Un dia voltant per una llibreria vaig trobar aquesta raresa que em va cridar l’atenció.
De què va: Distòpia hipercapitalista en què s’ha perdut el dret a la confidencialitat i els algoritmes de les xarxes socials ho són tot. L’estatus social va en relació als “likes” i seguidors que tinguis. El protagonista és un pària de la societat que no té seguidors a les xarxes i que s’encarrega de desballestar màquines defectuoses, però sense voler, es converteix en líder d’un grup de robots inadaptats que amaga sota el seu taller.
És una novel·la d’humor satíric sobre el mal que poden arribar a fer les xarxes socials i els seus algoritmes arribant a extrems que fan gràcia, però alhora terror de pensar que no és tant impossible com sembla...
Canviant el nom, parla d’Amazon, de Facebook, de Tinder, de periodisme i de política en aquest món capitalitzat per les xarxes, però sobretot, parla de les necessitats de les persones: A partir del consum a xarxes, televisió, despeses diàries etc, es podria crear un algoritme perfecte per saber el que cada persona necessita? Un cop es creen aquest algoritmes, et portarien les coses a casa abans no les demanessis, et donarien la teva feina ideal, la teva parella ideal... però i si fallen? O pitjor encara, podria haver algú que els anés modificant lentament perquè al final a tothom li agradi el mateix?
Com petit exemple, el llibre posa la creació d’un hype generalitzat per les comèdies romàntiques de la Jennifer Anniston, tot plegat perquè algú hi ha posat mà a l’algoritme. Però aquest és tant sols un petitíssim exemple de la imaginació desbordant de l’autor en situacions possibles amb les xarxes socials arribant a extrems molt aterridors però alhora plausibles.
El problema del llibre? La trama principal la vaig trobar un xic pobre, l’autor prefereix donar més protagonisme a tot l’ideari del món que inventa que la història del protagonista, que tot i no ser avorrida, no passarà a la història.
En el còmput global, un notable
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada