Cada cop que algú em diu que un llibre és una obra mestra m’hi tiro de pet a llegir-la, i si aquest és l’Eduard... què menys! S’ha de llegir si o si.
Passa a ser un “must”
Tenia més arguments per posar-m'hi: Volia acabar la trilogia nord-americana clàssica que m’havia autoimposat, junt amb “Matar a un Ruiseñor” i “El guardián entre el centeno”. A més, llegint aquest llibre aconseguia el dubtós privilegi de ser el primer en aquest blog de contestar una ressenya de l’altre membre del blog amb una altra ressenya, i ja aviso que no seré tant benevolent com l’Edu.
(Si algú vol saber de què va, el trasllado a la ressenya que va fer l’Eduard en aquest mateix blog, no em repetiré)
El principi del llibre el considero d’obra mestra: L'explicació detallada del dust bowl, la forma de fer fora els terratinents (que em va donar la sensació que viure la fi del que anomenem “l’Oest americà”), o la part de llibre de carretera durant la ruta 66 amb les trifulques de la família (aquesta part personalment li tinc una estima especial, ja que sóc motero i la ruta 66 és una ruta mítica somniada)
El problema del llibre per mi, és la 2a part del llibre. Quan arriben a Califòrnia encara manca 2/5 parts del llibre i personalment se’m va fer una petita tortura. Suposo que és el que busca l’autor i per tant ho hauria de considerar bo, però no m’agrada patir mentre llegeixo (o mirant una pel·lícula, em passa el mateix).
Igual que el patiment, el final triat em va deixar a contrapeu, no tant per la situació que explica, sinó perquè deixa la història totalment penjada. Els crítics que li varen donar el Pulitzer dirien que és voluntari, perquè cadascú se l’imagini com vulgui, jo en canvi, ho veig com una manca de valentia, no s’atreveix a arribar fins al final de tot plegat amb les conseqüències que suposa.
Una altra característica negativa que hi trobo és la necessitat que té l’autor de deixar clar qui són els culpables de la situació. Sembla que porti un altaveu per cridar ben alt la seva protesta front els bancs i l’alta societat americana. No deixa res perquè interpreti el lector, excepte el final , és clar.
En resum, que un inici d’obra mestra amb un final que dono de correcte, li donen una nota final de Notable
Notable??? :-( És cert que no és una novel·la que et presenti el problema des de les dues parts (falta el punt de vista de la banca), però tampoc ho pretén. És una novel·la de denúncia d'una situació i la gràcia és que sigui capaç de fer-te veure quasi en primera persona el que va ser aquella època i el que significava per una part de la societat americana. I per viure-ho, cal que la novel·la sigui capaç de transmetre't el patiment. I això ho fa molt bé. Entenc que per això li van donar el Pulitzer. Si el que explica la novel·la no fos quelcom històric entenc que no tindria el Pulitzer. Per cert, ja em comentaràs en privat, per no fer spoilers, què en penses de l'escena final.
ResponEliminaFaré allò que es fa de vegades...
ResponEliminaA partir d'ara hi ha SPOILERS.
NO LLEGIR si voleu llegir l'obra sense SPOILERS!!!
Suposo que et refereixes a l'escena de l'alletament. Potser per la meva professió no em va xocar tant, quan les 2 dones parlen ja m'empescava per on podia anar la situació...
El que em va deixar glaçat és que el llibre s'acabés allí. En pla: Us volia explicar aquesta situació rocmabolesca, un cop explicada com que el tros que ve és massa dur, em quedo aqui. Tant que m'ha fet patir i no ho remata? Apa va!
Entre aquest final i el que no m'agrada patir em queda en notable.
Ja em sap greu que no l'hagi viscut com tu... he de dir però, que fins l'arribada a Califòrnia si era d'obra mestra.