El fet és que per posar-m'ho fàcil he estat llegint còmics i manga. No llegia còmics des dels Astèrix o els Tintins de la infantesa, i ha estat una grata sorpresa. Faré una petita ressenya del més destacable que he llegit aquest any.
Còmics:
1- Watchmen (Alan Moore i Dave Gibbons). El vaig voler llegir per poder veure la sèrie en condicions i la seva fama: Considerada la millor novel·la gràfica de la història. No he llegit la seva competència, però quina raó tenen! Em va deixar bocabadat. Quina profunditat! És una obra mestra amb majúscules, digna de vàries relectures, ja que es poden trobar infinits matissos no trobats anteriorment.
Podria dir tantes coses... però no ens enganyem, excepte el concepte "El quixot dels superherois" que me l'he inventat jo, la resta ho treuria de blogs i podcasts, i és que després d'acabar Watchmen em va venir la necessitat d'escoltar un podcast de 8h (!) sobre tots els detalls del còmic, és per això que si es vol saber més del tema ho deixo als experts de l'obra.
Per cert, la sèrie també està a l'alçada, però és recomanable haver llegit els còmics abans
2- Locke any Key (Joe Hill). Actualment conegut per la sèrie de Netflix que no he vist. L'argument és una casa especial on està plena de claus que obren portes que fan màgia: Una porta et converteix en fantasma, una altra et canvia el sexe, una en gegant etc... El Sr Hill (per cert, és el fill d'Stephen King) fa un còmic molt directe amb una història trepidant, amb terror, aventures, fantasia... M'ho vaig passar d'allò més bé. Si he de dir quelcom és que li treu poc suc a tanta clau màgica. Això si, res a veure amb Watchmen (pausada, molt adulta i profunda) aquesta és trepidant, destinada a públic jove (que no infantil, amb la foto veieu que té tocs terrorífics evidents) i sense pretensions, relativament superficial. La deixaria de notableVolia parlar de manga, però n'he llegit força més i el post se m'allargaria, ho deixaré per més endavant
Fa un temps hagués estat molt d'acord amb tu, perquè em passava exactament el mateix: queia en la trampa de l'actractiu de l'audovisual, que es pot veure mentre menges, o en parella i que, sovint, no requereix ni estar-hi massa atent. I, de tant en tant, encara hi caic. Fa ben poc que m'he acabat una sèrie que --sense ser res de l'altre món-- m'ha enganxat. I això ha fet que llegís molt menys el cap de setmana... però de seguida m'he tornat a trobar orfe de sèrie i he tornar a llegir al meu ritme actual. Sincerament, m'omple molt més la lectura --encara que m'encanten les sèries i les pel·lis. Per mi és una dicotomia semblant a la que tinc entre la cervesa i el vi. El vi és quelcom que requereix que m'hi concentri més per gaudir-lo, que sovint vol d'una ocasió especial (t'has de prendre la molèstia d'obrir una ampolla, l'has de catar, veure'l evolucionar). Mentre que la cervesa (IPA, si us plau) és més senzill gaudir-la: ve en ració individual, la serveixen a tot arreu, té menys matissos (per bé que hi ha cerveses molt bones, com hi ha sèries molt bones) però t'ho dóna tot més mastegat.
ResponEliminaAixí entenc que una sèrie és una cervesa i un llibre és un vi... El cava què seria doncs? Una pel·lícula? I el licor el teatre?
EliminaJo bec molta més cervesa que vi, però un bon vi també el disfruto molt (tant en real com metafòricament)
La veritat és que la varietat de còmics que he llegit és molt pobre. Vaig llegir els nacionals (Mortadelo y Filemón, Zipi-Zape, Rompetechos, etc.) i, per suposat, Astèrix i Obèlix. En el seu moment vaig llegir alguna cosa de manga (Bola de drac) però no ha estat mai el meu gènere. A casa meva hi havia còmics de superherois i de cowboys (aparentment el meu pare m'era fan) però a mi no em van atreure mai. El que expliques de Watchmen m'ha picat la curiositat, la veritat! Potser li donaré una oportunitat.
ResponEliminaNo et veig molt "comiquero" a tu, però com a experiència de llegir quelcom diferent val la pena si.
ResponEliminaAmb Watchmen no t'esperis un còmic dels que has llegit. És una experiència molt diferent. Inicialment difícil d'entrar (la presentació dels personatges i el que passa no t'enganxa a primera pàgina) però quan t'enganxa, és molt difícil sortir-ne.
Ho he llegit en format electrònic, si t'interessa et dic com aconseguir-ho.