Bon any!
Estic fent un petit cicle de llibres d'espionatge, i després de Follet, com no, havia d'anar a buscar al gran mestre en aquest gènere: Forsyth.
I ha tocat Odessa per dues raons: Havia sentit a dir que és un dels seus 3-4 millors llibres (per darrere de Chacal i El cuarto protocolo), i l'altre raó és òbvia: És l'únic de Forsyth que tenia a mà.
Entrem a la novela: Als anys 60, un periodista troba per atzar el diari d'un jueu que recentment s'ha suicidat, on explica l'holocaust i parla en concret d'un comandant nazi molt sanguinari. A partir d'aquest diari el periodista decideix investigar què se n'ha fet del nazi en qüestió per tal de fer justícia.
Com tots els llibres de Forsyth, té un gran inici (per cert, un dia d'aquests he de parlar sobre inicis de llibres, m'encanten sobretot les primeres grans frases... i Forsyth en aquest tema és dels millors). Un cop entrat a la trama fa un gran treball de documentació per posar el lector en situació, i potser aquest és per mi el seu gran defecte: Fa novel·les tant ben documentades que hi han estones que avorreixen, i Odessa no és una excepció, i si la documentació és sobre nazisme i holocaust, un tema que personalment, ja n'he llegit massa, pot fer-se cansat.
De fet, Forsyth es passa quasibé mig llibre documentant al lector per entrar a la trama que de veritat interessa: L'espionatge. Es fa esperar però quan arriba enganxa i et té lligat al llibre fins al final, a vegades amb sortides brillants, d'altres excessivament atzaroses.
En resum, dóno la novela de correcta, i per motius personals si ens posem a comparar, prefereixo al meu Ken Follet
Bé, i seguint amb el comentari del post anterior ara em toca esbudellar a Forsyth :)
ResponEliminaForsyth va ser el primer autor a qui vaig fer passar la prova bibliogràfica, i he d'admetre que va començar molt bé. Primer vaig llegir el clàssic 'Chacal', molt bo, seguit de 'El cuarto protocolo', fantàstic i després vaig passar a 'La alternativa del diablo', també prou bé, i finalment 'The dogs of War', que va ser lamentable. Un temps més tard em vaig llegir 'El venjador', correcte però senzill, i també vaig prendre consciència de l'esforç que fa Forsyth per documentar-se abans d'escriure el llibre. No recordo si vaig llegir 'El puño de Dios' creia que sí, però llegint per sobre la sinopsi em sembla que com a molt el vaig començar.
Em vaig quedar amb la impressió que Forsyth és realment bo com a escriptor de thrillers d'espionatge, però els seus llibres són tots teixits amb el mateix patró. Molt més que no pas Follet però, a diferència de Follet, trobo que té més llibres bons; potser he tingut sort desigual en la tria dels llibres.
De la mateixa manera que amb Follet, m'he quedat amb la sensació que ja he vist tot el que havia de veure de Forsyth. No obstant, i fins tot després de la teva opinió, reconec que m'han vingut més ganes de llegir Odessa que no pas 'La clave está en Rebeca'.
Vinga! Anem a esbudellar Forsyth conjuntament!
ResponEliminaConsidero que tinc menys perspectiva que tu perque he llegit menys de Forsyth, però ho intentarem. El primer que em crida l'atenció és lo estancat que el trobo: Només sap fer llibres d'espionatge. Si actualment Forsyth s'ha diluït és perque no s'ha sabut reinventar quan el públic ja no l'interessava el seu tema estrella. De fet, li has vist mai escriure alguna escena romàntica, de sexe o similar? Jo personalment no.
Un cop dit això, llibres d'espionatge com ell ha escrit no se'n troben en cap altre autor. Són molt més profunds i complets que qualsevol Follet d'espionatge, però també té de tot. Vaig a parlar dels que he llegit, que a part d'Odessa, només són 2:
1 - La alternativa del diablo: El que més m'ha agradat de Forsyth (a tenir en compte que no he llegit ni Chacal ni El cuarto protocolo...) El vaig llegir fa tant de temps que en prou feines recordo de què anava (un segrest d'un vaixell rus?) però em va deixar molt bona impressió. Notable
2 - El puño de dios: Uf, que dolent que és aquest llibre. Aqui peca de hiperdocumentació: Fa el llibre tant tècnic que no l'entén ningu! A les 50 pàgines ja el volia deixar... Tot i que té un dels millors inicis de novel·la que he llegit, el llibre en si no val res. Molt deficient.
I fins aqui. Reconec que per opinar he de llegir més, però com que no m'agrada llegir el mateix autor seguit, s'haurà d'esperar a un altre any (potser si algú tingués a casa Chacal o el cuarto protocolo i me'l pogués deixar... jejej)