Noble House

"And I know that however much I try, however much I read or listen or ask, I'll never really know very much about Hong Kong Chinese or about Hong Kong. Never.

I'll only ever scratch the surface."

She laughed. "It's the same everywhere."

"Oh no, no it isn't. This's the potpourri of Asia. Take the guy -the one in the third box over- the rotund Chinese. He's a millionaire many times over. His wife's a kleptomaniac so whenever she goes out he has his people follow her secretly and every time she steals something, his fellows pay for it. All the stores know her and him and it's all very civilized -where else in the world would you do that?"

Aquest és un fragment d'una conversa entre la Casey, una de les protagonistes, i en Peter Marlowe, un escriptor que està recollint informació sobre Hong Honk per escriure un llibre de la ciutat (!). Em quedo amb aquesta porció de 'Noble House' (James Clavell, 1981) perquè hi veig una picada d'ullet de Clavell, donant-nos a entendre que la realitat de Hong Honk no es pot resumir en un llibre, ni en un com aquest de 1400 pàgines. Per primer vegada tinc la sensació que Clavell s'ha personificat en un dels seus llibres. Marlowe, tot i no ser protagonista, té intervencions claus en la trama però sempre de manera indirecta. Malauradament he comès l'error d'anar a contrastar el que em temia a la wiki, i he descobert que tinc raó... i que hagués hagut de llegir 'King Rat' abans de 'Noble House'. No dic res més perquè us també us espatllaria part de la possible trama de 'King Rat'.

En el mateix escenari de 'Tai-Pan' Clavell ens descobreix la complexitat de la societat del Hong Honk dels anys 60 a través de la història que envolta els descents dels protagonistes de 'Tai-Pan'. 'Noble House' no és una continuació natural de la darrera, i per tant es pot llegir de manera independent, però és recomanable llegir-la després 'Tai-Pan'. El que no hem de fer és llegir-la abans perquè revel·la massa detalls de la història que allà s'hi explica.

El més sorprenent de la novel·la és que tot i la seva extensió, tota la trama transcorre en poc més d'una setmana. En aquests deu dies suceeixen tot tipus d'aventures a la dotzena de personatges principals que ens descriu Clavell. N'hi ha de tots colors: robatoris, segrestos, tràfic, catàstrofes naturals i financeres, amor i poder. El repte de Clavell és mantenir l'interés del lector en una novel·la tan llarga, i ho aconsegueix en gran mesura però no va acaparar la meva completa atenció i per això no la qualifico d'excel·lent. He de reconèixer que la trama té un gran component finançer que no és del meu interès, i que novel·la em va engaxar a cavall entre Szczecin i Donostia.

Finalment, deixeu-me fer un apunt sobre la saga d'Àsia de Clavell. Estic convençut que no és possible entendre la mentalitat oriental (i els matissos xinesos o japonesos) llegint la saga asiàtica de James Clavell, però després d'haver-ne llegit tres volums ('Shogun', 'Tai-Pan' i 'Noble House') sóc més conscient de la seva particularitat. La saga es composa de:

- Shogun (Japó, 1600)

- Tai Pan (Hong Kong, 1841)

- Gai-Jin (Japó 1862)

- King Rat (Singapore 1945)

- Noble House (Hong Kong, 1963)

- Whirlwind (Iran, 1979)

Cal respectar l'ordre narratiu en la mesura del possible, i no només dins d'un mateix país. A 'Noble House' revelen detalls claus de 'Tai Pan' i també de 'King Rat'. També s'hi esmenten algun detall de 'Shogun' (però no és res més que una picada d'ullet als lectors fidels) i és possible que faci alguna referència intrascendent a 'Gai-Jin'. Shogun és una novel·la excel·lent, amb tocs d'obra mestra. Tai-Pain em va decepcionar i la vaig catalogar de correcta. Amb 'Noble House' he recuperat la meva fe en Clavell, i per això qualifico la novel·la de notable. Segurament és qüestió de temps que torni a caure en la tentació i em llegeixi 'King Rat'; ja la tinc a la meva estanteria.