Reditus (II): Assaig

 Exposo aquí un recull dels llibres d'assaig que he llegit els últims anys i dels que no n'he pujat ressenyes al blog.

• Chaos, James Gleick (1987). Llibre de divulgació sobre el desenvolupament de la teoria del caos a mitjan segle passat. La teoria del caos és una aportació fonamental, comparable en importància a la mecànica quàntica o a la teoria de la relativitat. Ja havia llegit dos altres llibres de Gleick: Genius (sobre la vida de Feynman) i Isaac Newton. El primer és un llibre excel·lent, probablement millor que les “autobiografies” de Feynman —o, com a mínim, un complement imprescindible—, mentre que la ressenya de Newton la podeu trobar aquí al blog. Per a mi, Chaos és amb diferència el millor dels tres: un llibre que, en el context pioner en què va ser escrit, frega l’obra mestra. Sens dubte, la magnum opus de Gleick. Arran d’aquesta lectura vaig acabar aprofundint més en la teoria del caos, veient diversos vídeos a YouTube i, fins i tot, a petició d’un amic, vaig fer una xerrada divulgativa en format tertúlia per a una vintena de persones.

• Caesar’s Last Breath, Sam Kean. Llibre de divulgació sobre la química de l’aire. Potser és el llibre de divulgació rigorós —però alhora divertidament irreverent— més assequible per al gran públic que he llegit.

• Quantum Theory: The Theoretical Minimum, Leonard Susskind. Excel·lent llibre de text amb una clara voluntat divulgativa, però llibre científic al capdavall. Hi exposa les bases de la mecànica quàntica amb una matemàtica simplificada però correcta. Molt recomanable si us interessa el tema.

• Classical Mechanics: The Theoretical Minimum, Leonard Susskind. L’equivalent de l’anterior, però centrat en les bases de la mecànica clàssica. L’interès especial d’aquest llibre, per a aquells que vam ser escolaritzats en física a partir dels anys noranta, és que presenta la formulació hamiltoniana i lagrangiana, en contrast amb l’enfocament estrictament newtonià amb què molts vam aprendre la matèria. Tot i ser formalment equivalents, els enfocaments són conceptualment molt diferents, i sense la mecànica hamiltoniana és pràcticament impossible entendre bé la mecànica quàntica. Molt recomanable.

• Physics and Philosophy: The Revolution of Modern Science, Werner Heisenberg (1958). Llibre sobre la filosofia de la mecànica quàntica escrit per un dels seus fundadors. Tot i ser divulgatiu i d’estil força planer, no ens enganyem: és un llibre per a lectors especialitzats. Cal que us interessin tant l’epistemologia com la mecànica quàntica.

• Never Split the Difference, Chris Voss. Llibre sobre negociació escrit per un exnegociador d’hostatges de l’FBI, que actualment treballa com a assessor per a empreses. Hi ha la voluntat de racionalitzar el procés de negociació i se’n poden extreure algunes idees útils, però no deixa de formar part d’aquella muntanya de llibres d’autoajuda d’aeroport, la gran majoria dels quals es podrien cremar en una pila.

• How to Avoid a Climate Disaster, Bill Gates. Bon llibre de divulgació sobre el canvi climàtic, amb una perspectiva més enginyeril que no pas estrictament científica, però que val la pena llegir i del qual es poden extreure aprenentatges interessants.

• A Short History of Nearly Everything, Bill Bryson. No el vaig poder acabar i això que en tenia llegit més de la meitat. Intenta ser una recopilació mínima de la història de varis camps científics. Sé que és un bestseller i té bones crítiques, però no ha estat gens del meu grat. Allò que sabia ho trobava molt superficial, i d'altres parts (sobretot la de geologia) m'han avorrit considerablement.