Lectures del 2020. Propòsits pel 2021.

Aquest any he llegit 17 llibres dels quals 9 estaven escrits en castellà, 7 en anglès i 1 en català. Les nacionalitats dels escriptors d’aquests llibres és bastant variada: Rússia (4), EEUU (3), Xina (3), Catalunya (2), Alemanya, Líban, Anglaterra, Israel i Espanya. Dels 17, 10 són novel·les i els altres 7 són d’assaig. De les novel·les, sis són de ciència ficció —i això que no és un gènere que m’apassioni— i la resta són ficció. He llegit només dues novel·les clàssiques (Crimen y Castigo, Dostoievski, i Por el Camino de Swan, Marcel Proust). Dels llibres d’assaig, essent una mica imprecís amb la classificació, podria dir que n’hi ha un parell d’història, un parell de ciències (en realitat un és una biografia), i tres de psicologia/filosofia. 

La meva assignatura pendent és llegir en català. El problema és que estant a Donostia em costa trobar llibres escrits en català i la oferta a amazon no és molt gran. Apart, m’imposo una norma estricta: llegir en versió original si és en un d’aquests tres idiomes. Una complicació afegida és que m’agrada comprar llibres de segona mà, i encara costa més trobar-ne d’editats en català, perquè si vull llegir més en català no pot ser a expenses de llegir només escriptors catalans. Em segueixo resistint a llegir d’una pantalla (per la feina que tinc em passo el dia davant d’un ordinador) i perquè m’encanta la sensació de tenir un llibre de paper a les mans (amb la seva peculiar olor). Per a mi, llibre i paper és un binomi tan indivisible com cinema i crispetes. Sóc conscient del que això suposa des del punt de vista ecològic, i per això procuro comprar llibres de segona mà, però no m’enganyo: quasi la meitat del que compro és nou de trinca. Els darrers anys, quan baixo a Girona, aprofito per anar a la botiga Re-read de Girona (al principi del carrer Ballesteries), on puc trobar molt bones lectures a preu de saldo (2€/llibre). Aquest Nadal he aprofitat per anar-hi i, dels deu que m’he comprat, tres són en català. De moment he començat el 2021 llegint un llibre de Bernardo Atxaga en català (El fill de l’acordionista) però no ho tindré fàcil per llegir-ne molt més, només tinc 5 llibres en català dels més de 50 que hi ha a les meves prestatgeries esperant per ser llegits. 

Tinc varis propòsits de lectura pel 2021. Per un costat vull llegir llibres d’escriptors bascos. En el que va d’any, ja m’he llegit dos llibres de Bernardo Atxaga i aquest vespre començaré el tercer. Vull seguir llegint Marcel Proust, tot i que en petites dosis; per aquest any compto llegir-me el segon volum de ‘A la recerca del temps perdut’. També em vull acabar la triologia de Yuval Noah Harari. Hi ha un parell de llibres de d’assaig que m’estan esperant (segurament llegiré Predictive Irrational de Dan Ariely) i algun llibre de divulgació de la ciència (Atoms d’Asimov, un de Faraday i algun de Leonard Susskind). No em marco més objectius perquè vull tenir llibertat per poder triar en funció del que em vingui de gust. Em deleixo en el moment de triar un nou llibre per llegir de la prestatgeria, a vegades ho tinc clar, però d’altres em passo quasi una hora llegint les contraportades dels llibres, o fins i tot les primeres pàgines, abans no prenc una decisió. A fi de comptes, aquesta decisió marcarà les meves pròximes hores gaudi.