Toca clàssicToca Rússia
Toca Segle XIX
No és el primer llibre de Leon Tolstoi que llegeixo. Vaig llegir el gran "Guerra y paz" fa 9 anys i en tinc un grandíssim record. Aquella novel·la parlava sobre la guerra napoleònica a Rússia, aquesta novel·la en canvi, no té una temàtica tan clara.
El llibre és una dissecció molt detallada de la societat aristocràtica russa del segle XIX a partir de sobretot 2 personatges: Ana Karenina, una dona que tot i tenir una vida suposadament ideal decideix trencar amb els esquemes que marca la seva societat, i Constantin Levin, un terratinent que no li agrada l'aristocràcia russa però que ha de conviure amb ella. Per cert, aquests dos personatges protagonistes en les més de 1000 pàgines que té el llibre només es troben 1 sola vegada cara a cara!
Destaco 4 característiques de la novel·la
1- Psicologia: Tolstoi és un especialista per fer entendre la manera de pensar de cada personatge. Aquest fet humanitza molt els personatges i els fas més teus. També provoca que l'obra parli de sentiments, així doncs et fa entendre com es crea l'enamorament, perque es dona tanta importància al "què diran", com una persona pot convertir-se en obsessiva fins a tenir idees psiquiàtricament inestables...
2- Costumbrisme: La novel·la és un compendi de situacions quotidianes de l'època: Et descriu en tot detall l'agricultura, la caça, una cursa de cavalls, un casament, un part, una defunció, unes eleccions... En aquest sentit tot i que em sol agradar, arriba a un punt excessiu, allargant el llibre innecessàriament
3- El món femení: Trobo realment sorprenent i més sabent en l'època en què s'escriu que un autor masculí pugui entendre tant bé la femineitat (He après un parell de coses amb aquest llibre jeje...)
4- Filosofia: Tractat sobretot pel personatge de Levin, durant l'obra es parla sobre varis temes com la existència de Déu, la mort o el significat del bé i el mal. És una temàtica que pot ser feixuga però per a mi personalment enriqueix l'obra En resum ens trobem davant d'una novel·la completíssima pel que puc entendre que es consideri una obra mestra de la literatura mundial. Ara bé, aqui estic per posar la meva opinió personal, i per mi peca d'excessivament llarga i feixuga, tant que al final tenia ganes d'acabar-la. Tolstoi m'agrada, però prefereixo "Guerra y paz". És per això que la deixo de Notable.
Veig que ens ha donat pel clàssics. Jo per històries curtes i tu per novel·la clàssica (serà per la diferència de temps que hi podem invertir). La meva mare (gran adicte a la lectura) es va llegir 'Guerra y paz' però jo no em vaig atrevir mai, potser després del que expliques faré un cop de cap. Però abans que aquest tinc pendent un altre clàssic, el 'For whom the bell tolls' de Hemingway.
ResponEliminaEm quedo amb la sensació que alguns llibres clàssics són millors, més complerts i més espessos, però potser tenen una història no tan atractiva al darrera si els comparem amb els 'clàssics més recents', que normalment posen una gran trama argumental però són llibres molt més planers, superficials i digeribles (vinga, va generalització gratuita 'al canto', per crear polèmica). Potser podriem distingir entre grans narradors i grans escriptors. Hi estaries d'acord? Quins autors creus que combinen les dues qualitats?
Mmm... no acabo d'entendre del tot el concepte de narradors i escriptors. Si ho entenc bé, jo ficaria a l'escala de narradors a tots els autors dels best-sellers actuals, on el que importa és la trama i no com està escrita (Dan Brown com a màxim exponent) i com a escriptors els que l'important és la forma i no tant el fons com molts autors clàssics (suposo que el màxim exponent, tot i que no l'he llegit però tothom en diu el mateix, seria James Joice)
ResponEliminaA partir d'aqui vaig a desgranar (o esbudellar?) la teva generalització... És cert que els clàssics a la mitjana són més d'escriptors però sense "txitxa", perquè?
1- A l'actualitat tenim unes preocupacions diferents: Coses que fa 200 anys donaven importància i per això les escrivien ara ens importa un
2- El pas del temps només perdona els escriptors, no els narradors. Jo estic segur que a aquella època hi havia narradors, però no han passat a la història (com no passarà Follet, desenganyem-nos) i les seves novel·les no han arribat a l'actualitat
3- La llengua ha canviat, el que nosaltres considerem una finura de paraules potser a aquella època era molt coloquial i no n'hi havia per tant...
I per finalitzar, exemples de perfecta simbiosi? Te'n proposaré d'altres més endavant, però el primer que m'ha vingut al cap és Tolkien. T'anava a posar Dumas... però pensant amb "els tres mosqueters" m'adono que és dels pocs narradors que han passat a la història....
Vinga, et toca dir la teva!
Crec que has entès molt bé el meu concepte, tot i que m'he explicat fatal. Jo no he llegit James Joice, però el primer exponent que se m'acut d'escriptor que prima el 'com' per davant del 'que' és Proust.
ResponEliminaSí, jo també crec que abans hi havia narradors que segurament han passat sense pena ni glòria. Per mi Dumas és l'exponent de narrador, de trames genials com 'El conde de MonteCristo', que cuida la forma sense un purista però s'assegura un bon contingut. Aquest és l'estil de novel·la que m'agrada llegir, sobretot perquè quan llegeixo al vespre busco distracció. I segur que per això tinc en tanta estima llibres com aquest o Shogun. Només que Shogun afegeix una altra qualitat més, que és mínimament educatiu. Després de llegir-te Dumas no aprens res, després de llegir-te Shogun pots dir que t'has fet una petita idea de com era el Japó Feudal. En aquesta línia recomano alguns del llibres de Massimo-Manfredi, l'historiador italià, especialista en treure Best-Sellers.
Edu, i un autor que sigui narrador i escriptor alhora? Que te'n surt algun? T'havia posat Tolkien i ara te'n ficaré 3 més: Carlos Ruiz Zafon, Mika Waltari (amb el seu mític Sinuhè l'egipci) i un que penjaré la crítica en breu: Mathias Malzieu.
ResponEliminaTot i això, em sembla que el que més ho aconsegueix segueix essent Tolkien
S'accepten crítiques, i noves propostes!
Mmm... m'he de llegir l'ombra del vent, però l'altre que vaig llegir de Ruiz Zafon ('El joc de l'àngel') no és que aprengués molt, però sí que puc dir que escriu bé aquest home. M'he de llegir 'The Egyptian' que em vaig comprar fa no massa, me n'has parlat massa bé :) L'altre escriptor no el conec.
ResponEliminaL'altre dia quan vaig escriure aquest comentari tenia algú a la punta de la llengua... un exponent d'escriptor 'total', i ara setmanes més tard m'ha marxat completament del cap... sóc un desastre!
Per cert, tinc 'The Noble House' apunt de caramel, queden a penes 200 pàgines de les 1400 totals. S'ho val, t'ho explico en unes setmanes. Els següents que llegiré seran una novel·la curta d'Agatha Cristie que vaig regalar a la meva mare ('The unexpected guess') i un llibre que m'ha regalat el meu jefe aquí a Donostia ('Un català entre bascos'). Després hauré de fer un cop de cap... puc triar entre Hemingway ('For whom the bell tolls'), Criptonomicon (recomanació JuanMa), 'The Egiptian', La sombra del vent, 'The King-rat' (Clavell) o bé 'Games of Thrones'. Dependrà de si és quart minvant o creixent...