La biblia de barro

Tinc una companya de feina que li agrada molt aquesta autora: Júlia Navarro. Fa temps que me la recomanava i ja anava essent hora de llegir-ne alguna cosa, i és que si a mi em recomanen un llibre difícilment podré estar de llegir-me'l!

Argument: A partir d'unes pistes arqueològiques es creu que es pot trobar enterrada la "biblia de barro"a un poblet de l'Iraq: un gènesi de la bíblia escrita per Abraham, cosa que si és cert canviarà el trascurs de la història. El problema és que es decideix buscar-la 3 mesos abans no esclati la guerra d'Iraq, i que hi ha massa gent interessada en aquesta biblia, i no tothom té bones intencions...

Amb aquestes premises sembla que podríem incorporar la novel·la al gènere "aventures arqueològiques", iniciades amb el mític Indiana Jones, i tornades a posar de moda amb Dan Brown, (per cert, per mi la millor del gènere és Matilde Asensi). Doncs bé, si hom s'espera una novel·la d'aquest tipus acabarà mooolt decepcionat!

El que comença a ser una aventura arqueològica, on incorpora flashbacks de l'època on hauria d'haver viscut Abraham (flashbacks que em semblen prescindibles), acaba essent una intriga en el que predomina l'odi, la corrupció, i la guerra d'irak. L'autora aprofita la novel·la per opinar sobre aquests temes, i ho fa amb gràcia, però tot i això és un llibre que no acaba d'enganxar. Al principi perque hi han molts personatges i costa seguir el fil, i un cop ja el segueixes, l'autora no aconsegueix que t'estimis els personatges, de forma que al final t'és igual qui s'emporti la victòria a la trama.
En resum: li poso un suficient, un llibre molt ben escrit, un xic llarguet i que no acaba d'enganxar