Quan era adolescent, amb un bon amic vàrem decidir que cada un es llegiria una d'aquelles novel·les romàntiques de tapa rosa, foto fogosa i títol apassionat que sempre n'estan plenes les estanteries dels grans magatzems. Cada un en llegiria una de diferent i a l'acabar els posaríem en comú. A mi em va tocar "pasión otoñal" de la Candance Camp, elegit per ser la tapa amb la foto més fogosa (he afegit la tapa del llibre al final de la crítica, no té pèrdua). La considero una gran experiència, sobretot quan quedàvem amb l'amic en qüestió i rèiem de les cites que recordàvem dels corresponents llibres. La novel·la en si que recordi no va ser res de l'altre món, (el que esperava d'ella) però en contra del que pensava al principi, quan vaig acabar vaig concloure que poden ser novel·les molt dignes, i que si me'n queia una altra a les mans (mínimament recomanada) no li faria un lleig.
He llegit altres novel·les romàntiques (com la mecànica del cor, exposada no fa massa al blog), però si faig aquest pròleg és per l'autora: Jane Austen. No crec que sigui la pionera de la novel·la romàntica, però està clar que és un dels màxims exponents clàssics, dels quals actualment moltes autores del gènere tenen molts clixés extrets de la seva obra.
Argument: Emma és una noia de 21 anys adinerada, intel·ligent i consentida pel seu pare. Com que està avorrida, fa una amiga nova de menor classe social (la Harriet) i juga a buscar-li un marit perfecte. Per aquest fi manipula a la gent que l'envolta, provocant un seguit d'embolics.
Darrere aquest argument en principi no massa atraient he trobat una novel·la que classifico d'excel·lent. Vaig a exposar els motius:
1- Una gran capacitat d'expressar relacions sentimentals en paper. Pots arribar a tenir una comprensió total d'una relació amb cada matís, la importància d'una paraula ben dita o la d'una de mal dita. L'Emma és un personatge tant intel·ligent que sempre sap la paraula correcta que s'ha de dir per mantenir unes relacions, siguin d'amistat o d'alguna cosa més.
2- L'ambientació: Inicis de segle XIX a un poblet campestre d'Anglaterra, amb uns costums detalladament explicats, les classes socials, la importància (vital!) d'un bon casament per una dona, les festes, els balls... Això és costumbrisme ben explicat. En aquest punt li guanya la partida a Tolstoy (últim costumbrista que he llegit)
3- Un cop entens qui és cada personatge... Enganxa! Romàntic i costumbrista i estava enganxadíssim!! Em vaig llegir 600 pàgines en 2 setmanes! Buscàvem un autor complet? Jane Austen!
4- La trama porta aquell tipus de sorpreses que faràs mitja volta al llibre per buscar si quadra tot plegat (guardant mooolt les distàncies, a l'estil el sexto sentido, que valia la pena tornar a veure la peli per lligar caps)
Per posar alguna cosa negativa, considero que es recrea massa amb el final de la novel·la, quan tot està al sac i ben lligat hi han unes pàgines on t'explica què fan els personatges que no aporta massa a l'obra, però bé, estic parlant d'unes 10 pàgines d'un total de 600...
Curiositat final: Hi ha 2 pel·lícules contemporànies sobre aquest llibre: Emma (1996) amb la Gwyneth Paltrow de protagonista, i Fuera de Onda (1995) una versió en el món actual per adolescents (tot passa en un institut) on la protagonista era l'Alicia Silverstone.
Ei!!! Gran aportació!!!
ResponEliminaA mi m'agrada molt llegir i tb les pelis, però quan estan relacionades és important triar bé l'ordre... Que em recomanes primer el llibre o les pelis?
L'Albert s'ha llegit el llibre i potser podrà opinar millor que jo, però la meva regla és *sempre llegir primer el llibre*. Molt rarament la pel·li està al nivell del llibre, exceptuant potser per pel·lícules com 'The Silence of the Lambs', que és una literal adaptació del llibre de Harris o 'The GodFather' que afegeix una banda sonora excepcional i unes actuacions superbes a una trama excel·lent.
ResponEliminaAlbert, aquest és potser el teu millor comentari fins ara. No he llegit cap novel·la romàntica però, en canvi, he llegit ben pocs llibres que no incloguin una història d'amor. De la mateixa manera que a vegades s'abusa de l'escena sexual per atraure l'atenció del lector, també sovint s'emprea el recurs romàntic per captivar-nos. De fet la indústria cinematogràfica està farcida de pel·lícules que no serien res sense aquests dos ingredients.
ResponEliminaTrobo molt interessant que t'hagis atrevit amb aquest tipus de novel·la, reconec que m'has animat a provar de llegir-la, sense la teva recomanació no m'hagués passat mai per la barretina.
PS/ No crec que m'atrevís mai a llegir un llibre amb una portada com la que poses al final :) Crec que tinc una idea de qui pot ser el teu amic agoserat... JR?
Jeje... He animat a aquesta persona anònima a dir la seva i no ha volgut, de fet, m'ha donat les gràcies per no donar el seu nom (caguetes! que ets un caguetes!) Per tant no et puc dir qui és... però sempre et puc enviar un mail privat (jeje)
ResponEliminaDirigit a l'Anònim del principi:
Efectivament considero imprescindible llegir el llibre primer, jo personalment no m'he trobat cap cas que m'aportés res veure la peli abans. De fet, la majoria de pelis espatllen el llibre...
Ja que hi sóc vaig a posar uns exemples de pelis que MILLOREN el llibre (no són millor que el llibre, però el complementen). Per mi la primera opció és "el senyor dels anells", la millor adaptació que he vist. També m'està aportant molt la sèrie "juego de tronos". Accepto noves suggerències
Joder! És com un gran hermano això... jo que pensava que potser seria algú que no coneixíem (il·lús...).
ResponEliminaVeus, diferim en LOTR... és una gran pel·li però jo no crec que complementi el llibre, més aviat crec que l'encasella, eliminant part del component imaginitiu, i deixant només la visió que ens dóna Jackson de LOTR. Jo tenia una imatge mental dels personatges i dels llocs abans de veure la pel·li, imatge pròpia i intransferible. És clar que part de la imatge que tenia encaixa amb la caracterització que fan dels personatges a la pel·lícula, però després de veure-la sóc incapaç d'imaginar Aragorn o Frodo de manera diferent a com els vaig veure a la gran pantalla.
Doncs així Eduard, no et pot agradar mai cap adaptació, perque sempre et farà canviar el teu imaginatiu dels personatges...
ResponEliminaPer mi la pel·lícula de LOTR complementa la novel·la perque:
- Certes baralles/batalles que en el llibre t'expliquen que han passat, a la pel·lícula te les fa viure.
- Afegeix amb encert elements nous: Per exemple el troll de Moria.
Aprofito per dir-te que he afegit un post nou, el més llarg del blog fins el moment...
Sí, si que em pot agradar una pel·li que sigui una adaptació, però molt difícilment la trobaré millor que el llibre si el llibre és de fantasia. La fantasia es viu a dins, i a vegades és molt millor la pròpia imatge que la que et puguin vendre. Tot i això em veuràs acudir al cinema a veure la pel·li, i em podrà agradar molt, però mai més que el llibre.
ResponEliminaPer cert, 400 pàgines del primer volum. M'agrada molt SOIAF però de moment el poso encara molt lluny de LOTR.