L'Horror de Requiem de Marc Pastor

 

Les novel·les d’humor no són el meu fort. Ho vaig intentar amb Terry Pratchet (humor i fantasia, què podia sortir manament?) i ni una rialla. També ho vaig provar amb la “Guia de l’autoestopista galàctic”, i excepte alguna broma concreta, tampoc. També ho he provat amb humor més nostrat amb “Sin noticias de Gurb”, i ni punyetera gràcia. L’única que recordo riure de veritat és amb “Un trabajo muy sucio” de Christopher Moore (i de pas, deixo anar la recomanació)

Veient els meus antecedents, iniciar un llibre que segons el propi autor, és una novel·la d’humor còsmic d’estil monthypythonesc em tirava molt enrere, però si l’autor és Marc Pastor, ho havia d’intentar

De què va: Un tècnic d’autòpsies troba un anell misteriós dins l’estómac d’una noia morta, i buscarà l’origen del misteri junt amb els seus 2 companys de pis. Aquest misteri el portarà a l’adveniment de l’apocalipsi. Si en Mel Brooks hagués novel·lat una pel·lícula sobre els monstres primigenis de Lovecraft, sortiria aquesta novel·la.

La novel·la és un no parar de referències a qualsevol cosa: Pel·lícules, novel·les, musicals, cançons infantils... hi ha humor a cada paràgraf i no té cap inconvenient en trencar la quarta paret constantment, fent-ne sovint ús per autocriticar-se la seva pròpia obra (Per exemple, hi ha un capítol que es titula “Una altra vegada un malson com a recurs narratiu” on explica per segona vegada un somni del protagonista, que servirà per prosseguir amb la història)

Tot això amanit amb una història d’éssers còsmics monstruosos dominadors de mons amb escenes gores, morts violentes, i un comptador de decapitacions.

Ho ha aconseguit, m’ha fet gràcia, i veient els meus antecedents trobo que té molt mèrit. Potser no el poso al nivell de Moore, però s’hi acosta molt. De fet només li trobo 2 detalls negatius que són més culpa meva que de l’autor:

-        - El final que ell tria, tot i que entenc que és el que toca, se’m fa farragòs

-        - Hi ha tantes referències que alguna no l’he pescat i la broma m’ha deixat indiferent. M’ha fet veure que he de llegir més

En resum: Un excel·lent alt.

Per acabar, una cita gore-humorística:

“Una radial travessa el tòrax de xxxx des del darrere escopint estelles del costellam i bocinets de pulmó com projectils de crema catalana. La noia que l’ha empalat amb la serra mecànica està ensangonada de cap a peus, però com que és pèl roja, és un detall que passa desaparcebut”