"La historia de los hombres es la historia de sus desencuentros con dios, ni él nos entiende a nosotros ni nosotros le entendemos a él".
Em vaig acabar 'To kill a mocking bird' estant a Quito i necessitava quelcom per llegir. En un mercat de segona mà vaig veure força llibres de Saramago i, d'entre els que em van recomanar, vaig optar per un de petit (no tenia espai a la motxilla); em vaig enduir Caín. Ha estat una lectura ràpida i amena, entretinguda però molt distant de la genialitat d'altres llibres del mateix l'autor. Caín ofereix una revisió d'alguns dels temes principals del gènesi, passats pel ribot del sarcasme. Hi ha qui diria que Saramago merament en fa un anàlisi racional però, a estones, s'hi recrea, aconseguint arrancar-te una rialla. El primogènit d'Adam i Eva és el vehicle que utilitza per saltar de manera bastant gratuïta entre els diferents passatges de l'antic testament, examinant, entre d'altres, el jardí de l'Edèn, la torre de Babel, Job, o el diluvi universal. Caín pot ofendre a integristes cristians. És un llibre recomanable per algú que busqui passar una estona entretinguda revisant la inversemblança d'alguns fets bíblics. Qualifico el llibre de correcte.
De Saramago n'he llegit dos:
ResponElimina- La Caverna: Parla del mite de la caverna de Plató. Em costa recordar de què anava, però era força kafkià. Massa filosòfic pel meu gust. Correcte
- Ensayo sobre la ceguera: Excel·lent. Una premisa brutal (de cop tot el món es torna cec) amb una explicació molt minuciosa de com es mou la humanitat en una situació així. Premisa no original per altra banda (ja la tenia "El dia dels trífids", però no s'assemblen en res cap dels dos llibres)
Saramago té una "firma personal" per mi molt irritant: No fa mai punts i a part. Has de llegir la novel·la tooota seguida. Ni els diàlegs tenen punt i a part. Això fa que em faci mandra llegir-ne cap d'ell, tot i que en té molts que segur m'agradarien.
Aquest que comentes estic segur que m'agradaria. El tema crítica religiosa sempre m'ha motivat (recordo llegir "Caballo de Troya" buscant un xic de crítica a la religió catòlica i em vaig trobar una exaltació religiosa per mi, infumable). Me l'apunto, per si aconsegueixo superar la mandra de no tenir ni un sol punt i a part.
Ensayo sobre la ceguera és un llibre excel·lent i, que jo recordi, l'únic altre de Saramago que he llegit. I sí, és quelcom un pèl irritant al principi, després t'hi acostumes; també ignora moltes majúscules. És llavors quan t'adones que t'ajudes d'aquests signes de puntuació i majúscules quan llegeixes per anar més ràpid i et trobes rellegint alguns talls del llibre, sobretot els diàlegs. Això enlenteix una mica la lectura el primer cop que t'ho trobes però t'hi acostumes...
ResponElimina