La revolución emocional

Aquest llibre és un regal de Nadal que em va crear un cert excepticisme inicial perquè no m’agraden els llibres d’autoajuda i aquest, amb aquest títol, tenia tots els números per ser-ho. La persona que me’l va regalar és conscient d’aquest fet i va encertar, doncs no es tracta d’un llibre d’autoajuda. Més aviat és un llibre de com entendre i gestionar les emocions que es donen en els grups humans de treball. Sobretot a la feina. Inma Puig ens explica certs conceptes psicològics a partir d’experiències que ha viscut l’autora com a psicòloga en equips d’alt nivell com pot ser el Celler de Can Roca o el Barça, o bé experiències que li han relatat. El llibre es límita a això, una sèries d’anècdotes i històries que intenten educar a partir del missatge que se n’extreu. Els punts forts són que es fa molt amè de llegir i evita una aproximació dogmàtica. El punt més feble és que el trobo fluix de contingut, esperava més d’un llibre que pretén ensenyar-nos a gestionar les emocions pròpies i alienes. No sóc capaç de dibuixar clarament la ‘revolució emocional’ que se’ns ven a la portada del llibre. Al principi del llibre trobo que cau en l’argumentum ad verecundiam, abusant de recordar-nos que ha treballat a Can Barça o al Celler, el que és molt encomiable però no li dóna més credibilitat als seus arguments. No esperava que el llibre fos un manual de referència per gestionar equips de gent, però sí que n’esperava més. M’ha recordat un de tants milers de llibres que escriu gent famosa i decoren a desenes les parades de Sant Jordi. La gran majoria no val un borrall, i aquest llibre és només una mica millor que la majoria... Li poso un suficient.