforma i la contrareforma. Potser hi vaig trobar a faltar una introducció a l’església ortodoxa.

Breu història del món ha estat traduït a un gran nombre d’idiomes i és un best seller mundial, però no es queda enrera Història de l’Art que aparentment és el llibre d’història d’aquesta temàtica més venut del planeta (he intentat fer-me amb una còpia, però l’edició en català està descatalogada). La seva bibliografia compta amb altres títols com Breu història de la Cultura, que ja ocupa les meves prestatgeries. La qualifico de notable.

Seven Brief Lessons on Physics

Em vaig comprar aquest petit llibre (té 75 pàgines) en una llibreria de segona mà, mentre passejava per Venècia a finals d’octubre. No pensava llegir-me’l aquells dies de vacances, però com que m’havia acabat ‘Breu història del món’ (de Gombrich) i aprofitant un viatge de tornada prou llarg el vaig començar. Me’l vaig acabar en un tres i no res, perquè va resultar tan interessant com fàcil de llegir. Rovelli fa un esbós en 7 capítols de les principals teòriques físiques descobertes els últims 120 anys. La relativitat especial, la relativitat general, la mecànica quàntica, el model estàndard de partícules i s’atreveix amb alguna teoria encara per confirmar com la gravitació quànticos de llaços. Sembla que es tracti merament d’una mirada ràpida i superficial —destinada a persones amb coneixements molt elementals de física— amb un propòsit de divulgació. No obstant, a partir del sisè capítol i, sobretot en l’esplèndit capítol final, el llibre comença a girar entorn de filosofia de la ciència. De com les teories físiques encaixen amb la nostra percepció de la realitat, què ens diuen del paper que juguem en el món on vivim, què som i a on anem com civilització. Ho explica amb una claredat i simplesa sorprenents tenint en compte que ho lliga als concepts abans introduïts en els capítols anteriors. Li poso un excel·lent perquè tot i el gran gust de boca amb el que em vaig quedar després de l’últim capítol, els primers capítols els hagués pogut fer més llargs i endinsar-se un pèl més en cadascuna de les teories i li hagués quedat una autèntica obra mestra de la divulgació de la física.