Esos cielos

 

El primer llibre que llegit aquest any ha estat una novel·la curta, ‘Esos cielos’, d’un escriptor basc de molt anomenada, Bernardo Atxaga. Bernardo Atxaga és el pseudònim de Jose Irazu Garmendia, natural de Asteasu, un petit poble del que podríem anomenar la Guipúscoa profunda. Moltes de seves novel·les estan ambientades en aquesta aquesta zona que en la narrativa anomena Obaba. No obstant, aquest llibre és d’una temàtica ben diferent. Tot el relat transcorre durant el trajecte en autobús que fa des de la presó de la Model fins a Bilbao una antiga membre d’una banda terrorista després de que s’hagi declarat l’amnistia. El relat és curt i a estones prou intens. Crec que Atxaga no pretén explicar una història —és una novel·la massa curta per a fer-ho— sinó que més aviat vol transmetre com se sent la protoganista a través de flashbacks de la seva vida dins de la banda terrorista i el seu temps a la presó. Hi ha escenes prou engoixants i aconsegueix posar-te a la pell de la protagonista. M’ha entretingut i l’he trobat interessant així que la catalogo de correcta però espero més d’Atxaga. Aquest escriptor ha estat una recomanació que m’ha fet una amiga de Donostia, l’Eli, després de demanar-els-hi a uns quants amics d’aquí literatura sobre el conflicte basc. En breu escriuré la ressenya del ‘Fill de l’acordionsta’ i estic començant ‘Obabakoak’ —la que sembla ser la seva obra més important d’Atxaga. També tinc a les prestatgeries ‘El hombre solo’, que ha tingut cert ressó internacional.