Las Encantadas

Las Encatadas és el segon llibre que volia llegir abans d'anar de vacances a les Galápagos. Intentava buscar una lectura de les illes que impliqués Darwin i fos prou entretinguda. Diguem que ha complert dos dels tres propòsits: part està escrita per Darwin i definitivament he llegit coses interessants de les illes. No obstant, és quelcom ben diferent del que esperava. És un compendi de cinc petits llibres, de característiques ben diferents, i no es tracta pas d'una novel·la. La part de Darwin, el segon llibre, és una mena de diari de la visita a les illes, on hi explica el que es va trobant a cada illa; sobretot, tortugues. Es veu com a en Charles li agrada provar tot tipus d'experiències i fa una descripció ben detallada d'aquests rèptils, indicant conducta, alimentació, mides i formes de la closca, i se'n mostra ben sorprès i admirat tant de les espècies marines com de les terrestres. Això no treu que, després, decideixi tastar-les i faci una altra descripció també detallada del gust, textura i les maneres de preparar-les... Pel que es veu, una dieta a base de tortuga i iguana és el que es portava per aquelles latituds fa no tants anys. I la veritat és que la vegetació i el terreny de les Galápagos no donen moltes més possibilitats d'obtenir nutrients.  

La part més llarga és la que dóna nom al llibre, 'Las Encantadas', i està escrita per Herman Melville, l'autor de Moby Dick. Contrasta amb el diari de Darwin, oferint una visió ben diferent de les Galápagos. En un dels seus viatges, Melville va passar un temps a les illes, on hi va trobar un de les seves fonts d'inspiració per escriure Moby Dick; en aquella època molt baleners descansaven o passaven uns dies per les Galápagos i les anècdotes que li explicaven van ajudar a idear la història entre el capità Ahab i Moby Dick. El tercer llibre és alhora un compendi d'històries curtes sobre les illes de l'arxipèlag que Melville va anar publicant per entregues. És potser la part del llibre que té més interés literari i, a la vegada, que m'ha resultat més interessant per conèixer històries de les illes de Santa Cruz, Floreana i Santa Fe. M'he quedat amb ganes de llegir més coses de Melville, així que si algun dia se'm posa a tir Moby Dick... 

Els altres tres llibres són d'autors contemporanis. El primer és en el fons una descripció de tot el llibre, el segon una introducció a l'obra de Melville i el darrer una extranya barreja de prosa i poesia. La veritat és no és un llibre que recomanaria, hi trobat coses interessants i prou. La puntuo com a suficient.

.

Atrapem a l'Eduard

El setembre passat vaig decidir reobrir el Blog amb un èxit inicial nefast. Afortunadament, amb el pas dels mesos l’Edu hi va trobar el seu racó… i ha arribat un moment en què m'està fent quedar fatal. Això no pot ser! És per això que faré un post explicant les meves últimes lectures. La idea inicial era fer un post per cada llibre, però el temps passa i la memòria defuig per tant, en faré un per tots

Del setembre al març he llegit:

-          - La Trilogia de los 3 cuerpos, de Cixin Liu. Trilogia Sci-fi d’autor xinès que a partir d’una trama incorpora moltes teories científiques a la història que poc a poc va complicant la novel·la. El llibre comença (passada una introducció de caire històric xinès molt interessant) en què molts científics del món es suïciden de forma inexplicable, però això és la punta de l’iceberg... No vull explicar de què va en realitat perque espatlla el llibre. Vaig trobar les teories interessantíssimes junt amb una trama currada que m’ho van fer passar d’allò més bé. Per altra banda arriba un punt en què se li’n va molt l'olla i possiblement un físic se’n rigui de totes aquestes teories… Podríem dir que has d’entrar al joc de l’autor, i si hi entres el disfrutes molt. Jo hi vaig entrar, li poso un excel·lent.

 

       

        - Blade Runner de Phillip K. Dick (el llibre oficialment es diu “Sueñan los androides en ovejas eléctricas?”): Acabava de revisionar la pel·lícula i em va picar la curiositat. A partir del matiex món de la pel·lícula explica una història molt diferent, aportant temes nous i deixant-ne de banda d’altres. Em va distreure i m'ho vaig passar bé, però no em passarà a la posteritat, de fet noto que el començo a oblidar... Li poso un Bé

         - La chica del tren (de Paula Hawkins): En aquest cas he estat molt mainstream perque l’he llegit per ser un llibre que estava de moda. Volia saber què atreia d'aquest llibre a la gent (n’han fet una pel·lícula que no he vist). Si llegeixes la contraportada, el llibre et vol vendre que va d’una noia que sempre fa el mateix trajecte de tren i que per aquesta raó s’assabenta d’un segrest en què ella ha vist coses sospitoses des del tren... Doncs no va d’això. Un altre cas de publicitat enganyosa (em remeto al meu post de fa anys sobre “el nombre del viento” llibre boníssim però que la publicitat enganyosa em va espatllar). El llibre va d’una alcohòlica depressiva que sempre fa el mateix trajecte de tren i que es veu involucrada en un segrest d’una forma que ella no recorda per estar beguda. El tren és un atrezzo que tot i que surt molt, no té una especial rellevància a la trama.

