Donat que l'Edu ha decidit retornar al blog, em veig amb l'obligació moral de tornar-hi
Per mi no és fàcil tornar, per 2 grans raons:
1- El meu propòsit al blog: Quan vam començar jo era un lector àvid. Escrivia per aprendre a escriure i potser fer algun dia el meu propi llibre. També em servia per treure'm la vergonya i per veure si això del blog arribava a algun lloc. El temps i la vida m'ha portat a veure que no escriuré mai un llibre (no tinc idees trencadores, no tinc un estil interessant, no tinc la perseverància necessària, i soc molt vergonyòs amb el que escric). I el blog, no ens enganyem Edu, és per nosaltres 2. Ningú més s'ho llegirà.
2- Actualment llegeixo molt poc i m'he tornar monotemàtic: Porto quasibé 2 anys llegint el mateix autor. Prometo fer una ressenya més endavant, però només en tinc una per fer
Així doncs, com puc aconseguir tornar al blog?
- Per solucionar el problema 1: Canvi d'enfoc. Ja ho vaig posar en una entrada abans de tancar la paradeta el 2022:
Vull intentar canviar l’enfoc dels meus escrits. He decidit que faré servir el blog no només per escriure ressenyes, sinó que a partir dels llibres parlaré de temes que em preocupen com a persona. No serà un canvi molt gran, però si espero que li doni un toc més personal.
Ja es va veure que amb això no n'hi havia prou, i el factor clau crec que és... que l'Edu participi. Edu, si tu hi ets, jo seguiré.
- Per solucionar el problema 2: Potser hauré de diversificar: Que hagi disminuït la meva lectura, no vol dir que no hagi seguit consumint cultura... la he diversificat en formats pel·lícules, sèries, podcast, videojocs... Potser m'animo a fer una entrada sobre alguna pel·lícula o sèrie concreta. Tinc pensat una entrada sobre videojocs, ja que crec que, com li passa a la novel·la romàntica, se'l considera de consum de masses, però en realitat és un gran creador d'art.
Per començar, la meva següent entrada és una entrada sorpresa: Repassant el que tenia del blog, se'm va quedar una ressenya per penjar feta el gener de 2022!!
Bentornat Enganxats, i per molts anys de seguir-ho fent!
Ei Albert! Els llibres s'escriuen per un mateix, et diria que la gràcia és disfrutar el procés. Per feina em toca escriure molt; res de narrativa òbviament, però a vegades reconec que em recreo en alguna introducció d'algun article i, en general, disfruto la part d'escriptura de l'article si la recerca m'ha apassionat. Així que si a tu t'omplia segueix escrivint, encara que no vegi mai la llum!
ResponEliminaRespecte el propòsit d'aquest blog, per mi és doble: (1) compensar les meves significatives carències de memòria, deixant un text que puc revisar per recordar el llibre; el fet de que sigui públic m'obliga a un esmerç que no faria si fos només per a mi, (2) tenir un espai per intercanviar impressions i recomanacions de lectura amb tu. Tot i això, no estic segur que estiguem sols (tot i que no sabrem mai si no ens ho confessen).
Ei, hi ha vida per aquí? :-)
I respecte el nou enfoc del blog que proposes, a mi em sembla collonut! No sé si faré massa posts que vagin en la nova línia, però de ben segur que et llegiré i comentaré.