Sàpiens

Sàpiens va ser el regal que la Verònica em va fer el passat Sant Jordi. N’havia sentit parlar però no n’havia llegit cap crítica, vaig confiar en una temàtica atractiva (la història de la nostra civilització) i el fet que fos un best-seller (més de 15 milions de còpies venudes). No m’ha decepcionat gens. El llibre és tot el que promet i una de les lectures més amenes que he llegit aquest any. És òbviament un assaig però escrit de manera molt didàtica i agradable, el que permet passar pàgines a una velocitat vertiginosa. Volia llegir-lo en català (coses de comprar el dia de la diada...) i la traducció m’ha semblat bona, llevat d’un parell d’errates està ben adaptat. El millor del llibre és l’anàlisi força objectiva de les claus que ens han portat dels primers caçadors-recol·lectors a l’homo sàpiens de l’actualitat. Tot i que pugui semblar el contrari, no es tracta pas d’un intent de síntesi de la història de la humanitat. Més aviat, Yuval Noah Harari es serveix de la història per posar exemples que il·lustren la seva anàlisi dels moments cabdals de la civilització humana. Cada pàgina del llibre convida a pensar i reflexionar, sobre la religió, la societat, les relacions humanes, la vida, etc. Enganxa el lector amb el seu llenguatge extremadament planer i a través dels esmentats episodis històrics, que permeten explicar per què hem acabat essent com som. Per això, com a llibre de divulgació, el catalogaria d’excel·lent o fins i tot d’obra mestra. Ara bé, això és també el seu defecte. Trobo que ens ho presenta tot molt preparat i mastegat, deixant-li poc marge al lector per a la interpretació; fins i tot quan ofereix més d’un escenari plausible, encamina molt descaradament al lector a la interpretació que ell creu més factible. Això no li resta ni un api d’interès al llibre, que recomano moltíssim com a lectura a tothom qui vulgui tenir una visió global del món en què vivim però, sobretot, com hi hem arribat. Li poso una puntuació d’excel·lent. La segona part de Sàpiens, “Homo Deus” ja ocupa les prestatgeries del meu pis, esperant a veure quina interpretació fa Harari del futur que ens depara.