El llibre està bé. Com més entres a la història entens més a la protagonista (que al principi jo odiava, i quan un protagonista no t’agrada et fa el llibre feixuc) acabant essent un llibre sobre feminisme ben explicat. És cert que el final me l’esperava un xic... però en general considero que la fama se la mereix. Li dono un Notable.

 I a partir del març? Estic llegint una trilogia, que quasibé ja tinc acabada. Pròximament parlaré de la trilogia de "La tierra fragmentada" de N.K.Jemisin

Tres hombres a bordo del Beagle

Sant Jordi és la meva festivitat catalana preferida. No necessito moltes excuses per deixar-me caure per una llibreria i estar-m’hi una hora donant voltes per les prestatgeries, buscant idees per una nova lectura o simplement recordant aquells llibres que tinc pendents de llegir o que he llegit al llarg dels anys. No obstant, reconec que St. Jordi em dóna l’excusa perfecte per comprar-me un llibre i passar-me una tarda passejant per les parades. Aquest any vaig tenir la sort de poder fer-ho per Girona, i després d’haver recorregut parades i botigues no em vaig poder resistir a passar per la botiga de llibres de segona mà del carrer Ballesteries (Book Store). Hi ha quelcom d’aquest tipus de botigues que té un atractiu irresistible, que va més enllà del que sento quan recorro una llibreria o una parada de llibres. Les llibreries fan olor a llibre nou: aquella essència que és una barreja de cola adhesiva, del recobriment protector que li dóna brillantor a les pàgines dels llibres de text, d’aigua oxigenada, que s’usa per blanquejar el paper. És una olor que em recorda el dia que els meus pares em compraven els llibres de text del curs escolar, i és la olor que acompanyava les primeres setmanes d’escola i, més darrerament, la relaciono amb el moment en que m’arriba un llibre de text de feina. En canvi, una botiga de llibres de segona mà té una olor molt diferent, sobretot si té llibres prou vells fets encara amb paper provinent de la fusta. Aquests tenen un aroma comú: fan olor a vainilla, a atmetlla, a una suor suau, agradable. Aquest olor es barreja amb moltes altres olors més subtils, olors que han deixat lectors quan giraven les seves pàgines, es prenien un cafè, o vessaven una gota de te en un pàgina, de manera que cada llibre acaba tenint una olor particular. Aquestes olors m’evoquen un cert romanticisme cada cop que entro en una botiga de llibres de segona mà i recorro les prestatgeries atent, conscient de que entre tots aquells llibres potser s’amaga una petita joia, una edició antiga d’un llibre clàssic, un llibre oblidat que sempre he volgut llegir, o un d’aquells llibres que ja no s’editen i no podria descobrir en els catàlegs de les llibreries online o, menys encara, en les llibreries que constantment renoven el seu gènere.

Aquest cop buscava llibres relacionats amb les illes Galàpagos; em feia gràcia llegir sobre elles abans d’anar-hi aquest estiu de vacances. Donat que aquestes illes estan inevitablement lligades a la figura de Charles Darwin, em vaig plantejar llegir ‘L’evolució de les espècies’ però em va fer molta mandra llegir pàgines i pàgines científiques sobre la fauna i flora de les illes. En un racó de Book Store vaig trobar un llibre que va cridar la meva atenció: “Tres hombres a bordo del Beagle”, de Richard Lee Marks. El Beagle és el vaixell que va dur Darwin per varis racons del món durant cinc anys i, que per tant, podia contenir l’estada de Darwin a les Galàpagos. Bingo! Doncs bé, fa uns dies que me’l vaig acabar un pèl decepcionat perquè les Galàpagos no ocupen ni una frase sencera de tot el llibre. El llibre tracta de la part del viatge de Darwin a la terra del foc, i el protagonista és el capità del vaixell, Fitzroy. No es tracta d’una novel·la de ficció, sinó més aviat d’un relat historic elaborat a partir de vàries fonts com són la biografia d’en Darwin, el diari de Fitzroy i la premsa científica de l’època. El llibre gira al voltant de la vida de Fitzroy, la seva relació amb un Darwin jove, encara desconegut, i un índigena de la tribu dels iagans, Jemmy Button, a qui es porta a Anglaterra amb la missió d’educar-lo i evangelitzar-lo. El llibre retrata amb detall la personalitat de Fitzroy, el caràcter de les exploracions que fa a la terra del foc, i la interacció entre les tribus d’aquesta zona i els missioners anglesos. També posa èmfasi en el canvi de la societat anglesa de l’època, molt influïda pel caràcter religiós de la reina i l’aristocràcia. Darwin és un actor secundari de la trama però Lee Marks decideix posar-hi part de la vida i obra científica del pare de la teoria de l’evolució, probablement com a esquer pels lectors. Hi ha doncs, mencions a la recepció de la teoria de l’evolució a Anglaterra, la reacció del propi Fitzroy i la comunitat científica; per bé que se’n troben de més completes a internet (recomano un article de l’últim número de Scientific American, maig 2019). Com a llibre de contingut històric està bé, però no es tracta d'una novel·la de ficció històrica (ni pretén ser-ho). La qualifico de correcta si bé no té massa interés literari.