Quan era adolescent, tenia 2 grans autors de capçalera, dos grans creadors de Best-Sellers: Ken Follet i Stephen King. Cadascú tenia el seu gran hit per mi: Los pilares de la tierra un, It l'altre. Els posava al mateix sac i m'agradaven per igual (bé, potser un xic més Ken Follet, li tenia certa debilitat). El temps però posa cadascú al seu lloc, i mentre que Ken Follet per mi és repetitiu fins a dir prou i cap llibre seu aguanta una segona lectura (Els pilares el vaig llegir per segon cop i se'm va trencar el mite en mil bocins), Stephen King m'ha demostrat just el contrari: Els seus llibres no han perdut la capacitat de sorprendre'm i les segones lectures són igual d'apassionants que les primeres. El defecte de King és la seva excessiva capacitat de crear novel·les, n'hi ha moltes que té posat el pilot automàtic i no són bones. És per això que cal saber triar entre la morralla.Misery és un dels seus grans clàssics, i no defrauda. Posem-nos en situació: El famosíssim escriptor Paul Sheldon després d'escriure la seva última novel·la té un accident en una zona recòndita dels USA. Quan es desperta es troba que té les cames fracturades, no es pot moure i qui l'ha rescatat és l'Annie, una dona que viu sola enmig de la muntanya que es declara la seva fan número 1, però Paul nota una personalitat obsessiva capaç dels pitjors horrors...
El llibre té unes 320 pàgines en les què quasibé només surten 2 personatges: L'Annie i en Paul. De bon principi ja palpes que serà sempre un estira i arronsa entre els 2 i que fins al final no es resoldrà, per tant podria ser un tostón de llibre... però no. Cada situació et posa en tensió, cada cop vas pensant en què et sortirà la boja de l'Annie, com Paul cada cop baixa més a l'infern... i aconseguiex arribar al final del llibre sense que sàpigues per on acabarà la història. Una història aparentment tant previsible té una previsibilitat zero.
En resum, King aconsegueix tot el que busca aconseguir (por i tensió contínua) amb excel·lència, i a sobre, sense un sol bri de ciència ficció. Una Obra Mestra.
Per cert, he posat la caràtula de la pel·lícula (que no he vist) per la Kathy Bates, impossible posar una altra cara a l'Annie que no sigui la seva
He intentat MOLTES vegades fer un comentari a aquesta ressenya i el sistema no l'ha emmagatzetmant, a veure si ara funciona...
ResponEliminaOk, ha funcionat... Follet per mi també va ser una gran decepció. Després dels 'Pilars de la terra' vaig provar de llegir moltes altres llibres d'ell i tots els vaig trobar entre mediocres i dolents, excepte potser un llibre senzill sense pretensions que es diu 'Un lugar llamado libertad' que vaig trobar correcte. I no m'atreviria a tornar-lo a llegir. De fet, això em porta a una discussió que sovint tinc amb mi mateix: quins llibres tornaria a llegir? Els que tornaria a llegir són indubtablement bons (o, si més no, poden ser-ho... que no em passi com a tu i no m'aguantin una segona lectura). I dintre dels que no llegiria, n'hi ha alguns que no tornaria a llegir perquè la història que expliquen és el que té més valor (i ara ja la conec), el llibre no té grans matissos, i sobretot perquè el com ho expliquen és secundari.
ResponEliminaNo he llegit ni una sola línia de King. Ni he vist cap pel·lícula. El gènere de terror tampoc és el meu gènere. Però bé, després d'haver dit que no m'agradava la ciència ficció, tragar-me la trilogia de 'El problema de los tres cuerpos' i haver comprat 3 llibres de ciència ficció, ja no estic massa segur de què no m'agrada... Si dius que és una obra mestra li he donar una oportunitat!
ResponEliminaHe rellegit varis llibres, i com que de base m'agradaven, la immensa majoria aguantaven la segona lectura: El senyor dels anells, It, Sinuhè, El conde de Montecristo... Cap perd el punt excepte els Pilares.
ResponEliminaUna cosa és aguantar i l'altre és millorar. Passa pocs cops, m'ha passat amb el Silmarillion de Tolkien. El primer cop en prou feines t'agrada, però l'he arribat a llegir 4 cops i sempre li he trobat matisos millors. La primera lectura era de notable, per mi ara és una obra mestra.
De fet ara mateix estic rellegint Dune, ja faré la ressenya quan toqui.
Si has de començar amb King, jo et recomanaria començar amb It (sempre que no hagis vist les pel·lícules). Té tot els clixés de King: Els nens, el poblet de Maine, el monstre de torn (qui no recorda al pallasso Pennywise? Tu también flotarás...) De fet quan el llegeixis potser descobreixis que la història et sona, Stranger Things, super 8 o altres similars han mamat molt d'It.
Tinc molt poca experència en relectura de llibres. Em queda massa per llegir com per dedicar temps a novel·les ja llegides. Tot i que sé que en repetiré algunes en algun moment (tinc al cap 'Shogun', però vull esperar que passi encara més temps; confio en la meva mala memòria per poder gaudir-la millor). Respecte a King, ok, ho tindré en compte!
ResponEliminaShogun: Rellegida. Segueix aguantant la relectura, però certament li he trobat algunes costures... El que em semblava emocionant la primera vegada al rellegir em va semblar forçat i el final... es veu molt clar que l'autor no sabia com acabar el llibre. Tot i això la relectura em va motivar molt, serà que sóc un enamorat del Japó
ResponElimina