Tres hombres a bordo del Beagle

Sant Jordi és la meva festivitat catalana preferida. No necessito moltes excuses per deixar-me caure per una llibreria i estar-m’hi una hora donant voltes per les prestatgeries, buscant idees per una nova lectura o simplement recordant aquells llibres que tinc pendents de llegir o que he llegit al llarg dels anys. No obstant, reconec que St. Jordi em dóna l’excusa perfecte per comprar-me un llibre i passar-me una tarda passejant per les parades. Aquest any vaig tenir la sort de poder fer-ho per Girona, i després d’haver recorregut parades i botigues no em vaig poder resistir a passar per la botiga de llibres de segona mà del carrer Ballesteries (Book Store). Hi ha quelcom d’aquest tipus de botigues que té un atractiu irresistible, que va més enllà del que sento quan recorro una llibreria o una parada de llibres. Les llibreries fan olor a llibre nou: aquella essència que és una barreja de cola adhesiva, del recobriment protector que li dóna brillantor a les pàgines dels llibres de text, d’aigua oxigenada, que s’usa per blanquejar el paper. És una olor que em recorda el dia que els meus pares em compraven els llibres de text del curs escolar, i és la olor que acompanyava les primeres setmanes d’escola i, més darrerament, la relaciono amb el moment en que m’arriba un llibre de text de feina. En canvi, una botiga de llibres de segona mà té una olor molt diferent, sobretot si té llibres prou vells fets encara amb paper provinent de la fusta. Aquests tenen un aroma comú: fan olor a vainilla, a atmetlla, a una suor suau, agradable. Aquest olor es barreja amb moltes altres olors més subtils, olors que han deixat lectors quan giraven les seves pàgines, es prenien un cafè, o vessaven una gota de te en un pàgina, de manera que cada llibre acaba tenint una olor particular. Aquestes olors m’evoquen un cert romanticisme cada cop que entro en una botiga de llibres de segona mà i recorro les prestatgeries atent, conscient de que entre tots aquells llibres potser s’amaga una petita joia, una edició antiga d’un llibre clàssic, un llibre oblidat que sempre he volgut llegir, o un d’aquells llibres que ja no s’editen i no podria descobrir en els catàlegs de les llibreries online o, menys encara, en les llibreries que constantment renoven el seu gènere.

Aquest cop buscava llibres relacionats amb les illes Galàpagos; em feia gràcia llegir sobre elles abans d’anar-hi aquest estiu de vacances. Donat que aquestes illes estan inevitablement lligades a la figura de Charles Darwin, em vaig plantejar llegir ‘L’evolució de les espècies’ però em va fer molta mandra llegir pàgines i pàgines científiques sobre la fauna i flora de les illes. En un racó de Book Store vaig trobar un llibre que va cridar la meva atenció: “Tres hombres a bordo del Beagle”, de Richard Lee Marks. El Beagle és el vaixell que va dur Darwin per varis racons del món durant cinc anys i, que per tant, podia contenir l’estada de Darwin a les Galàpagos. Bingo! Doncs bé, fa uns dies que me’l vaig acabar un pèl decepcionat perquè les Galàpagos no ocupen ni una frase sencera de tot el llibre. El llibre tracta de la part del viatge de Darwin a la terra del foc, i el protagonista és el capità del vaixell, Fitzroy. No es tracta d’una novel·la de ficció, sinó més aviat d’un relat historic elaborat a partir de vàries fonts com són la biografia d’en Darwin, el diari de Fitzroy i la premsa científica de l’època. El llibre gira al voltant de la vida de Fitzroy, la seva relació amb un Darwin jove, encara desconegut, i un índigena de la tribu dels iagans, Jemmy Button, a qui es porta a Anglaterra amb la missió d’educar-lo i evangelitzar-lo. El llibre retrata amb detall la personalitat de Fitzroy, el caràcter de les exploracions que fa a la terra del foc, i la interacció entre les tribus d’aquesta zona i els missioners anglesos. També posa èmfasi en el canvi de la societat anglesa de l’època, molt influïda pel caràcter religiós de la reina i l’aristocràcia. Darwin és un actor secundari de la trama però Lee Marks decideix posar-hi part de la vida i obra científica del pare de la teoria de l’evolució, probablement com a esquer pels lectors. Hi ha doncs, mencions a la recepció de la teoria de l’evolució a Anglaterra, la reacció del propi Fitzroy i la comunitat científica; per bé que se’n troben de més completes a internet (recomano un article de l’últim número de Scientific American, maig 2019). Com a llibre de contingut històric està bé, però no es tracta d'una novel·la de ficció històrica (ni pretén ser-ho). La qualifico de correcta si bé no té massa interés literari.