Òndia, però si he llegit un llibre d’assaig!! Edu, m’he tornat boig!!
El llibre és una recomanació sentida a Catalunya Radio per la Gemma Herrero, coneguda com periodista esportiva, però que cada cop que la sento parlar, em fa adonar del pas enrere que estic en el món del feminisme. En concret la vaig sentir al “Prohibit parlar de futbol” de “El suplement”
El feminisme és un tema que em té fascinat. Sóc conscient que l’interès em ve per ser pare d’una nena de 8 anys (m’interessaria si en comptes d’una nena tingués un nen? Mai ho sabré). És quelcom que la societat està canviant radicalment aquests últims anys i em fa adonar cada dia de les injustícies envers les dones que els homes com jo, que tenim intenció de canviar, ni ens n’adonem del que hem estat fent a base de micromasclismes. Ja no parlar dels homes que ni tenen la intenció de canviar... Per mi, qualsevol home que diu que ell no és masclista i que ho fa tot bé, o no està ben informat, o és un masclista recalcitrant.
Anem al llibre: She said és la investigació periodística que van fer les dues reporteres del New York Times per desemmascarar Harvey Wenstein en els abusos sexuals. A més va ser el fet gatell que ha provocat l’onada de feminisme actual.
El llibre el podem evaluar de vàries formes:
- - El que explica: Hi ha episodis d'abusos que posen els pèls de punta, però el que més m’ha sorprès del llibre son temes que inicialment ho veia com a temes menors, però que com més llegia, més veia que no eren gens banals. El llibre m’ha fet canviar la meva opinió en alguns aspectes.
- Com ho explica: Tot i que s’entén i es segueix bé, es dedica massa a parlar de persones d’Estats Units que no conec i té un estil massa periodístic pel meu gust, però si l’escriuen dues periodistes americanes és el que toca, no descobriré ara la sopa d’all...
En resum: Li poso un notable com a crític, però en canvi, és un llibre que recomano com si fos una obra mestra a tot home amb interès pel tema, per aprendre i ser millors persones.
La Gemma Herrero no és precisament sant de la meva devoció. No pas per la seva faceta feminista, sinó més aviat per la seva faceta com periodista d'esports... En tot cas, el llibre no és seu :-) És un tema delicat perquè afecta en primera persona a tota la societat, i precisament per això costa molt sentir-ne a parlar de manera racional. Conec a una persona que es dedica professionalment a això a Donostia, i dóna gust parlar-ne amb ella. Ja les ha vist de tots colors i és capaç de fer un treball molt educatiu excel·lent per despertar consciències, però alhora és una persona que toca molt de peus a terra, i intenta disminuir el component emocional (inevitablement present) per poder-ne fer un anàlisi més net. Li preguntaré sobre el llibre!
ResponElimina