Per una vegada no faré una entrada per parlar d’un llibre
que he llegit, sinó d’un llibre que he escoltat: Un audiollibre
Sóc oient habitual de podcasts extrets de la
ràdio (sóc fan del Basar de les sorpreses i dels Il·lustres execrables, tots 2
del Via Lliure de RAC1) però al arribar l’Agost els programes fan vacances.
Vaig pensar en buscar un audiollibre i buscant buscant... a iVoox em vaig
trobar gratuït l’Audiollibre de “La caída de los gigantes” de Ken
Follet.
M’havia dit que no tornaria a llegir un llibre de Follet,
però escoltar-lo... pensava que seria com escoltar una telenovel·la i m'ajudaria a passaria l’estona, així doncs, vaig començar l’audiolectura sense cap tipus de
pretensió.
Doncs bé, m’he de menjar les meves paraules amb patates
fregides. El que pensava que me’n cansaria al cap d’una hora d’àudio me l’he
acabat i amb ganes de més. M’he passat unes 36h escoltant les més de 1000
pàgines que té el llibre. Escoltava anant a treballar, posant rentadores,
netejant la casa... Em prestava voluntari a fer les feines de casa així tenia
una excusa per seguir escoltant la història!
El llibre no deixa de ser una telenovel·la mantenint els defectes del Follet de sempre:
Personatges molt tòpics (pots agafar els personatges del Pilares i posar-los aquí
amb un altre nom, molts quadren), trobades molt forçades i impossibles entre
personatges, o molts arguments que te’ls veus a venir si coneixes l’autor...tot i que alguna sorpresa inesperada m'he emportat aquest cop.
Aquests defectes queden en un segon pla per la seva magistral capacitat
de posar tota la narració en un context històric. I és que no et perds res de
la història de la primera guerra mundial: On va passar quelcom important hi ha
un dels personatges que ho pateix/escolta/aprofita. Així doncs, et fa sentir a
la teva pell la vida pre-guerra, com es va declarar, la guerra a les trinxeres,
la revolució Bolxevic, la postguerra... A més és una narració molt crítica amb
la societat del moment, on no salva a cap estat (El Regne Unit, país de naixement
de Follet també rep unes quantes bufetades) i a més et fa adonar que els errors
es repeteixen i moltes actituds d’aquella època es poden veure reflectides a l’actualitat.
En resum, una grata sorpresa recuperar a Follet, li poso un
notable. Amb ganes d’escoltar “El invierno del mundo”.
