La mecànica del cor

Aquesta petita novel·la me la van regalar per Nadal a la feina: Amb una portada per nens, com de dibuixos animats, acompanyada d'una sinopsi molt atraient, però també de caire infantil... I jo pensant: S'ha de llegir de tot! Amb el que em va agradar Harry Potter, segur que pots amb aquest!

Mathias Malthieu (l'autor) ens relata la història d'un noi nascut a la nit més freda de la història, motiu pel qual se li va congelar el cor i se li va substituir per un rellotge de fusta. Amb aquest cor artificial però, el protagonista haurà de seguir 3 normes perque el cor no es trenqui i per tant, pugui sobreviure:
1-No toquis les agulles
2- Domina la ràbia
3- No t'enamoris mai

A partir d'aquesta premisa tant atraient l'autor ens porta per una novel·la curta (altre cop, només 168 pàgines) romàntica però trepidant; amb un caire infantil, però que no se n'està de mostrar escenes amb cruesa; Aconsegueix sumar una narració excel·lent amb una escriptura majestuosa... que no deixa de ser infantiloide (entra dintre dels escriptors-narradors, per més informació, llegir comentaris d'Ana Karenina), i un final que pot agradar més o menys, però no deixarà indiferent.

En el tema defectes tots són molt subjectius, en conec més d'un/a que no li agradarà el final (per mi personalment li dona certa gràcia al llibre). Jo en canvi em queixo (a risc de fer-me reiteratiu...) que el trobo curt, i bé, com a bon representant del sexe masculí, les novel·les amb tocs tant romàntics com aquesta no són el meu fort.
Qualificació final: Notable

Balzac i la petita modista xinesa

Em vaig llegir aquesta petita novel·la de Dai Sijie fa uns 2 mesos (últimament llegeixo més que no pas escric...) amb la curiositat de buscar una història de móns llunyans sense pretencions. I què em vaig trobar?

És un relat curt de només 163 pàgines (cosa que a mi personalment les novel·les curtes quasi sempre se'm queden com el seu nom indica, curtes) on ens explica una història on 2 adolescents xinesos considerats "intel·lectuals", en plena etapa de Mao Tse Tung, els separen de les seves famílies i els envien a un poble perdut a les muntanyes per dur a terme el s'anomena la "reeducació". Allí, en un món sense llibres, descubriran amagats unes novel·les prohibides pel règim.

És una novel·la distreta, amb certes pretensions (el llibre és una crítica a l'antic règim de Mao), on aprens de la història recent xinesa i intenta inculcar l'hàbit de llegir. És dolça i tendre... però tot i això... és una història que sé que em passarà desaparcebuda amb el temps, no té aquell punt que em faci tenir-la per especial.

Com he indicat a dalt, tinc una gran mania a les històries curtes, Sempre s'acaben quan amb prou feines començo a entrar a la història i això fa que no m'involucri en elles. Quasi sempre em decepcionen. Suposo que és el que m'ha tornat a passar amb aquesta novel·la. I no aprenc, segueixo llegint novel·les curtes...

En resum: la dóno de Correcte

Com a curiositat final: Com a gran fan declarat de Dumas, em va encantar que un dels llibres prohibits més àmpliament comentats és... El conde de Montecristo. Almenys amb això coincidim amb l'autor, la passió per aquesta gran novel·la!

Invisible Men

Una obra curta de H.G.Wells, més conegut per novel·les com 'La guerra dels móns', 'L'illa del Dr. Moreau', 'La màquina del temps' o 'El menjar dels Déus'. Per cert, vaig provar de llegir-me aquesta última però em vaig quedar a mitges i ara no sé on para... Wells és conegut per la capacitat d'avançar-se al seu temps, i donar tot tipus de detalls verosímils sobre la ficció que planteja. Ja m'agradaria que els escriptors contemporanis (no diguem ja els cineastas) fossin tan primmirats a l'hora d'ajustar les seves fantasies al coneixement científic actual. Wells suggereix en aquesta novel·la que la invisibilitat s'aconseguiria canviant l'índex refractiu dels components del cos humà per tal de que aquests reflexin la llum i no la refractin, d'acord amb les lleis físiques actuals. Wells no comenta les conseqüències que la invisibilitat podria tenir en els òrgans humans, a excepció de l'organ més important de tots: l'ull. Admet que la invisibilitat en humans és un pèl absurda perquè la llum no refractaria en el cristal·lí, i els pigments de la retina no podrien absorvir-la i per tant l'home invisible seria cec. No obstant, Wells relaxa el rigor científic de la novel·la, per tal d'atorgar al personatge principal d'una qualitat formidable no pas d'un inconvenient fatal. Curiosament la idea que Wells exposa a la novel·la (publicada l'any 1897) va ser portada a la pràctica pocs anys més tard pel Prof. Werner Spalteholtz. L'any 1911 el Prof. Spalteholtz va crear decolorejar texits animals en salicilat de metil, donant-els-hi una aparença transparent.

La única decepció del llibre és la falta del component sexual. Ignoro si és per l'època, l'educació de Wells, o el pudor, però Wells obvia aquesta possibilitat. Totes les pel·lícules que he vist sobre la possibilitat d'un home invisible exploten aquest fet de manera més o menys afortunada, però és obvi que la invisibilitat seria la qualitat més preuada per un 'voyeur', i això donaria cert joc a la novel·la. Precisament trobo que algunes novel·les (no diguem a pel·lícules!) tendeixen a recórrer al sexe de manera gratuïta, però aquí l'he trobat a faltar. Potser si la novel·la fos més llarga aquesta situació hi hagués tingut cabuda, així com altres situacions on l'home invisible pogués treure més partit de la seva condició, per exemple en un clima més adequat. Em quedo amb la impressió que Wells purament ens exposa els incovenients de la invisibilitat, fent-nos conscients de maledicció que comporta, de com això allunya el personatge de la societat i finalment el transforma en un ésser malvat. Per la resta és un llibre correcte, que entreté i fa rumiar, aconseguint posar-te a la pell del personatge.