Per una vegada no faré una entrada per parlar d’un llibre
que he llegit, sinó d’un llibre que he escoltat: Un audiollibre
Sóc oient habitual de podcasts extrets de la
ràdio (sóc fan del Basar de les sorpreses i dels Il·lustres execrables, tots 2
del Via Lliure de RAC1) però al arribar l’Agost els programes fan vacances.
Vaig pensar en buscar un audiollibre i buscant buscant... a iVoox em vaig
trobar gratuït l’Audiollibre de “La caída de los gigantes” de Ken
Follet.
M’havia dit que no tornaria a llegir un llibre de Follet,
però escoltar-lo... pensava que seria com escoltar una telenovel·la i m'ajudaria a passaria l’estona, així doncs, vaig començar l’audiolectura sense cap tipus de
pretensió.
Doncs bé, m’he de menjar les meves paraules amb patates
fregides. El que pensava que me’n cansaria al cap d’una hora d’àudio me l’he
acabat i amb ganes de més. M’he passat unes 36h escoltant les més de 1000
pàgines que té el llibre. Escoltava anant a treballar, posant rentadores,
netejant la casa... Em prestava voluntari a fer les feines de casa així tenia
una excusa per seguir escoltant la història!
El llibre no deixa de ser una telenovel·la mantenint els defectes del Follet de sempre:
Personatges molt tòpics (pots agafar els personatges del Pilares i posar-los aquí
amb un altre nom, molts quadren), trobades molt forçades i impossibles entre
personatges, o molts arguments que te’ls veus a venir si coneixes l’autor...tot i que alguna sorpresa inesperada m'he emportat aquest cop.
Aquests defectes queden en un segon pla per la seva magistral capacitat
de posar tota la narració en un context històric. I és que no et perds res de
la història de la primera guerra mundial: On va passar quelcom important hi ha
un dels personatges que ho pateix/escolta/aprofita. Així doncs, et fa sentir a
la teva pell la vida pre-guerra, com es va declarar, la guerra a les trinxeres,
la revolució Bolxevic, la postguerra... A més és una narració molt crítica amb
la societat del moment, on no salva a cap estat (El Regne Unit, país de naixement
de Follet també rep unes quantes bufetades) i a més et fa adonar que els errors
es repeteixen i moltes actituds d’aquella època es poden veure reflectides a l’actualitat.
En resum, una grata sorpresa recuperar a Follet, li poso un
notable. Amb ganes d’escoltar “El invierno del mundo”.
Home doncs me l'apunto! M'agrada la novel·la històrica, i la primera i segona guerra mundial, estan entre els meus tòpics preferits. I, encara més interesant, em sembla la idea dels audiollibres. Darrerament tinc molt poc temps lliure en els desplaçaments, però sí que tinc temps mentre faig les feines de casa :-) Fins ara, jo també escoltava els il·lustres execrables, però és un audio molt curt... i em falta material. Vaig trobar un podcast científic "disappearing spoon" que està molt bé, i de moment he anat tirant amb això, però m'apunto la idea de buscar audiollibres! Que sàpigues que potser seràs responsable de que torni a llegir Ken Follet, que és quelcom que pensava que no tornaria a passar.
ResponEliminaAl final el 2n ha quedat en stand by... perquè l'audiollibre que he trobat sona massa a robot i no es pot seguir bé. No sé si l'acabaré escoltant.
ResponEliminaSobre Podcasts, a mi també se'm fa curt els il·lustres, per això he trobat varis podcasts del Via lliure de Rac1 per escoltar. Escolto el ja mencionat Basar de les sorpreses amb Albert Beorlegui, que et fa sentir com estar al "Cementiri dels llibres oblidats", el no em vinguis amb històries amb l'Albert Pla buscant absurditats de la història, o els pantalleros amb crítiques de pel·lícules i sèries amb un desbocat Toni Garcia Ramon que hi posa molta gràcia. Si et manquen podcasts, prova aquests i ja em dius ;-)
Els pantalleros els he sentit alguna vegada que he escoltat els il·lustres en directe. Per cert, els il·lustres són divertits però alguna patinada sexista ja fan... a vegades sembla que encara estiguin al bar després de quatre pintes. I no descarto que sigui part de la gràcia que li trobo... Potser provo els altres que m'has dit!
ResponElimina