Porto 10 anys pensant en el tema: Un llibre que parlés del món real, però amb tocs de fantasia. Pensava utilitzar coses de la meva feina (sempre va bé tenir una feina rica d'anècdotes com és la medicina). Tinc l'esquema del llibre en ment, els capítols, els punts més clau de la història... de fet el 2011 vaig arribar a escriure'n la introducció i 2 capítols... Els tinc en word, al mateix ordinador on escric aquestes paraules. No he passat mai d'aqui.
Va arribar la família, la peresa... i sobretot, la vergonya. I és que he descobert que per escriure has de ser molt valent. Has de treballar molts mesos per quelcom que potser no val res, has d'afrontar la crítica (seré prou bo?) o vigilar que tota la història quadri si no vols que surti un nyap (i sinó que li diguin a GRR Martin, que segons tinc entès, la gran raó per la qual no acaba SOIAF és que l'havia cagada i no sap com arreglar-ho perquè quadri)
Em vaig acabar enganyant a mi mateix dient-me que no tenia temps amb la família i la feina, que segurament no seria prou bo. De moment, no m'hi he tornat a posar. Mai se sap.
El cas és que el 2013 em va caure a les mans un llibre que em va entrar per una portada excel·lent: Bioko de Marc Pastor. És un llibre sobre un home anomenat Moisès Corvo que arriba a l'illa de Bioko a l'Àfrica a finals de segle XIX on hi investigarà uns crims bastant "gores". Si tot això ho amenitzem amb una illa desconeguda per l'home blanc + elements fantàstics... El llibre em va encantar.
Un cop llegit el llibre, em va picar la curiositat saber sobre l'autor... i resulta que és un home de 41 anys que treballa a la científica dels Mossos d'Esquadra a Barcelona i aquesta era la seva 4a novel·la! Una edat molt semblant a la meva, una feina molt diferent a la meva, però igual de compromesa i interessant. A sobre ara també té un fill! M'he trobat amb un autor de scifi català que ha tingut la valentia que jo no he tingut.Marc Pastor s'ha convertit en algú a qui admirar, i per això he fet una cosa que no he fet amb cap altre autor fins ara: M'he llegit totes les seves novel·les. Anem a parlar d'elles:
1- Montecristo (2007) La seva primera novel·la és una aventura d'uns presos catalans que s'escapen d'un camp de concentració nazi. Una mescla de La gran evasión + Indiana Jones. M'ho vaig passar d'allò més bé, però es nota que és la seva primera novel·la. Notable
2- La mala dona (2008) Una novel·la negra a la Barcelona de principis de segle. L'assassina és una dona que va existir a la que anomenaven "la vampira del Raval". Està considerat el seu millor llibre. Hi ha un parell d'escenes memorables, certament es nota un gran pas qualitatiu, però no sé perquè no em va enganxar especialment. Crec que és més culpa meva que del llibre: No estava en un bon moment personal. Notable.
3- L'any de la plaga (2010) Història del present amb un protagonista molt molt friki, Barcelona de fons, calor d'agost, eucaliptus i alienígenes lladres de cossos. Un còctel explosiu molt divertit del qual n'han fet una pel·lícula aquest any. Notable
4- Bioko (2013) ja comentada. Excel·lent
5- Farishta (2017) Per mi la millor novel·la que té. Una dona va a treballar a unes illes perdudes i paradisíaques enmig del pacífic als anys 90. És un llibre amb tocs de "Lost" i amb força ciència ficció al final. M'agrada per la valentia de la proposta, és molt fàcil que la història no quadri però ell s'hi atreveix i la clava. Excel·lent.
El millor d'aquest autor però no és cap novel·la en particular, sinó el tot general: L'anomenat Corvovers. Tots els seus llibres estan relacionats els uns amb els altres. Quasibé sempre hi ha algú de la família Corvo entre els personatges, empreses que passen d'una història a una altra, secundaris... Quan ja n'has llegit dos, al tercer llibre a part de llegir una història interessant hi ha l'incentiu de buscar les referències als altres llibres. Són com petits regals pels lectors fidels.
I doncs, perquè trec aquest tema ara? Tant sols vull posar en context la meva pròxima ressenya: Marc Pastor ha tret un nou llibre. Ja l'he acabat. Quan trobi un moment en parlaré.
No... és el cinquè cop que em passa... entro un comentari llarg i el borra. Maleït blogspot!
ResponEliminaBenvinguda revelació! M’havies comentat temps enrera que volies escriure un llibre i que havies fet alguns passos, però ara t’has atrevit a confessar-ho en aquest blog! Ara ho sabrà tothom :-) M’encantaria llegir una novel·la escrita per tu! T’he de confesar que jo també he volgut escriure un llibre però aquesta fal·lera fa molt de temps que em va passar i mai vaig arribar tan lluny com tu. Ara, el que em vindria de gust és escriure un llibre de ciències, però això és quelcom molt diferent a una novel·la.
T’has passat ‘Marc Pastor’! Ja em diràs que et sembla la seva última novel·la però de moment veig una trajectòria in creixendo i, tot i que no és una temàtica molt del meu agrat, me n’has fet venir ganes de llegir-ne almenys un. El que trobo molt valent és atrevir-te a llegir l’autor ‘en sèrie’! És quelcom que he fet tantes vegades com m’ha decepcionat fer-ho. I si, a sobre, es tracta d’un autor novell m’entra mitja basarda...
Per cert... vergonyaaaa.... tinc dos llibre acabats pendents d’entrar (‘To kill a mockingbird’ i ‘Anatomía de un instante’) el que és molt perillós perquè sempre és millor escriure la crònica fresca. I estic llegint tres llibres... dos de ciències i ‘The Bourne Identity’ (sóc un fan de la saga de pel·lícules i volia veure si els llibres m’expliquen res més).
Vergonya per mi també... no només m'he acabat el de'n Marc Pastor, ja tinc llegit Misery, Watchmen... Certament llegeixo menys que abans, però ha passat massa temps
ResponEliminaPoses que t'atreviries a llegir-ne un? Si vols entrar al seu món fins al fons i sense prejudicis et recomano Farishta, si en canvi prefereixes un relat més policíac "normal" et recomanaria l'últim, Els àngels em miren.
Tens raó que llegir un autor tant seguit sol cansar, però ni ha estat tant seguit (me'ls he llegit tots en 6 anys) ni me'ls he llegit seguits. Com he comentat no té un llibre perfecte, però certament ha aconseguit que no me'n cansi. Cada llibre és una sorpresa diferent.
I sobre escriure un llibre... suposo que per la jubilació ho faré. Paciència ;-)