Desde la meva adolescència Ken Follet ha estat sempre un dels meus autors més recurrents, i és que llegir “los pilares de la tierra” als 16 anys marca molt. És un autor que sempre va carregat de tòpics i que és especialista en escenes impossibles, a vegades massa increïbles, però tot i això li tinc certa estima. Els seus llibres enganxen, entretenen i a més a molts d’ells aprens quelcom.Aquest llibre en concret compleix tots els criteris per ser un llibre de Follet, però entrem en l'argument: Ens trobem davant un llibre d'espionatge. En plena II Guerra Mundial un espia alemany entra a El Caire per descobrir els plans dels aliats i poder transmetre la informació als nazis, en aquest cas al mític coronel Rommel. A partir d'aqui hi ha una lluita entre l'espia i contraespionatge aliat on hi caben escenes d'acció, de sexe i inclòs l'amor. Tot el llibre és una lluita entre el perseguidor i el perseguit non stop i això el fa trepidant, i a més et fa veure un costat poc conegut de la guerra.
Els defectes principals del llibre són els de sempre en Follet, en concret en parlaré de 2:
-Previsibilitat: Si has llegit Ken Follet saps de quin peu calça, i això fa les seves novel·les més aviat previsibles, però la estructura d'aquesta en concret fa augmentar la previsibilitat un grau més del compte.
- Incredibilitat d'alguna escena: Els personatges tenen una personalitat i unes actituds molt marcades, però per necessitats del guió a les últimes pàgines (i només a les últimes) alguns personatges actuen de forma incoherent segons la personalitat ensenyada prèviament.
En resum, considero que les avantatges superen els inconvenients, per tant la dono de correcta. De lo milloret que he llegit de Follet. Bon Nadal!
Eps! Ara entenc el teu mail de l'altre dia! No havia vist aquesta entrada (no vinc a buscar entrades noves, donava per fet que m'avisaria!).
ResponEliminaBuff hi ha molt que dir si parlem de Follet. Tinc una mala costum que és llegir uns quants llibres d'un mateix autor després de que me n'agradi un de sol. Sovint començo llegint el bestseller i el que ve després és decebedor. Molt pocs passen la 'prova bibliogràfica'.
Precisament això vaig fer amb Follet després de llegir el clàssic 'Els pilars de la Terra'. Per aquell temps passava sovint per l'aeroport Stansted on feia una ruta pel 'Love Juice' i Books&etc, on acabava comprant-me alguns llibres. Així vaig llegir Dan Brown [sic], Follet o Forsyth. De tots tres en vaig llegir una colla i cap va passar la 'prova bibliogràfica'. Pel meu gust són autors massa especialitzats i previsibles, vista una història, vistes totes. L'únic autor que ha passat el filtre de varis llibres és Valero Massimo Manfredi. Prometo un post sobre aquest autor en un futur.
Ara, deixa'm que et doni la meva opinió sobre el que he llegit de Follet. Els pilars de la terra és un llibre genial. Llegir-lo d'adolescent ha de ser fascinant i deixar emprenta; jo el vaig llegir amb 20 anys. Em va agradar molt, i en tinc un bon record, però sé que anirà perdent posicions amb el temps. Després vaig llegir 'El tercer gemelo' i em vaig quedar amb la sensació que el tema donava per molt més, però encara tenia un passe. D'aquí vaig saltar a un llibre obscur de Follet: 'Un lugar llamado libertad'. Si no recordo malament orientat a l'Escòcia minera, i va estar bé, però era un llibre senzill. 'El hombre de San Petersburgo' i 'El valle de los Leones' van fer que abandonés la possibilitat de llegir-ne cap més. De fet vaig demanar als meus pares que no em compressin cap dels nous bestsellers que havien sortit d'ells. Potser entretenen i no estan malament, però em vaig quedar amb la sensació que Follet ja m'havia donat tot el que m'havia de donar. De fet és probable que n'hagués tingut prou amb el primer.
M'agrada saber que pel que dius em puc equivocar i hi ha algun altre llibre interessant de Follet.
Ei Edu, per fi et contesto!
ResponEliminaPrimer de tot vull considerar la teva forma de llegir: Pot ser útil per trobar grans autors, però com que en general els autors tenen de tot (llibres bons i d'altres que no tant) el que acaba passant és que acabes avorrint un autor concret. Jo no en sóc partidari, no dic que no ho pugui fer en un moment concret però crec que acabes desvirtuant els autors llegint tant seguit un sol autor...
Entrant a Follet, considero correcte ficar al mateix sac que Forsyth o Brown, tret d'un tema: Parles de novela especialitzada. Follet no ha parat de reinventar-se i aquesta crec que és la clau del seu èxit: Va començar amb espionatge, passant per novel·les pseudo-científiques, històriques, o novel·les d'acció. Efectivament el tema canvia considerant les necessitats dels lectors (no és res més que màrketing), i totes les seves novel·les després tenen el mateix patró, però com canvia tant de tema, alguna coseta acabes aprenent, i menys pesat se't fa el llibre.
Vaig a parlar dels llibres de Follet que m'he llegit:
1 - Los pilares de la tierra: En el seu moment el vaig considerar una obra mestra, actualment el rebaixo a excel·lent. És el seu millor llibre, carregat de tots els tòpics Follet però alhora entres a l'edat mitjana de ple, fas sentir els personatges com a teus i odies els malvats. Acabes 1000 pàgines i voldries que seguís 1000 pàgines més.
2 - Noche sobre las aguas: Va ser el primer llibre de Follet que vaig llegir (amb 15 anyets) i en aquell moment em va encantar: Tot passa en un viatge d'avió entre Anglaterra i Estats Units en plena segona guerra mundial. Li poso un Notable, tot i que si el llegís ara és possible que modifiqués la nota...
3 - Doble juego: Llibre d'acció senzill que parla d'un home que perd la memòria. Fàcil de llegir i enganxa, per això el considero correcte
4 - El hombre de San Petersburgo: Sincerament no el recordo... però sé que no em va desagradar. Era del tipus Follet espionatge. Suposo que seria un correcte.
Ara comencen les pífies:
5 - El tercer gemelo: En la novel·la pseudo - científica Follet és nefast, i aquest llibre i el següent per mi ho són. Aquest parla de clonació. Deficient
6 - En la boca del dragón: Un altre bodrio. Parla de la possibilitat de crear terratrèmols... Per mi el pitjor dels que he llegit. Molt deficient
7 - Un món sense fi: En faig menció especial. Per mi és un Deficient. Es nota que l'únic interès que té Follet en aquest llibre és recaptar diners... perquè sincerament no li veig la història. La trobo avorrida, arbitrària i més tòpica que mai. No li poso el molt deficient perque dintre de tot es deixa llegir i per què no, per motius sentimentals en honor als besavis dels protagonistes (Jack, Aliena, vosaltres sí que valíeu!)
Buf, m'he quedat descansat! Aconseguiré fer-te llegir Follet després d'això? Sempre i quant no sigui una pseudo-científica... Jo personalment, no em penso perdre "la caída de los gigantes"!