Hola gent! Per trencar el gel faré un primer apunt literari Aquest any vaig començar l'any amb el propòsit lector (entre molts d'altres...) de llegir-me els 2 màxims clàssics del terror: Frankenstein i Dràcula. Els 2 escrits el mateix segle, i per això tenia la intenció de fer una petita comparativa dels 2 clàssics. Frankenstein està ja pulit, Dràcula encara estic de camí, és per això que em posaré amb Frankenstein. Frankenstein és un llibre del seu temps i es nota en cada pàgina: Romanticisme. És un compendi d'ideari tràgic, el protagonista des de bon principi està avessat a la desesperació, el lector sap de bon principi que tot acabarà com el rosari de l'aurora i tot i això a seguir llegint i a seguir patint... A mi, personalment, el massoquisme no és el meu fort i això fa que el llibre no m'hagi agradat, tot i això sóc conscient que el llibre té mèrit, ja que es va escriure el 1817, a aquella època ni en Poe havia començat a escriure, ni Bram Stoker no havia ni nascut. Per tant podríem dir que la senyora Shelley (per cert, una dona escrivint fa 200 anys també té molt de mèrit) és una de les primeres impulsores del gènere de Terror. Així doncs, si ets un romàntic massoquista que t'agrada el terror i els clàssics, aquest és el teu llibre. I de'n Dràcula porto una quarta part del llibre i m'està agradant fooorça més! En tot cas ja faré una ressenya més endavant... Fins la pròxima!
dimecres, 13 d’octubre del 2010
Frankenstein
Hola gent! Per trencar el gel faré un primer apunt literari Aquest any vaig començar l'any amb el propòsit lector (entre molts d'altres...) de llegir-me els 2 màxims clàssics del terror: Frankenstein i Dràcula. Els 2 escrits el mateix segle, i per això tenia la intenció de fer una petita comparativa dels 2 clàssics. Frankenstein està ja pulit, Dràcula encara estic de camí, és per això que em posaré amb Frankenstein. Frankenstein és un llibre del seu temps i es nota en cada pàgina: Romanticisme. És un compendi d'ideari tràgic, el protagonista des de bon principi està avessat a la desesperació, el lector sap de bon principi que tot acabarà com el rosari de l'aurora i tot i això a seguir llegint i a seguir patint... A mi, personalment, el massoquisme no és el meu fort i això fa que el llibre no m'hagi agradat, tot i això sóc conscient que el llibre té mèrit, ja que es va escriure el 1817, a aquella època ni en Poe havia començat a escriure, ni Bram Stoker no havia ni nascut. Per tant podríem dir que la senyora Shelley (per cert, una dona escrivint fa 200 anys també té molt de mèrit) és una de les primeres impulsores del gènere de Terror. Així doncs, si ets un romàntic massoquista que t'agrada el terror i els clàssics, aquest és el teu llibre. I de'n Dràcula porto una quarta part del llibre i m'està agradant fooorça més! En tot cas ja faré una ressenya més endavant... Fins la pròxima!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El terror no és el meu gènere, només he llegit Poe i va ser de casualitat. Em vaig quedar tirat en una estació remota de Polònia i al quiosc de l'estació només hi vaig trobar en anglès una petita col·lecció dels relats curts de Poe. La vida de Poe va ser una poema (i la seva mort alimenta més la seva llegenda), i ara fent un cop de wiki he vist que Shelley no va tenir una vida gaire més fàcil... serà una vida escabrosa la clau de l'èxit d'alguns novel·listes del gènere?
ResponEliminaDe Poe jo m'he llegit també un bon grapat de contes i estan molt bé. Ja que ens posem en tema terror te'n parlaré de 2 autors més:
ResponElimina- Hi ha un autor de terror actual que segur que has llegit... Stephen King. No l'oblidem pas! que tot i ser un "cagallibres" (amb això vull dir que escriu més que no pas pensa....) Trobo que en general és un molt bon autor de terror.
- Un altre clàssic del terror: H.P Lovecraft, aquest si que és únic. Un friki de principis de segle que va crear una pseudomitologia a base d'éssers primigenis aberrants i monstruosos... Si vols saber de què va busca al wiki "Necronomicrón" un llibre que només llegir-lo et porta a la bogeria i a la mort...
Per cert, que Mr King de vida dura res de res... viu molt bé a Maine, si que es va ficar amb les drogues, però que jo sàpiga ara està molt centrat, i de Lovecraft era un friki que no sortia de casa... No sé si són unes vides gaire escabroses...
Sabia que em posaries a King de contraexemple, és un escriptor actual, em referia sobretot als no contemporanis, que escrivien per pura vocació.
ResponEliminaLovecraft té una vida envejable... Al seu pare li agafa un xungo quan ell tenia tres anys i es passa els cinc següents de psiquiàtric en psiquiàtric abans de palmar-la. Ell tenia tal imaginació que el portava a ser excèntric i un marginat social, qualitats que et fan la vida molt fàcil. El seu avi l'educa i quan tenint ell 14 anys aquest mor, considera el suicidi. Als 18 té un colapse nerviós que li impedeix graduar-se per astrònom. Es passa els cinc següents anys de la seva envejable vida recluït en una habitació amb la única companyia de la seva mare neuròtica (al més pur estil Norman Bates...). Als 31 mor la seva mare i es queda més sol que un mussol i pilla la depre. Als 34 es casa i als 36 es divorcia. Va arribar a cotes de pobresa i la seva salut se'n va ressentir. Va morir als 46. Joder qui es pugués canviar per ell!
En fi, després d'aquesta sàtira d'estar per casa, deixa'm dir-te que casos com el de Lovecraft potser donen més forma a la meva teoria. Cal tenir una imaginació desbordant, imaginació que sovint es cultiva en solitari i que es nudreix de les teves pròpies vivències. Si vius situacions engoixants segurament ets més capaç de translladar-les al lector. Suposo que algú hi deu haver, però no crec que sigui comú trobar molts escriptors de novel·les de terror amb una vida feliç i plena, i una pau d'esperit absoluta. A fi de comptes l'escriptor busca inspiració en algun costat o altre.
Uf! Que m'ataca la caballeria! Jo només et volia donar 2 idees de lectura de terror... Però ja que hi som, haurem de contraatacar:
ResponElimina1- Va bé la wikipedia per refutar opinions eh... Si a sobre et llegeixes un llibre seu encara podràs opinar millor! :P
2- La teva biografia de Lovecraft, tot i no ser incorrecta, diria que és un pelíiiin exagerada, inclòs demagògica. No entraré en detalls, però si baixes una mica els adjectius a la seva biografia t'adones que no és més que un desadaptat social. De fet, si hagués nascut en la nostra generació segurament seria un friki informàtic que no deixa els videojocs.
3- Més que una vida tràgica crec que tenia un trastorn de personalitat: No és que una vida de penuries el converteixi en el que és, és la seva personalitat el que fa que tingui una vida dura!
En conclusió, Et dóno la raó en part. Suposo que el seu trastorn de personalitat li fa crear el món fantàstic-terrorífic que munta... Com tot bon friki munta el seu.
Buf, per mi mato el tema, ja el seguiré quan acabi Dràcula, que em falten 50 pàgines!